Ada Colau: “Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen”

Ada Colau (Barcelona, 1974) va camí de convertir-se en la primera alcaldessa de la capital catalana després d'haver guanyat per 14.000 vots d'avantatge el nacionalista Xavier Trias. El programa del seu partit, Barcelona en Comú, (que agrupa Iniciativa, Esquerra Unida i Podem entre d'altres), haurà d'emmotllar-se als requisits d'un pacte amb ERC i PSC.

Pregunta. Alguns sectors econòmics han mostrat inquietud per la seva victòria. Qui ha de tenir por d’Ada Colau?

Resposta. A mi no m'agrada ni tenir por ni fer por. Però demanem igualtat de tracte i d'oportunitats per a tothom, cosa que no hi ha hagut els últims anys. Només han de tenir-me por els corruptes i els grans especuladors que atempten contra el bé comú.

P. El seu discurs econòmic se centra a fomentar l'economia cooperativa i la rehabilitació d'habitatges. Es pot ajudar els 90.000 aturats de Barcelona sense cuidar les grans multinacionals?

R. El 95% de les empreses de Barcelona té menys de 10 treballadors. No es tracta de cuidar o descurar, es tracta de col·laborar amb tothom amb autònoms, comerç i pimes, que són els que representen la majoria i gairebé no han rebut suport. Estarem encantats de treballar amb la gran empresa, però posant condicions i demanant-los més tornada sobre la ciutat. Ara tenim grans empreses amb grans beneficis que no reverteixen a la ciutat sinó que els porten a l'estranger i a paradisos fiscals mentre aquí generen ocupació precària. En resum, més lideratge públic per impulsar el model de ciutat que volem.

P. Què li dirà per tant a una hamburgueseria que vulgui obrir a la ciutat pagant 800 euros als seus treballadors?

R. Volem que s'obrin negocis però que reparteixin riquesa i que paguin salaris dignes, i tinguin horaris raonables que permetin la conciliació. Una de les mesures que impulsarem és el segell de qualitat contractual. L’Ajuntament ha d'utilitzar la seva potència econòmica per impulsar bones pràctiques i demanar exemplaritat a les empreses que hi treballin.

Només han de tenir-me por els corruptes i els grans especuladors

P. Diu que revisarà contractes i convenis. Afectarà això Fira de Barcelona?

R. No parlem de paralitzar res ni dels contractes que permeten l'activitat dels serveis públics, res d'això perilla. Hem posat l'alerta de dues qüestions que volem revisar. Una és revisar grans adjudicacions que poden ser contràries al bé comú, com la llicència hotelera del Deutsche Bank o l'adjudicació de la marina de luxe del Port Vell. També vam dir que no impulsarem grans projectes com la pista d'esquí de la Zona Franca. Farem auditories a organismes sobre els quals la ciutadania té la percepció que no hi ha transparència.

P. És viable treure la tanca de la marina de luxe?

R. És clar. Negociant amb el port, s'ha fet a altres llocs com Marsella. Es tracta de dir que l'Ajuntament vol recuperar un port que és elitista i que no respon al model de ciutat que volem defensar.

P. Farà públics tots els sous i contractes?

R. El normal hauria de ser la transparència, no l'excepció i més quan es parla de diners públics. Ho farem sempre que es protegeixin les dades. A la Fira, a l’Àrea metropolitana hi ha empreses mixtes… Per què no són públics els pressupostos de TMB quan s'ha parlat de sous molt elevats?

P. El turisme és un dels pilars econòmics de la ciutat. Com interpreta el silenci dels hotelers davant la seva victòria?

R. Ens hem reunit amb ells durant la campanya. El nostre plantejament no els ha de preocupar, sinó tot el contrari. Els vam dir que la situació està fora de control en els llocs on hi ha més pressió turística. Cal aplicar una moratòria sobre nous hotels i pisos turístics, fer un cens, i fer una política preventiva abans que s'extralimiti com ha passat a Ciutat Vella. Cal fer un pla de turisme pensant en els veïns i veïnes. No podem tenir una bombolla turística després de la immobiliària.

P. La moratòria de llicències ha de ser general o en barris concrets?

R. En principi, general i es pot convertir en parcial.

P. Per quant temps?

R. Intentarem fer-ho els primers sis mesos.

L’Ajuntament ha d'impulsar bones pràctiques i demanar exemplaritat a les empreses que hi treballin

P. ERC i PSC, els seus possibles socis proposen una moratòria només parcial. Per què no obrir hotels en barris no saturats?

