Sánchez reclama a Mas que abandoni la seva posició “confrontadora”

El líder del PSOE reivindica "la reforma constitucional" davant del "bloqueig" de Rajoy i el "rupturisme" de Podem i l'independentisme

Pedro Sánchez amb Antón Costas.
Pedro Sánchez amb Antón Costas.Albert Garcia

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha reivindicat aquest matí el “reformisme constitucional” per fer front al “bloqueig” del Govern de Mariano Rajoy i a la “ruptura” que proposen partits emergents. En una intervenció en la XXXI Reunió del Cercle d’Economia que se celebra a Sitges, Sánchez ha considerat que la ciutadania va advocar el 24-M per un “canvi presidit per l'estabilitat i el diàleg”. El líder del PSOE ha proposat un paquet de mesures que giren a l’entorn de la reforma de la Constitució, que van des de la modificació de la llei electoral fins a “fer evolucionar” l’Estat de les autonomies cap a “fórmules federals d’èxit en altres països d’Europa”. Sánchez ha demanat, a més, al president de la Generalitat, Artur Mas, que abandoni la seva "posició confrontadora".

En un fòrum ple d'empresaris, Sánchez ha sostingut que vol liderar la regeneració democràtica que exigeixen els ciutadans, tot i que ha insistit en diverses ocasions que aquesta renovació s’ha de dur a terme d’una manera “estable i coherent”. “Cal renovar, que no vol dir trencar ni deixar com està la política, el nostre sistema democràtic i institucional, i això només es pot afrontar amb una reforma constitucional”.

Más información
Llepar-se les ferides
El Cercle d’Economia insta Mas a abandonar les “vies unilaterals”
El Cercle d’Economia veu el 24-M com una “revolució democràtica”
Wolf: “La independència d’una nació petita no significa gaire”

En la seva intervenció, Sánchez s'ha situat entre dos extrems. D'una banda, ha acusat Rajoy de “no fer res” i liderar un partit “dividit, assetjat per la corrupció i amb un projecte esgotat”. “El factor d'inestabilitat al nostre país és a la Moncloa i es diu Mariano Rajoy”, ha afegit. A l'altre extrem, ha situat partits “rupturistes”, referint-se sense citar-lo a Podem, però també al president de la Generalitat, Artur Mas, que en la seva opinió “inexplicablement ha abraçat” l'independentisme. “Li demano que reconsideri la seva posició confrontadora; els ciutadans diumenge passat van dir que no volen que segueixi fent més gran aquesta bretxa”, ha reclamat.

Davant d’aquestes dues posicions, Sánchez ha proposat un “ampli paquet de reformes” en les “regles democràtiques” per adaptar-les a “la societat espanyola del segle XXI”. Un primer paquet passaria per reformar el sistema parlamentari, i convertir el Senat en una cambra territorial, afavorint la participació de la societat civil en els debats, regulant els lobbies i reformant el sistema electoral. “Proposem que els candidats a la presidència del Govern siguin escollits per primàries, l'obertura de les llistes, la representació paritària i la regulació del vot dels espanyols a l'estranger”, ha dit.

El segon àmbit és la lluita contra la corrupció. Sánchez ha advocat perquè sigui l’Audiència Nacional qui s'encarregui de la “investigació i l'enjudiciament” i ha proposat que “per afrontar les multes i quantitats obtingudes s'examini el patrimoni” del condemnat, així com del seu entorn. “Que ho pagui amb la presó i amb el seu patrimoni”, ha resumit. Per prevenir els casos de corrupció, el secretari general del PSOE creu que l’Agència Tributària hauria de certificar el patrimoni dels polítics en el moment de “la seva elecció, nomenament i cessament”, així com posar límits a “les portes giratòries”, i elevar de dos a cinc anys les incompatibilitats per exercir càrrecs en l'àmbit en què han governat.

Sobre el model territorial, Sánchez ha donat suport a la tercera via que proposa el Cercle d’Economia. El líder del PSOE ha compartit que els “pobles singulars” tinguin competències blindades en llengua i cultura, es reformi el finançament autonòmic i es faci una doble votació a Catalunya: la de la reforma constitucional i la de l’Estatut. Sánchez també s'ha mostrat disposat a “racionalitzar” competències “sense recentralitzar”, i ha posat l'exemple d'eliminar la competència fiscal, per exemple, en l'impost de successions i donacions.

Sobre la firma

Lluís Pellicer

Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Normas

Más información

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS