Grupets, intoxicació i pulles entre ministres

El mandat de Mariano Rajoy de ser “més proper, pròxim i comunicar més” s'ha complert immediatament. Ho va dir davant l'executiva del partit dilluns, i dimarts i ahir els grupets de ministres i dirigents del PP amb periodistes al Senat i el Congrés s'han multiplicat com els pans i els peixos. Molta més proximitat, també molt de soroll i poca informació fiable. Es trobava a faltar. En els últims mesos, els responsables d'informació del Govern i del PP gairebé presumien d'evitar el contacte amb els periodistes. Aquest dimecres algun periodista veterà deia amb ironia: "!Oh, no, un altre grupet! Gairebé prefereixo que tornin a l'anterior política de comunicació menys propera".

L'ambient polític entre els ministres, a més a més, està enrarit i transmet un clima de final d'etapa, de camí inexorable cap a la derrota, de lluites intestines. Els assessors dels alts càrrecs ja donen per fet obertament que per aquest camí, sense prendre nota del missatge transmès pels electors fa un any en les europees (amb la pèrdua de 2,6 milions de vots), després amb la patacada en les andaluses (caiguda de 500.000 paperetes) i ara amb el desastre municipal (baixada de 2,5 milions de sufragis), el PP es dirigeix a una sonora i inexorable derrota en les generals de finals de novembre i ells, a l'atur. Ells són molts centenars i estan molt nerviosos.

Amb l'estratègia de justificar una possible sortida de la Moncloa a la primera, amb un president que no sigui capaç de repetir mandat, els ministres comencen a buscar i trobar culpables entre companys. Les pulles volen. Els més veterans, propers a Rajoy, no entenen la política de comunicació i els enfrontaments gens soterrats entre la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i la secretària general, Dolores de Cospedal: “Totes dues han estat més preocupades de salvar i cuidar la seva pròpia imatge en els mitjans de comunicació afins que a pensar i engegar un pla comú per la de tots, inclòs el president”.

Un altre ministre, de l'àrea econòmica, és encara més càustic contra els barons territorials que demanen ara autocrítica i renovació després de perdre en els seus feus: “En quatre anys s'han dedicat a reclamar i criticar el Govern, a desmarcar-se'n i anar pel seu compte, a no fomentar una coordinació, i ara es lamenten que l'argument de la recuperació no sigui suficient: al PP li anirà bé aquesta regeneració”.