Un talp d’Al-Qaida va intentar evitar una matança d’espanyols al Iemen

“Hi ha un cotxe preparat per atemptar contra turistes espanyols a Marib. Heu de parar l'operació immediatament....” L'assassinat a càrrec d’Al-Qaida de vuit turistes espanyols el 2007 quan visitaven el temple iemenita de Mahram Bilqis, prop de l'antiga ciutat de Marib, hauria pogut haver-se evitat. Hani Muhammad Mujahid, membre d'Al-Qaida al Iemen i presumpte confident de les agències de seguretat nacional, va alertar en dues ocasions els serveis antiterroristes d'aquell país que l'atemptat es duria a terme, però les autoritats no van fer res per evitar-ho, segons revela ara el gihadista en una investigació d’Al Jazira i EL PAÍS.

Hani, membre d'Al-Qaida des que es va unir a la gihad a l’Afganistan el 1998, ho explica així durant una entrevista concedida en un lloc fora del Iemen: “Vaig telefonar al coronel Hmud al-Qadasi, que era un dels meus familiars i cap del departament contraterrorista de la província de Taiz. Vaig parlar amb ell. Li vaig dir que hi havia un cotxe preparat per atemptar contra els turistes espanyols a la província de Marib, al temple de Bilqis; que havien de parar l'operació immediatament, que una força de seguretat o militar havia de mobilitzar-se immediatament per impedir-ho. Em va dir que ho comunicaria ràpid a Sanà”.

Vaig trucar, vaig posar la meva vida en perill, però no van fer res per evitar-ho

El confident i membre d'Al-Qaida va fer una segona trucada d'alerta, segons el seu testimoni. “Després vaig trucar a Nabil al-Qilaisi. Els vaig informar minut a minut i els vaig dir els que eren allà [els presumptes autors]; que el cotxe era lluny i que no sabia qui hi havia a dins. Em va respondre que d’acord. M'havia posat en perill, estava terroritzat quan vaig fer la trucada. Estava preocupat que em veiessin. Sabia informar ràpid, però terroritzat i psicològicament col·lapsat. Si algú et descobreix és el teu final... Jo vaig intentar controlar els nervis i respondre com si tot fos rutinari i normal. Vaig estar amb ells una hora menjant, bevent i rient”.

Hani Muhammad Mujahid, de 38 anys, natural de Taiz, casat i pare de tres fills, afirma que també havia avisat una setmana abans els seus contactes dels aparells de Seguretat Política i Seguretat Nacional que es preparava l'atemptat contra els turistes espanyols. “L'operació va ser planejada per Hamza al-Khaiti, Abu Bassir (Nasir al-Wuhaixi) i Abu Hurairah (Qasim al-Raimi)... Al-Wuhaixi i Hurairah eren els meus amics més propers a l’Afganistan. Vam fer cursos militars i vam viure junts durant molt temps. Per la meva feina com a entrenador al camp d’Al Faruq (Afganistan), vaig entrenar molts joves i per a mi era natural conèixer alguns secrets de l'organització”.

–Per què contra els espanyols?

–L'operació va ser simple. Abu Hurairah sabia exactament el moviment dels turistes. Em va sorprendre la informació que tenia. L'objectiu era provar que l'organització encara estava viva al Iemen i que podia lluitar contra Occident i els americans. La seva voluntat era només assassinar estrangers. Per què? Perquè deien que ells lliuraven una guerra contra nosaltres, contra l'islam i perquè eren part de la coalició internacional que lidera els EUA”.

–Coneixia el suïcida?

—No coneixia el suïcida. No l’havia vist mai. No vaig tractar mai amb ell... Jo no vaig tenir cap paper en l'atac.

Hani afirma que era a Sanà quan es va assabentar de l'atemptat i que hi havia diversos morts. “Em va sorprendre que l'operació es dugués a terme. Vaig trucar a Hmud (el seu primer coronel) i em va dir que anés a Taiz. Li vaig retreure que m'havia posat en perill i que no havien fet res. Em va respondre que no cregués que la gent que dirigia el país eren patriotes i honests. Crèiem que treballàvem amb gent patriota i vam descobrir descobrim que ho fèiem amb una banda i no amb un Estat de llei que protegeix les persones”.

El testimoni del confident aporta identitats noves dels presumptes autors i col·laboradors de l'atemptat que no han estat mai jutjats ni condemnats, ja que la Justícia espanyola es va veure obligada a arxivar la causa provisionalment com a conseqüència de la nul·la col·laboració de les autoritats iemenites, que només van contestar una vegada, i de forma molt vaga, a les comissions rogatòries del jutge Fernando Andreu, titular del jutjat d’instrucció número quatre de l’Audiència Nacional que investiga la matança. A proposta de la fiscal Ana Noé, el magistrat va arxivar la causa el 2011. “Les gestions personals dutes a terme davant les autoritats de Justícia i Interior no han rebut resposta i la situació actual que viu el país no permet de moment reiterar-les”. assenyala un ofici del Ministeri d’Exteriors datat el 2011.

