Derrota històrica del PP i Bauzá a les Balears
L'emergència de Podem obre la porta a possibles pactes a l'esquerra, amb el PSOE i MÉS per Mallorca i Menorca
Les urnes han dibuixat a les Balears, una altra vegada, un mapa multipartidista, en tots els nivells: l'autonomia, els consells insulars i els ajuntaments. El PP ha perdut, ha deixat de ser hegemònic a gairebé tot arreu i s'obre pas en una nova etapa de possibles pactes per Governs alternatius, progressistes. Els guanyadors van anunciar un canvi, un temps nou, que haurà d'articular-se des de les aliances complexes. Les Balears el 1999-2003 i el 2007-2011 ja va assajar l'experiència dels pactes de progrés multipartits.
“S'obren nous temps i hi ha un gir a l'esquerra com mai”, va dir Francina Armengol, del PSOE, que ha caigut en vots però recobra presència per configurar una majoria d'esquerres, plural va dir.
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, després de protagonitzar una campanya electoral molt personalista, va obtenir una severa derrota política, la més gran que pateix la dreta a les illes des del 1983. Ha passat de 35 diputats balears a 20. La majoria són 30.
"És molt dur i dificil", Bauzá va assumir a la mitjanit la derrota, va dir que no dimitiria i es va oferir per a la "estabilitat". No té socis possibles després de tenir una majoria absoluta històrica que va obtenir el 2011.
El PP, a més, es queda orfe del control absolut de què gaudia als tres consells insulars més grans (Mallorca, Menorca i Eivissa) i haurà d'abandonar l'alcaldia de grans ciutats insulars (Palma, Eivissa, Calvià i Maó), on és més que probable que sorgeixin alcaldies socialistes. El PSOE va augurar que fins a 40 dels 65 ajuntaments insulars poden ser de centreesquerra.
A la illa de Formentera, que era l'únic feu del centreesquerra, segueix la presència de l'únic diputat de Gent per Formentera amb el partit socialista. La mateixa aliança és al capdavant del Consell Insular.
El PP ha guanyat, ha estat el vencedor a les urnes. El PSOE tenia 18 diputats i cau a 14 però pot ajudar a configurar una aliança alternativa gràcies a l'emergència de Podem d'Alberto Jarabo, amb 10 diputats, l'alça de Més per Mallorca, de Biel Barceló, i Més per Menorca, de Nel Martí, tots dos nacionalistes, amb 9 representants.
Podem i Més poden intentar retallar en la futura aliança el pes del PSOE. Ciutadans, de Xavier Pericay, únicament ha aconseguit 2 escons a la Cambra i no serà decisiu. El grup regionalista, format per expulsats i escindits del PP, PI, entra amb tres diputats, sota el lideratge de Jaume Font, dissident del PP, com el lider de Mallorca, Antoni Pastor.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Eleccions municipals 2015
- Francina Armengol
- José Ramón Bauzá
- Campanyes electorals
- Resultats electorals
- Eleccions municipals
- Ciutadans
- Eleccions Autonòmiques 2015
- Podem
- PSOE
- Eleccions autonòmiques
- Partits nacionalistes
- PP
- Partits polítics
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Ajuntaments
- Administració autonòmica
- Govern municipal
- Política municipal
- Administració local
- Espanya
- Política
- Administració pública