“Potser alguns alcaldes del PSC van tolerar l’especulació de casino”

Jaume Collboni (Barcelona, 1969), l'alcaldable socialista per Barcelona, confessa que va decidir deixar l'escó de diputat al Parlament i presentar-se a les primàries del PSC perquè estava “desenganyat” de la política centrada en el procés sobiranista. Volia parlar i fer coses tangibles, les que toquen de prop els ciutadans en el seu dia a dia. A cinc dies de les eleccions, a Collboni li són adverses totes i cadascuna de les enquestes, amb una pèrdua d'entre i cinc i vuit regidors dels 11 que té actualment.

Pregunta. Insisteix a reivindicar el llegat dels governs socialistes a Barcelona i els electors ja fa diverses conteses municipals que castiguen el PSC (de 20 regidors el 1999 a 11 el 2011). No sembla una bona targeta de presentació.

Resposta. Jo intento connectar el record del que hem fet amb el que som a la ciutat. Nosaltres, el PSC, som els de les escoles bressol, els centres cívics, les biblioteques... Tot això és el que hem fet i crec que el record és positiu per a la majoria de la gent, ens votin o no.

P. Quina diferència hi ha entre vostè i Jordi Hereu o Joan Clos?

R. Cada projecte té a veure molt amb els reptes de cada moment i avui l'objectiu principal és crear ocupació i combatre les desigualtats. No era aquest el problema fa cinc o deu anys. Ells van tenir les seves prioritats, les nostres són els reptes socials i econòmics: buscar ocupació i fixar les prioritats en 10 zones de la ciutat i apostar per la rehabilitació d'habitatges. La nostra política és més de tocar el terra.

P. Vostè parla d'acotar el turisme, anul·lar el pla d'usos de Ciutat Vella i esponjar el centre. Polítiques desenvolupades, en bona part, per governs socialistes. Un exemple: l'hotel previst a Rec Comtal, de Núñez i Navarro.

R. El planejament es va aprovar amb el govern socialista fa anys, en un context molt diferent. Ara Ciutat Vella està saturada d'hotels i el que fa 10 anys podia semblar raonable, ara no ho és.

P. Aquell solar ha estat anys palanquejat pel constructor i l'Ajuntament no hi ha fet res.

R. El problema és que algunes constructores juguen a l'especulació de casino a força de permutes.

P. Una pràctica promoguda pels successius alcaldes socialistes durant anys…

R. Probablement es va tolerar. Crec que l'especulació de casino, que forma part d'una vella pràctica que va més enllà dels partits, no es pot tolerar ara. El cas de Rec Comtal és un símbol d'aquella època i s'hauria d'expropiar. Ja sé que és car, però l'Administració ha de saber plantar-se i dir prou, fins a aquí hem arribat.

P. També reivindica la feina feta de bracet amb ICV... ho fa per molestar Ada Colau, perquè la seva formació concorre ara integrada en BComú?

R. És una reivindicació de projectes amb accents i matisos diferents però compartits des del govern de la ciutat, cosa que sembla que molesta a BComú. Encara que sembli estrany reivindico la feina feta d'una banda dels ara contrincants, perquè hi ha una altra part que està amb nosaltres.

P. Què vol dir?

R. Que nosaltres tenim en Quim Mestre –exregidor d'ICV fitxat pel PSC– i hi ha molta gent d'Iniciativa que ens dóna suport perquè no estan d'acord amb la UTE política que s'ha muntat en sis mesos per a les eleccions i que estan literalment amagats en aquesta campanya.

P. També van ser socis d'ERC, un partit del qual ara no volen ni sentir-ne a parlar.

R. Vam ser socis a estones. En aquest moment és complicat perquè la veritat és que CiU i ERC ja han arribat a un acord i ho supediten tot a la sobirania i a proclamar la independència en 18 mesos. El PSC no es ficarà en un procés que no porta enlloc.

P. Insisteix en més escoles bressol públiques, lluitar contra les desigualtats als barris. Algunes propostes són coincidents amb BComú.

R. Crec que coincidim en el diagnòstic dels problemes de la ciutat. Però ells no tenen un equip sòlid per afrontar-ho i han deixat fora gent amb experiència de govern. Nosaltres tenim aquesta experiència. No veig en la llista de BComú els perfils de persones per governar.

P. Es desmarca molt del mandat de Xavier Trias, però la veritat és que li han possibilitat els últims pressupostos. No és contradictori?

R. Jo no he votat la seva investidura, no hem estat al seu govern, no hem fet els pressupostos amb ell, només ens hem abstingut a canvi d'introduir partides per valor de més de 60 milions d'euros per abaratir la T-10, perquè es desbloquegés la construcció de vuit escoles bressol, perquè es pugui iniciar la cobertura de la ronda de Dalt. Buscant el benefici de les persones i amb llum i taquígrafs.

P. Llavors estaria obert a pactes?

R. Jo no crec en l'oposició de barricada. Si tinc l'oportunitat de condicionar projectes en benefici dels ciutadans com ho hem fet aquest any, no veig per què no.

P. Diu que el govern de CiU ha estat el “caixer” de la Generalitat.

R. L'excepció només ha de ser tot el que tingui a veure amb els drets bàsics, com la sanitat i l'educació. Però jo, per exemple, no hagués pagat res per la presó i no entenc que l'Ajuntament hagi de sufragar el circuit de Montmeló. En canvi, em sembla raonable aportar el que calgui per desbloquejar l'ampliació de l'hospital del Mar. Això sí, sempre amb el reconeixement del deute per part de la Generalitat.