P. Es podria fer si hi ha gent interessada a fer-ho. El prioritari són els barris que pateixen més, però la pressió s'estén.

P. Es pot limitar el nombre de turistes?

R. Cal mirar-ho seriosament. Quan parlo de fer un pla estratègic comptant amb tots els actors ha de servir també per veure quin és el límit de càrrega, perquè algun n’hi haurà. Si no volem ser Venècia algun límit de càrrega turística caldrà posar. Podem créixer més, però no sé fins a on.

P. Han calibrat els costos de parar projectes com el de l'Hotel Rec Comtal? S'ha parlat de 33 milions.

R. Una indemnització així no es pot plantejar. Hi ha advocats que ens diuen que estan mirant com està el procediment. Fins que no tinguem accés als expedients, i a tota la informació i puguem fer auditories davant indicis d'irregularitat, que no sé si és el cas, no podrem saber què farem.

P. Realment multarà, i no només de forma simbòlica, els bancs que tinguin pisos buits?

R. Si no col·laboren, sí. El nostre objectiu serà que col·laborin a través de la taula de l'habitatge. Les sancions als bancs que no col·laborin seran quantioses i no simbòliques.

P. Deixarà de treballar amb bancs que desnonin?

R. Prioritzarem treballar amb les entitats que col·laborin amb els objectius de la ciutat.

P. Li consta que hi hagi un cordó sanitari per evitar que vostè sigui alcaldessa com diu que li va dir l'alcalde Trias?

R. Sí, ell ho va dir, i em va donar a entendre que part del seu partit també feia pressió. No només m'ho ha dit a mi. Ho ha dit en públic. Ha rebut molta pressió per seguir governant. El que demanem és diàleg, tranquil·litat i, com a formació més votada tenim l'encàrrec de formar govern i anar cap endavant.

P. Té onze regidors sobre 41. A hores d'ara encara no ha decidit si vol un govern de coalició o amb suports externs?

R. Som la força més votada i tenim l'encàrrec de formar govern, però també sabem llegir el resultat de les eleccions: hi ha hagut una pluralitat al consistori que obliga al diàleg. Afortunadament hi ha forces amb les quals hi ha molts punts en comú. Amb onze regidors, els pactes com més estables millor. Acabem de començar les converses amb PSC i ERC.

P. El Govern de Xavier Trias ha patit molt amb catorze regidors. Vostès en tenen tres menys i un programa molt ambiciós. L’aplicarà sense un pacte estable?

A la càrrega del turisme s'haurà de posar algun límit

R. Preferim pactes estables, encara que no sabem si seran possibles amb un amb dos o amb tres. Estem treballant en això.

P. ERC li demana comprometre's amb la independència de Catalunya. Convocarà una consulta per decidir si entren a l’Associació de Municipis per la Independència?

R. En la mesura que això suposa sumar-se a una entitat que aposta per la independència, no deixa de ser una consulta, un referèndum encobert sobre la independència. Nosaltres estem disposats a convocar una consulta sobre això perquè tenim un compromís seriós amb el dret a decidir, a diferència de CiU. Ara bé, si la proposta que ha de vehicular la relació amb ERC pot ser una consulta o una altra cosa encara ho estem parlant.

P. Quan faria aquesta consulta? Aquest mateix any?

R. Entenc que sí, però caldria veure què passa amb les eleccions del 27 de setembre.

P. Què faran si se'ls impugna aquesta consulta?

R. Defensarem que es pot fer. Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen. Però l'irrenunciable ara, quan la ciutadania demana un canvi, és que l'última paraula la tinguin els ciutadans. Si volem relegitimar les nostres institucions, i jo ho vull fermament i la majoria de la gent vol tenir més i millor democràcia, és inapel·lable que la gent pugui tenir l'última paraula en grans qüestions.

P. Vostè va votar sí a un Estat independent el 9 de novembre passat. Ada Colau és independentista?

R. Hi ha gent com jo que, sense ser independentista ni nacionalista, vam votar el doble sí el 9 de novembre passat perquè entenem que hi ha una situació de bloqueig amb l’Estat. Entenem que el model actual està esgotat i que és necessari un procés constituent. Un procés d'aquest tipus pot ser una forma d'aconseguir més i millor democràcia sense que això signifiqui trencar amb l’Estat.

