_
_
_
_

Fernàndez (CUP) sobre els vaguistes de Movistar: “Cobren 400 euros”

Telefónica assenyala el diputat per haver participat en l'“assalt” a la botiga de Barcelona

Jesús García Bueno
El diputat David Fernàndez, amb un vigilant en l'ocupació de la botiga de Movistar al centre de Barcelona.
El diputat David Fernàndez, amb un vigilant en l'ocupació de la botiga de Movistar al centre de Barcelona.GORKA LEIZA

El diputat de la CUP David Fernàndez va entrar a la seu permanent del Mobile World Congress de Barcelona deu minuts després que comencés l'ocupació. El 23 de maig, jornada de reflexió de les municipals, un centenar de treballadors subcontractats van irrompre al local, de Telefónicaper exigir millores salarials. Fernàndez va acudir a l'ocupació per donar suport als empleats i per “intentar calmar els ànims” i “intervenir”. En aquell moment, un vigilant de seguretat ja havia resultat ferit.

Más información
El jutge rebutja desallotjar de la seu del MWC
Pla de xoc de Telefónica per arreglar 40.000 avaries per la vaga
Els tècnics en vaga de Telefónica es manifesten davant el Parlament

Juan De Dios C. S., de 37 anys i veí del barri d'Horta de Barcelona, ha denunciat davant els Mossos que va ser agredit. El vigilant relata que, al migdia, una trentena de persones van baixar d'una furgoneta aparcada en una àrea de càrrega i descàrrega del carrer de Fontanella. Juan de Dios va ser “empès, llançat a terra i immobilitzat” en l'ocupació –a la qual es van sumar després fins a un centenar de persones– i va patir un tall al cap després de rebre un cop. En la seva denúncia, el treballador de Securitas relata que Fernàndez li va agafar la cara amb les mans i li va etzibar: “Tranquil xaval, que el tema no va amb tu. Aquests són pares de família que estan cobrant 400 euros i han de defensar els seus drets”.

Fernàndez confirma que li va dir aquella i altres frases al vigilant, assenyala que en tot moment va tractar de protegir-lo i assegura que les fotos preses des de l'interior del local –com la que publica aquest diari– acrediten la seva versió. El vigilant, en tot cas, no acusa directament el diputat, que sí que apareix assenyalat com a persona que “va intervenir i va ajudar a l'assalt de l'edifici” en un escrit que Telefónica ha enviat a l'Audiència de Barcelona perquè desallotgi de manera urgent el local.

El dissabte 23 el jutge de guàrdia va denegar el desallotjament en considerar-ho una mesura “precipitada” que podria provocar “pertorbació de l'ordre públic i multitud de lesionats”. El jutge va recordar que es tracta d'un “conflicte laboral” que no s'ha d'estendre a l'àmbit criminal. Telefónica no ho veu així i ha tornat a exigir que els treballadors subcontractats siguin desallotjats. La “invasió” del local de Movistar va ser “deliberada” i la van protagonitzar “subjectes que, lluny de limitar-se a la mera protesta, van irrompre de manera bel·ligerant”, recull el recurs d'apel·lació. A més d'“agredir el personal de seguretat”, els treballadors “han fet multitud de destrosses”, segons l'escrit de l'advocat de Telefónica David Aineto. Els empleats, denuncia el text, han utilitzat l'ocupació com a “pantalla” per donar recer a “grups antisistema”.

Telefónica demana que la Guàrdia Civil identifiqui els ocupants

El jutge de guàrdia va ordenar als Mossos que identifiquessin “els promotors de l'ocupació”. Tanmateix, la gestió no va donar els seus fruits. “Unes 100 persones són a l'interior de l'edifici i 100 més a l'exterior, tallant el carrer Fontanella [...] Aquesta situació fa impossible identificar els responsables d'aquesta acció, tal com heu indicat”, va respondre la policia catalana al jutge. Telefónica també ha reaccionat a l'apatia policial i, en un escrit, ha demanat al jutge que entregui el CD amb les imatges de les càmeres de seguretat “a la Policía Nacional o a la Guàrdia Civil, les dues policies judicials”, per donar resposta a l'“ordre que no ha estat emplenada pels Mossos”.

Telefónica posa l'accent en la participació de dos responsables públics: Fernàndez, a qui titllen de “màxim representant de la CUP al Parlament”, i Jaume Asens, regidor electe de Barcelona en Comú. Tots dos van actuar “per motius més polítics que laborals” i van aprofitar la jornada de reflexió “demagògicament” i com a “mètode de pressió política”. Asens hi era “rient i donant suport al delicte comès”.

O, millor, els delictes. Telefónica atribueix fins a quatre delictes als ocupants (violació de domicili, lesions, danys i coaccions) a partir de les imatges de les càmeres de vigilància. Els motius per al desallotjament, afegeix la companyia, sobren: els treballadors han instal·lat “un generador d'electricitat” que comporta “risc d'electrocució”. L'empresa recorda que el local –que és, alhora, botiga de Movistar i seu del Mobile– està “dins d'una central telefònica” que compta amb “un distribuïdor i commutador de connexions que proveeix tot Catalunya”. La seva hipotètica inutilització pels treballadors, adverteix, “deixaria sense servei milers de particulars”. La companyia lamenta que, per cada dia d'ocupació, perd 75.000 euros. I ja fa gairebé una setmana.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_