Sabien exactament el moviment dels espanyols

El Iemen va contestar només a la primera comissió rogatòria assegurant que el suïcida que conduïa el cotxe bomba va ser Abdul Muhammad Assad Rahif, va assenyalar vuit presumptes organitzadors i finançadors de l'atac que eren fugitius i va afirmar que sis havien estat abatuts l'agost del 2007 i el novembre 2008 quan preparaven nous atemptats. També, va informar que jutjaria en rebel·lia Ammar Ibaddah Massud al-Wali i que el judici se celebraria el febrer de l2010. El Govern iemenita havia facilitat abans a la premsa noms diferents dels autors de l'atemptat.

“Alguns dels joves [presumptes terroristes] que van ser assassinats van ser víctimes d'informacions errònies. Van ser víctimes de la guerra bruta i la conspiració al Iemen”, puntualitza el confident sobre els noms dels presumptes autors que el Iemen va remetre a la Justícia espanyola en la seva primera i única comunicació oficial.

La fiscal Noé i el jutge Andreu van remetre noves comissions rogatòries al Iemen reclamant més informació, però no van ser respostes. L'ambaixada d’Espanya va informar al jutjat que Ammar Ibaddah Massud havia estat condemnat en rebel·lia a 15 anys pel Tribunal Penal de primera instància de Sanà i va afegir que les autoritats iemenites no havien contestat a les comissions rogatòries “malgrat les nombroses gestions fetes”. El document està signat per Santiago Sierra, llavors subdirector general d’Exteriors.

Crèiem que treballàvem amb gent patriota i vam descobrir que eren una banda

Hani, el confident d'Al-Qaida, va perdre el polze de la mà dreta al camp afganès d’Al-Faruq, on va ser entrenat en armes i explosius. Es va convertir en professor d'altres gihadistes, va conèixer Ossama bin Laden i va participar el 2002 en la batalla de Xah-i-Kot, una de les últimes a l’Afganistan. Va ser arrestat al Pakistan i va acabar a la presó iemenita de seguretat Taiz, la capital cultural del Iemen, a uns 400 quilòmetres al sud de Sanà.

Durant aquell periple el van interrogar els serveis pakistanesos, la CIA i els iemenites. “La intel·ligència pakistanesa va ser brutal amb nosaltres, però els americans, al contrari, solien oferir-me te i pastissos com si estigués entre amics. Jo esperava acabar a Guantánamo. Creia que em portarien a Bagram i després a Guantánamo, la tortura, la por, l'ansietat”, relata.

L'home, que acusa el règim de l'exdirigent iemenita Ali Abdul·lah Saleh –president del Iemen des del 1990 fins al 2012–, de deixar actuar Al-Qaida assegura que va ser a la presó iemenita on va decidir convertir-se en confident i trair la seva organització. “Vaig arribar al Iemen a principi del 2005... Tenia un familiar, un coronel en l’aparell de Seguretat Política de Taiz que em va convèncer que el nostre deure era tant islàmic com humà. Vaig començar treballar per ells just sortir de la presó. Després la Seguretat Nacional em va instar a unir-m’hi. Els transmetia qualsevol detall sobre les operacions terroristes al Iemen. El meu paper va ser penetrar en l'organització i informar sobre els seus plans... Em pagaven per la meva feina i servei al país”. No ha estat possible obtenir el testimoni dels oficials pels quals treballava el confident.

Hani: Consideri'm un suïcida. La meva bomba serà la informació

Hani assegura que també, va avisar d'un atac d'Al-Qaida a l'ambaixada dels EUA a Sanà el setembre de 2008 sense que els serveis l’impedissin. I que va contactar amb els nord-americans per explicar-los el que succeïa, però que va ser detingut per agents iemenites quan anava a una cita a l'Hotel Movenpick. “Em van maltractar durant vuit dies en una presó subterrània...D'all em van portar a un hospital`, on un policia em va dir que si volia veure els americans hauria de dir-l’hi i que ell m'organitzava la trobada”.

Abdurraman Barmen, l'advocat de Hani, afirma que el presumpte confident es va presentar fa dos anys a la seva oficina i es va definir a si mateix com un suïcida. “Em va dir: ‘Consideri’m un suïcida, però d'una altra classe. La meva bomba serà la informació’”. L'exmembre d'Al-Qaida s'ofereix a declarar davant la Justícia espanyola.

investigacion@elpais.es