P. Ha demanat una reunió amb Mariano Rajoy?

R. Encara no. Quan ens vegem li demanaré que prioritzi la inversió a Rodalies, i amb això anirem de la mà amb la Generalitat. També li demanarem que agilitzi les obres de la Sagrera i l'accés ferroviari al port.

P. Artur Mas li ha trucat finalment per felicitar-la?

R. No que jo sàpiga, però ja és igual, no és necessari.

Hi ha gent com jo que, sense ser independentista, vam votar sí-sí per la situació de bloqueig amb l’Estat

P. La relació no ha començat de la millor forma possible per l'encreuament d'acusacions sobre el deute de la Generalitat.

R. Hi estic d'acord, em sap greu, estic disposada a recomençar i crec que l'alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat han de tenir la millor relació possible i estan obligats per mandat ciutadà al marge de partits.

P. Sobre el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament Mas li va dir que potser hauria d'escollir entre cobrar o que ho facin les farmàcies. Amb què es queda?

R. És una afirmació molt desafortunada. No és acceptable que el president de la Generalitat utilitzi el pressupost de forma arbitrària o discrecional en funció de si li cau millor o pitjor l'alcalde o alcaldessa que hi ha a Barcelona. Som conscients que la Generalitat té dificultats econòmiques i que no són només responsabilitat seva. Barcelona pot fer un esforç i col·laborar però des del respecte i la transparència.

P. Amb prou feines una setmana també sembla que ja té enemics a la Guàrdia Urbana. Pot governar si té a aquest cos de seguretat en contra?

R. La Guàrdia Urbana té milers de funcionaris i nosaltres fa setmanes que ens reunim amb agents que tenen moltes ganes de col·laborar per millorar el servei. No posem tothom en el mateix sac. No és el mateix el que puguin dir alguns comandaments designats políticament, que tot el cos. Hem dit i repetim tot el suport, reconeixement a la seva feina, que és delicada i fonamental perquè parlem de la seguretat. Això sí, hi ha coses que no han funcionat i han generat alarma social. Hi ha hagut casos de tortures gravíssims, hi ha hagut males praxis, condemnes per casos de tràfic de drogues o prostitució. És clar que alguna cosa cal revisar perquè ningú pugui qüestionar la Guàrdia Urbana.

P. Desmantellarà la unitat antidisturbis?

La Guàrdia Urbana té la part repressiva sobredimensionada

R. Es tracta de reorientar progressivament un model, que té la part repressiva sobredimensionada, cap a funcions de proximitat i mediació que és la raó de ser de la policia municipal.

P. La candidatura olímpica Barcelona Pirineus es retirarà?

R. Es retirarà tal com està plantejada perquè no genera consens. Caldrà reprendre el diàleg amb els sectors veïnals, esportius… s’ha de veure quin tipus de candidatura.

P. El projecte de la plaça de les Glòries, amb els dos túnels i els catorze equipaments que s'han pactat amb els veïns aquesta legislatura seguirà endavant?

R. Sí, sí, sobretot el tema equipaments, fa massa que s'esperen. Respecte a la mobilitat, si s'hagués agafat des de l’origen s'hauria pogut plantejar millor, però entenem els veïns. És lògic acabar les obres començades.

P. Els dos túnels?

R. En principi sí. Ens hem compromès a acabar el que estava començat.

P. Cobrirà la Ronda de Dalt?

R. Es pot estudiar la cobertura de la Ronda de Dalt, però a poc a poc. No ho podem fer tot perquè estem parlant de 400 milions. Podem parlar, de moment, de la cobertura parcial d'algun tram.

P. La veurem en la signatura de l'últim tràmit que falta per renovar el Mobile World Congress?

R. Trias proposa que hi siguem tots els grups, i estaré encantada de ser-hi.

P. Què hi hauria d'haver d'aquí a dos anys en el lloc que ocupa Can Vies?

R. Espero que es treballi amb diàleg amb el barri per permetre la continuïtat del projecte de Can Vies en el seu actual emplaçament o en un altre lloc del barri.

P. O sigui que es pot traslladar el projecte.

R. Es pot traslladar o mantenir al mateix lloc, però no hi haurà imposicions.