_
_
_
_

El Cercle d’Economia veu el 24-M com una “revolució democràtica”

Costas nega que la victòria de Colau generi "alarma", sinó "il·lusió per la novetat" El 'lobby' empresarial rebutja vies "unilaterals" i insisteix en un pacte per a Catalunya

Lluís Pellicer

El Cercle d'Economia, el lobby barceloní que agrupa grans empreses i acadèmics, veu en l'ascens dels nous partits polítics una "revolució democràtica" que ha de conduir cap a un "debat públic, democràtic, serè i plural" sobre les reformes polítiques i econòmiques que s'han d'afrontar en la propera legislatura. Dos dies abans que comenci la XXXI Reunió de l'entitat a Sitges, el seu president, Antón Costas, ha presentat un document que reclama mesures urgents contra la corrupció, la professionalització de les administracions per evitar la seva "patrimonialització" per part dels partits i la reforma de les formacions polítiques per millorar la seva "transparència interna".

Costas ha rebutjat que l'ascens de Podem, Ciutadans o plataformes que podrien governar les principals ciutats, entre les quals hi ha Madrid i Barcelona, generin por al fòrum barceloní. "No tenim sentiment d'alarma, sinó d'il·lusió per la novetat", ha assegurat Costas en al·lusió a les mesures anunciades per Colau, que no ha volgut valorar detalladament fins que no les presenti quan arribi a l'alcaldia. Tampoc la fragmentació dels parlaments o consistoris sembla que espanti els empresaris. Si bé considera "lògic" que hi hagi "por de la inestabilitat en la governabilitat", el Cercle apunta que "aquesta no s'ha de produir necessàriament". El fòrum demana als partits que apostin per "fomentar una nova cultura política de la transacció i el pacte" a les institucions, com la que en la seva opinió existeix a Holanda o Alemanya.

El president del Cercle ha recordat que a finals d'any es faran unes eleccions generals, per la qual cosa els partits emergents tenen sis mesos per "demostrar que són competents i saben governar". En la seva opinió, molts votants han optat per aquests partits com a "elecció de pas i no de terme". "Si no governen, el meu pronòstic és que alguns o molts dels vots tornaran a alguns dels partits tradicionals en la propera legislatura", ha afirmat.

La nota d'opinió, que porta el títol de Davant d'una nova legislatura, també es refereix a l'encaix de Catalunya a Espanya, cosa que rebutja qualificar com a "problema català" perquè considera que es tracta d'un "problema espanyol" de "l'estructura territorial de l'Estat". El Cercle d'Economia s'oposa a qualsevol mesura unilateral, però també al fet que es deixi la qüestió sense abordar. "Res fora de la llei. No podem donar suport a cap iniciativa que suposi que s'infringeixin les regles, però els polítics han de saber recollir i canalitzar les aspiracions dels ciutadans", ha sostingut. Costas ha recordat que el 74% dels catalans "vol tenir l'oportunitat de pronunciar-se", per la qual cosa ha formulat una proposta sobre tres eixos: la cessió de les competències de "llengua, educació i cultura", un acord sobre aspectes financers en el qual es "limitin" els mecanismes de solidaritat (que també haurien d'incloure, segons el Cercle, Navarra i el País Basc) i fer una consulta als ciutadans sobre els dos punts anteriors.

El sector turístic no critica Colau

ll. p. / c. b.

Els empresaris del sector turístic i els comerciants celebren la seva disposició a dialogar i esperen que el nou govern prengui possessió per asseure's a parlar. Tots expliquen que en els últims mesos s'han reunit amb representants de la candidatura Barcelona en Comú. BComú ha plantejat que aprovarà una moratòria en la concessió de llicències per a apartaments turístics i per a nous hotels a la capital catalana. La patronal del sector, que representa el 18% del producte interior brut (PIB) de la ciutat, no va voler valorar els resultats del 24-M, però va mostrar el seu respecte. “Només demanem als nous responsables que cuidin el món turístic i hoteler”, va assegurar el seu president, Joan Molas.

La patronal d'apartaments per a turistes (Apartur), que representa els propietaris dels 9.500 pisos amb llicència, sí que aplaudeix la moratòria. El seu president, Enrique Alcántara, veu amb bons ulls l'arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament barceloní i aplaudeix “l'actitud i el to dialogant” de Colau. L'octubre passat, Apartur va interpretar com una declaració de guerra la decisió de l’Ajuntament de Xavier Trias (CiU) d'estendre la moratòria a la concessió de noves llicències per a apartaments a tota la ciutat. Alcántara explica que en els últims mesos s'ha reunit amb representants de BComú i que el seu punt de vista li sembla “lògic: moratòria total i planifiquem el futur de tot el sector amb les empreses i veïns, això està bé, que tothom sigui tractat igual”.

Els comerciants, un sector tradicionalment conservador, van assegurar que tenen “ganes de parlar amb l'equip de Colau” per explicar el seu “treball en defensa del model comercial de Barcelona”, segons Vicenç Gasca, el president de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa els eixos comercials de barri. Gasca també celebra que el programa de BComú aposti per no augmentar ni un metre quadrat més de grans superfícies. Menys entusiasta es mostra Javier Cottet, el president de Barna Centre, que representa els botiguers del centre. Cottet va demanar a l'equip de Colau “que sigui realista amb el món, perquè Barcelona no se n’anirà al país de les meravelles, Barcelona és al món capitalista”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_