El sobiranisme se la juga a Barcelona

Convergència i Unió i Esquerra aspiren avui a quedar en primera i segona posició respectivament en les eleccions municipals a Catalunya. Però el seu èxit o fracàs es mesurarà bàsicament per si el primer, previsiblement d'acord amb el segon, és capaç de mantenir Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona. Només així, ha admès Artur Mas durant la campanya, l'anomenat procés sobiranista català podrà continuar endavant. Per aconseguir-ho serà clau que tots dos partits aconsegueixin atreure el màxim nombre possible dels 400.000 barcelonins que en la pseudoconsulta del 9 de novembre van votar sí a la independència.

Els nervis en les files sobiranistes han augmentat al mateix ritme que la candidata de Barcelona en Comú pujava en les enquestes. No ha servit de res que Colau hagi repetit abans i durant la campanya que ella va ser una de les barcelonines que va votar sí a la independència. CiU, ERC i la CUP no només no es fien de l'independentisme de Colau, sinó que furguen en les discrepàncies que hi ha sobre la qüestió catalana en els partits que donen suport a la plataforma de Colau, singularment a Iniciativa i Podem. Una cosa és el que pensi la candidata i una altra el que opinin els partits que li donen suport. Per aquesta raó, fins i tot el socialista Jaume Collboni va instar Colau a posicionar-se clarament sobre l'assumpte en el debat del dijous de TV3.

Però, per què és tan important la ciutat de Barcelona per al procés sobiranista? Tot i que no tots els dirigents de CiU, i especialment els d'Unió ho defensen, el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat aquestes eleccions com una primera volta de les autonòmiques del 27-S, que pretén convertir en un plebiscit independentista. Una derrota a Barcelona, doncs, seria un revés en tota regla per més que CiU venci en vots en el conjunt de Catalunya.

Però una derrota de Trias no seria només un cop moral. Perdre l'Ajuntament de Barcelona també podria portar CiU a perdre la Diputació de Barcelona, clau en aspectes com la creació de l'Agència Tributària de Catalunya. Mas ho ha resumit durant la campanya. “No és el mateix fer el que volem fer amb l'Ajuntament de Barcelona al costat que tenint-lo en contra”.

Trias ha mantingut un perfil baix en la qüestió sobiranista. El seu equip considera que l'electorat nacionalista ja el té identificat com un element favorable al procés sobiranista i que ara es tracta d'aconseguir suports també en els sectors més tebis o fins i tot no independentistes als quals agrada el seu model de ciutat o que, directament, abominen un govern encapçalat per Ada Colau. Mas ha estat l'encarregat d'escalfar la campanya en aquest aspecte. I no han faltat fins i tot referències personals. Ja en la recta final de la campanya el president català ha arribat a especular amb la seva retirada si les coses no li surten bé el 27 de setembre. I, ja se sap, perquè les coses surtin bé al setembre també han de funcionar ara per a CiU.

A CiU estan convençuts de la victòria. Tant és així que Convergència ja té a punt una primera campanya propagandística de les moltes que hi hauran fins al setembre. Una vegada afermat el seu poder municipal, pretén tornar a convèncer els catalans que només amb la independència hi haurà millores en el dia a dia dels ciutadans.

A favor del sobiranisme hi ha el baix nivell de forma amb el qual el PSC ha arribat a aquestes eleccions i la divisió del vot antiindependentista entre el PP i Ciutadans. Les enquestes auguren que els 9 regidors que avui té el PP es repartiran gairebé a parts iguals entre aquest partit i Ciutadans. O sigui, que tampoc guanyen pes. Això ha permès simplificar el missatge de CiU. Només hi ha una rival a batre: Ada Colau.