Colau, fada de l’esquerra “acústica”

Qui ha guanyat a Barcelona? Doncs si hem de fer cas del titular preferit de la premsa internacional: els indignats. Però n'hi ha d’altres més o menys cridaners per presentar Ada Colau. L'Obs la tracta d'"heroïna dels pobres"; un diari alsacià diu que és la “fada madrina”. The Sunday Times fa servir una metàfora tan previsible com usada ("Robin Hood pot governar Barcelona"); "Ada Colau, Occupy Barcelona", diu Libération, que al subtítol la tracta, afectuosament i seguint el fil del titular, d'okupa; La Stampa s'inclina per una fórmula més explicativa (“Ada, de la lluita contra els desnonaments a la notorietat internacional“) i destaca una nota biogràfica molt local: va fer l'Erasmus a Milà. L’adjectiu més innovador, tractant de Madrid i Barcelona, és el d’un article de Mediapart (al darrere hi ha Edwy Plenel), parla d’una “esquerra acústica” perquè s’estima més escoltar i la conversa que predicar un relat intocable.

De les frases d'Ada Colau la nit electoral, la que més ha agradat és "David ha guanyat a Goliat". Es troba a Le Figaro, al Telegraph, al Guardian, al Frankfurter Allgemeine... Més d'un recorda que el sou més alt que ha tingut Colau ha estat de 1.500 euros. “Militant 2.0”, segons Elle, per la seva activitat a la xarxa, lemonde.fr cita un article de Vidal-Folch en aquest diari: "També en contrast amb altres activistes només actius a les biblioteques, la seva trajectòria està plena de realitats tangibles".

I ara que Colau rebrà, si és alcaldessa, tractament oficial d'”excel·lentíssima senyora”, és natural que els diaris, també els internacionals, rescatin imatges de la futura primera autoritat barcelonina quan era líder de la PAH i acabava detinguda per la policia. Ho fan des de la NBC al San Francisco Chronicle o l'edició francesa de Slate, que cita el reportatge de Verne i les bromes, d'una enorme viralitat, que s'han fet aquests dies a les xarxes socials. "És extraordinari veure que una ciutat europea important elegeix una activista dels drets per portar l'alcaldia", comenta Judith Sunderland, de Human Rights Watch, al Wall Street Journal, que tanca l'article amb una declaració de Lluís Orriols, professor de la Universitat Carlos III: "Ada Colau ha demostrat que amb una petita organització i pocs recursos ha aconseguit canviar la realitat espanyola".

Sobre les conseqüències d'aquest nou mapa polític, dos temes dominen: interrogants sobre quina gestió econòmica farà la nova esquerra i com afecta la derrota barcelonina de CiU al procés sobiranista. Què passaria a Espanya si Podem i companyia traguessin bons resultats ja era motiu d'advertència severa a Forbes el 21 de maig. Un articulista, Alejandro Chafuen, a qui li agraden la FAES i Libertad Digital i que cita Jaime Balmes, escrivia: "El futur, és d'esperar, no serà com Grècia o Veneçuela. Però n'hi haurà prou per portar noves incerteses i tempestes a un país que semblava que estava a punt de convertir-se en un líder europeu i ara s'enfronta a la divisió i a possibles obstacles per a la seva recuperació". The Economist, un cop ja sabuts els resultats, teoritzava que "la Sra. Colau i la Sra. Carmena tenen propostes polítiques en l'àmbit local, com acabar amb els desnonaments o bloquejar privatitzacions de serveis públics. Però sense una plataforma política unificada és difícil de percebre a Podem una estratègia més àmplia".

The Telegraph considera que la derrota del PP i PSOE i l'arribada de nous moviments d'esquerra al poder "convida a una, no desitjada, comparació amb Grècia". Però també hi ha anàlisis optimistes. The New York Times cita el professor de la Universitat de Màlaga Manuel Arias-Salgado, que considera que Colau i Carmena poden reclamar que són "unes polítiques diferents, fresques i no professionals. Han ofert als votants la possibilitat d'un canvi, de quelcom nou, tot i que el seu contingut exacte encara no sigui clar". Més radical era The Guardian quan, ja l’any passat, assegurava que "estem començant a veure Venècia sense venecians. I això també passa a Barcelona, una ciutat amb dos milions d'habitants que va acollir 7,5 milions de turistes l'any passat". Després de recordar que l'Ajuntament, dirigit per la dreta catalana, volia apujar la xifra de visitants a 10 milions, explicava l'aparició de la plataforma de Colau com una defensa dels veïns enfront les elits que estaven venent la ciutat. El diari afegia que tenien el repte de guanyar les eleccions municipals "per democratitzar la ciutat i posar les seves institucions al servei del bé comú". Déu n’hi do.

L'impacte de la victòria de Colau sobre el procés sobiranista també és motiu d'anàlisi a la premsa internacional. Per L'Indépendant, un diari que està ben a prop, el camí d'Artur Mas cap a una eventual independència es "llarg, difícil, sembrat d'obstacles". La pèrdua de Barcelona, segueix, és el cop més dur i simbòlic per a ell i la seva formació. "No seria la primera vegada que Artur Mas, convertit a l'independentisme per la pressió del carrer, canvia el full de ruta per evitar un eventual punt mort". “Els indpendentistes catalans s’inclinen davant Podem”, titula el 20 minutes francès.

Bloomberg recorda que Mas havia dit que perdre Barcelona amenaçaria el seu projecte independentista i busca experts per tractar la qüestió. "Mas té seriosos problemes", diu el politòleg Ken Dubin, que conclou: "Si fa les eleccions anticipades pot perdre. Si espera més temps pot ser sacrificat". Al mateix article, Jaume López, de la Pompeu Fabra, considera que el resultat afegeix incertesa al procés perquè no era considerat una possibilitat. "Ara cal veure si aquesta incertesa esdevé un problema". Un article de The Guardian s’ho mirava d’una altra manera: els independentistes han guanyat en el total de Catalunya i si els resultats de diumenge són replicats al setembre… tornaran a guanyar. En una crònica de Reuters publicada per The New York Times el 21, Diego Muro, de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, pronosticava que les eleccions municipals són una mena de laboratori del que podria passar a futures eleccions si els nous partits aconsegueixen “canviar els temes de conversa". Ricard Gené, de l'ANC, replicava que no coneixia a ningú que fos proindependència que hagi deixat de ser-ho.

És simptomàtic que l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa piulés el 20 de maig un article del Financial Times: "David Gardner (Financial Times, ahir): si guanya Colau a BCN sobiranisme debilitat de cara al 27-S". És clar que tractava de mobilitzar el vot nacionalista contra Colau. Ja es devia ensumar alguna cosa.