L’Everest perdrà entre el 70% i el 99% de les glaceres aquest segle

Després de les zones polars, la serralada de l'Himàlaia allotja les reserves de gel més grans del planeta. I com l'Àrtic i l'Antàrtida, s'està quedant sense glaceres pel canvi climàtic. Un estudi sobre l'impacte de l'augment de les temperatures i l'alteració del monsó mostra que el gel que baixa de les muntanyes més altes del món desapareixerà entre un 70% (escenari optimista) i un 99% (escenari pessimista) para quan acabi aquest segle.

Fins a un terç de l'aigua dolça del planeta és a l'Himàlaia. De les seves més de 50.000 glaceres beuen rius com el Ganges, l'Indus, el Brahmaputra, el Yamuna o el Iangtsé. I de la seva aigua viuen més de mil milions de persones. Per això és vital determinar com està afectant l'escalfament global aquesta zona del món. L'anàlisi de les glaceres de la gran serralada presenta reptes addicionals al dels pols. Es tracta de glaceres més curtes i de menys volum. Encara que n'hi ha de fins a 620 d'altura, la mitjana amb prou feines és de 200 metres. L'orografia i la gran altitud són variables també a tenir en compte. Per complicar les coses, hi ha els vents monsònics que porten la humitat de l'oceà Índic.

"En aquesta regió, el 80% de la precipitació anual es produeix durant el monsó, de juny a setembre", diu el glaciòleg del Centre Internacional per al Desenvolupament Integral de les Muntanyes (ICIMOD) Joseph Shea. "És també la temporada més càlida de l'any, en què les glaceres guanyen massa per les nevades en les altituds superiors mentre la perden pel desglaç a les inferiors", afegeix.

Segons la concentració de CO2, el 2100 només les glaceres a altituds de 7.000 metres podrien aguantar

Aquest fràgil equilibri és el que estaria alterant el canvi climàtic. L'investigador de l'ICIMOD, amb seu a Katmandú (Nepal), amb geògrafs de la Universitat d'Utrecht i glaciòlegs del Centre Nacional d'Investigació Científica de França es van fixar en la conca del Dudh Koshi, per on discorren les glaceres d'algunes de les muntanyes més grosses de l'Himàlaia, com l'Everest el Cho Oyu, el Makalu, el Lhotse o el Nuptse. En total, uns 400 quilòmetres quadrats. No és gaire, ni arriba a la centèsima part de l'àrea total, però sí que pot ser un indicatiu del que passa a tota la serralada.

Els investigadors van estudiar les dades de temperatures i precipitacions dels últims 15 anys i van prendre mesures sobre el terreny de la situació i l'evolució de les glaceres per crear-ne un model evolutiu des del 1960. Sobre aquest model, van córrer les anomenades rutes de concentració representatives (RCP, per les seves sigles en anglès). Es tracta de les trajectòries d'emissions de CO2 que els científics creuen més probables i que acabaran, a final de segle, en un escenari més o menys càlid del planeta. Així doncs, per exemple, la RCP 4.5 assenyala un augment d'entre 1,1°C i 2,6°C per a l'any 2100. Si no es fa res per reduir les emissions (RCP 8.5), la temperatura mitjana global podria pujar entre 2,6°C i 4,8°C, segons les dades del Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic.

Encara que hi ha escenaris segons els quals l'escalfament global portarà més humitat fins als cims, que farà augmentar les nevades, l'estudi no creu que aquest increment en les precipitacions alenteixi el ritme de desglaç. A banda que bona part d'aquestes precipitacions serien en forma d'aigua, no n'hi hauria prou per compensar la pèrdua accelerada a la capçalera de les glaceres, que, com que estan en altituds inferiors, suportaran temperatures més altes.

Si es compleixen els seus càlculs, només les glaceres que estiguin a una altura de 7.000 metres podran aguantar. La porció situada a menys altitud i per sobre dels 5.000, es gelarà només durant l'hivern. La resta, està condemnada.