Com s’encomana la diftèria?

La diftèria, una malaltia gairebé oblidada a Espanya, ha tornat al nostre país després de gairebé tres dècades sense haver-ne registrat cap cas. Un nen de 6 anys, que no havia estat vacunat, roman ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona després de contagiar-se.

Què és la diftèria?

És una malaltia respiratòria contagiosa que pot arribar a ser mortal que provoca la infecció per un bacteri, el bacil diftèric (Corynebacterium diphtheriae). Afecta les vies respiratòries i pot arribar a provocar asfíxia.

Per què és perillosa?

El bacteri no només afecta les vies respiratòries; també produeix una toxina que quan entra al torrent sanguini afecta altres òrgans com els ronyons, el cervell i el cor. Una possible complicació és la inflamació del múscul cardíac o miocarditis. El sistema nerviós també es pot veure afectat i provocar paràlisi temporal. 

Com s'encomana?

El contagi es produeix de persona a persona a través de secrecions, principalment les diminutes gotes que es produeixen amb la tos o els esternuts de la persona infectada. No cal estar malalt. Una persona que porti el bacteri, encara que no tingui símptomes, pot contagiar.

On hi ha diftèria?

A Espanya i la resta d'Europa la diftèria és ja una malaltia "extraordinàriament rara", diu Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona. Malgrat això, sí que continua circulant a Rússia i algunes exrepúbliques soviètiques.

Hi ha vacuna?

Sí. El calendari de vacunació espanyol inclou la immunització contra la diftèria, que s'administra sempre en conjunt amb unes altres, als dos, quatre, sis i 15-18 mesos de vida. També s'inclou en la vacuna de reforç dels adolescents (13-14 anys), juntament amb el tètanus i de vegades amb la tos ferina.

Per què hi ha persones que no estan vacunades?

Hi ha malalts que, a causa de la seva patologia, no es poden vacunar. També hi ha persones de grups socials amb pocs recursos que no tenen accés a la informació necessària. Un informe recent de Metges del Món indica que en col·lectius vulnerables, com ara immigrants sense papers, persones per sota del llindar de la pobresa o exiliats, només la meitat dels nens estan vacunats contra les malalties del tètanus, l'hepatitis B, el xarampió o la tos ferina. A més, hi ha els casos de pares que opten per no vacunar els fills. Els moviments antivacunes han crescut els últims anys a Europa i els Estats Units.