Tres centímetres van salvar de la mort els supervivents del Iemen

Amb tres centímetres n’hi ha prou per separar la vida de la mort. Esteve Masó creu que una distància nímia el va lliurar del final aquella tarda del 2 de juliol del 2007 al temple iemenita Mahram Bilqis, de 3.000 anys d'antiguitat. Allà un cotxe suïcida va envestir amb ferocitat el comboi de quatre tot terrenys on viatjava amb la seva dona, la mestra Marta Borrell, de 54 anys. Ella va morir. I ell, de 59, es va salvar. La vida i la mort separades per tres centímetres al seient posterior d'un cotxe. Era el seu primer viatge al Pròxim Orient.

Masó, gironí, professor de literatura i muntanyenc aficionat, argumenta que és viu per la posició fetal que va adoptar mentre guardava la seva càmera digital Pentax K20 en una bossa. Sospita que aquesta posició instintiva de tot just un segon va atenuar en el seu cos la sacsejada que van deixar vuit morts espanyols. I que el seient davanter del jeep el va protegir de l'esclat. "Vaig pensar que m'havia explotat el cap", recorda per telèfon aquest home amb dos fills.

Vaig pensar que m’havia explotat el cap

La primera estampa de la detonació és una furgoneta desballestada, on carreguen el seu cos. Ferits i cadàvers van d’aquí cap allà. El vehicle para en un petit ambulatori de parets blanques al desert. Recorre en ambulància un centenar de quilòmetres fins a un hospital a Sanà, la capital iemenita. Dues infermeres miren en silenci els seus braços enguixats. Té cremades de primer grau. I un treballador cubà li pregunta per la seva dona. "Quan li vaig respondre, va desaparèixer pels passadissos". Aterra a Espanya. Entra una desena de vegades al quiròfan, on els cirurgians li treuen del cos minúsculs cristalls de la metralla. Visita un any al psiquiatre. Combat el tràngol amb la seva feina diària a l'institut gironí Xavier Brugulat de Banyoles. A les aules, no obstant això, no parla dels fets.

Masó no troba detalls sospitosos en aquella jornada maleïda. I això que la seva memòria no és precisament volàtil. No recorda que un Toyota Land Cruiser vagués per la zona de l'explosió. Un enclavament proper a la ciutat de Marib, origen i capital del mític regne de Saba. En aquest vehicle sembla que viatjava, segons la premsa, el terrorista que intentava confirmar si els turistes eren occidentals. A l'hora de l'atemptat estava prevista la visita al temple d'alemanys. L'agència germànica va canviar inesperadament el torn amb la seva homòloga espanyola.

Com puc odiar algú que no conec?

El protagonista d'aquesta història ignora els polítics. El seu únic contacte amb la resta d'afectats es va produir a través de l’Associació Catalana de Víctimés (ACVOT), que va fundar el supervivent de l'atemptat d’Hipercor Roberto Manrique.

Masó arrossega petites seqüeles. Pèrdua d'audició, dificultat per moure un dit i alguna cicatriu. Se sent maltractat per les institucions i càrrega amb duresa contra la llei aprovada per l'exministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011 que redueix un 40% les indemnitzacions d'espanyols que han sofert atemptats terroristes a l'estranger. Avui, intenta girar full. Ja no envia cartes als diaris amb retrets. Tampoc no guarda rancor. "Com puc odiar qui no conec?".