_
_
_
_
_

El sobiranisme augmenta i es radicalitza en favor d’ERC i la CUP

Els independentistes pugen set punts respecte al 2011

Àngels Piñol
El president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, vota en les eleccions del 24-M al col·legi Infant Jesús de Barcelona.
El president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, vota en les eleccions del 24-M al col·legi Infant Jesús de Barcelona.Alberto Estévez (EFE)

El procés independentista ha patit la forta patacada de perdre Barcelona, però al conjunt de Catalunya no només ha aguantat, sinó que ha augmentat set punts percentuals respecte als resultats que va obtenir el 2011: del 38,26% al 45,27%. Aquest increment, no obstant això, es fragmenta i vira cap a l'esquerra. Convergència i Unió ha guanyat les eleccions a Catalunya i Esquerra es confirma com a tercera força. El salt espectacular el fa la CUP, que puja cinc punts. MES, l'escissió sobiranista del PSC, ha aconseguit el 0,21% dels vots. Després del sorpasso a Barcelona, en favor d'Ada Colau, els resultats suposen un consol per a CiU, que veu com el sobiranisme globalment resisteix, tot i que no supera el 50% dels vots.

Más información
El sobiranisme se la juga a Barcelona
Trias busca el vot útil posant sordina a l’independentisme de CDC

Paradoxalment, l'increment de les forces sobiranistes es produeix malgrat el descens de CiU, que perd 5,6 punts percentuals respecte al 2011 (passa del 27,12% al 21,52%). La seva reculada es compensa amb l'augment d'Esquerra Republicana, que passa del 8,98% al 16,40%, i el de la CUP, del 2,16% al 7,14%. En números absoluts, els tres partits van aconseguir, el 2011, 1.097.717 sufragis i en aquests comicis n'han sumat gairebé 1.404.000. Malgrat tot, estan molt lluny del 1.800.000 vots a favor de la independència registrats en la consulta sobiranista del 9-N. A Barcelona, es van comptabilitzar 400.000 sí i ara aquesta xifra se situa en 287.805. Artur Mas, president de la Generalitat, ja va avisar en campanya que el concurs de Barcelona era vital per a la sort del procés i per a la seva influència en les eleccions plebiscitàries del 27-S. El bloc contrari a la secessió ha aconseguit, en total, el 31,97% dels vots (17,06%, el PSC; 7,48%, el PP, i 7,43%, C's). L'Entesa (les candidatures de confluència com la d'Ada Colau) se situen en l'11% i en cap dels dos blocs.

Les xifres

  • Convergència i Unió ha sumat el 21,52% dels vots (667.665 vots). En total, suma 3.324 regidors. El 2011, va aconseguir el 27,12% dels sufragis (778.042 vots) i 3.860 regidors.
  • Esquerra Republicana ha aconseguit el 16,40% dels vots i 508.839 sufragis i 2.381 regidors, gairebé mil més que el 2011 (1.384). Fa quatre anys, va aconseguir el 8,98% dels vots (257.564 vots).
  • La CUP ha passat del 2,16% dels vots al 7,14%. De 62.111 ha passat a 221.577. El 2011 tenia 101 regidors i ara en té 372.
  • El partit MES, l'escissió sobiranista del PSC, ha aconseguit 29 regidors. Ha reunit 6576 vots i el 0,21%.

En conjunt, els tres partits han sumat 6.106 regidors, davant dels 5.345 de fa quatre anys. Els convergents en perden més de 500 –de 3.860 a 3.311–, però aquesta reducció novament es compensa amb les pujades d'ERC i la CUP: els republicans guanyen un miler de regidors (de 1.384 a 2.381), mentre que la CUP triplica els seus resultats: de 101 a 372. MES, els escindits del PSC, s'estrena amb 29.

L'increment, no obstant això, queda diluït per la pèrdua de Barcelona, fidel incondicional fins ara de l'estratègia sobiranista d'Artur Mas. L'alcalde Xavier Trias havia posat la capital de Catalunya al servei del procés sobiranista. Ada Colau va votar sí-sí en la consulta del 9-N, però ha admès que no és independentista. El seu compromís amb el referèndum és, en qualsevol cas, inqüestionable i la nit electoral ho va tornar a repetir. Colau, d'entrada, va afirmar en campanya que sotmetria a consulta si l'Ajuntament de Barcelona ha d'entrar a l'Associació de Municipis per la Independència. Dels set portaveus de les respectives forces polítiques que tindran representació al Consistori, és l'única que no ha dit clarament si la seva candidatura és partidària o rebutja la independència, a causa de la confluència de forces polítiques, algunes federalistes, que engloba la seva formació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_