La pobresa i la falta d’escoles dominen el debat sobre educació a Barcelona

Dijous a la tarda a l'Institut Menéndez Pelayo del districte de Sarrià-Sant Gervasi. En una àmplia sala d'actes, els partits van respondre als dubtes de pares i mares sobre el futur de l'educació a Barcelona. La pobresa infantil, la falta d'escoles públiques i la LOMCE van dominar el debat, organitzat per la FAPAC.

Joan Codina, representant de CiU, va obrir el debat destacant l'increment, “de 2 a 8 milions d'euros”, dels recursos municipals destinats a beques menjador. Es tracta d'una quantitat insuficient per a la resta de formacions. Carmen Andrés, del PSC, va prometre una revisió dels mínims per accedir a les beques menjador, compromís al qual es va sumar Sonia Sierra, segona de la llista de Ciutadans. “Ara per accedir a una s'ha de ser més pobre que el que considera l'Idescat”, va explicar Andrés, que va prometre l'extensió de la “renda infantil garantida” a 16.000 menors de cinc anys. Gerardo Pisarello, de Barcelona en Comú (BComú), va proposar una “renda municipal complementària per a les famílies [pobres]”, de 570 euros al mes. Carles Macían, d'ERC, va recordar que “els nens són pobres perquè les famílies també ho són”. Per aquesta raó, va insistir en la necessitat de generar ocupació.

Oscar Simón, representant de Capgirem Barcelona, va anar més enllà i va reclamar “repartir el treball i la riquesa de la ciutat” amb una renda mínima. Un punt relacionat va ser la situació dels nens en famílies desnonades. Simón va criticar que “només s'hagin multat les entitats bancàries per 16 pisos buits”, al mateix temps que va fer una crida a prohibir els desnonaments. Belén Pajares, representant del PP, va qualificar de “fracàs total” que l'Ajuntament hagi detectat un nombre tan petit de pisos desocupats. Pajares, que va reclamar multar l'administració municipal pels pisos públics buits, va demanar “sinergies i complicitats perquè els jutjats entenguin que el desallotjament no es pot produir durant el curs escolar”. Pisarello va reclamar més “intermediació social” entre propietaris i arrendataris en aquells casos en què les famílies no puguin pagar el lloguer. A la petició general d'augmentar el parc d'habitatge social es va sumar la crítica de Sierra, que va acusar ICV, formació que forma part de BComú, de no haver contribuït a engegar un parc de lloguer social quan era “al capdavant de l'Institut d'Habitatge”.

La falta de centres d'ensenyament públic també va entrar en el debat. Pisarello va denunciar el “greuge per a l'escola pública” que suposa que l'Administració mantingui centres concertats. Davant d'aquest perjudici, el segon cap de llista de BComú va prometre “totes les possibilitats pressupostàries de l'Ajuntament” per a l'escola pública, al mateix temps que va denunciar “l'opacitat” d'alguns centres d'ensenyament concertat. “Cal protegir les famílies que fan servir la concertada. No saben per què paguen certes quotes”. Macían va reclamar un augment a les places públiques “on no hi ha oferta, com al Poblenou”. Sierra va criticar que a l'Eixample hi hagi “un 25% de places d'ensenyament públic”, en una referència força explícita al representant de CiU. Codina, per la seva banda, va assegurar que “l'existència d'escoles públiques i concertades ha permès a Catalunya tenir un model líder”.

Simón va reclamar oferir “la possibilitat de sumar-se a l'ensenyament públic als centres concertats d'iniciativa social”. L'únic vers lliure va ser el de Pajares, que va apuntar al fet que, en tot cas, els centres concertats podrien passar a ser públics “sempre que ho vulguin”.

Els assistents al debat també van inquirir als líders municipals sobre la situació de les escoles bressol. Macián, d'ERC, va criticar la sortida a concurs de la gestió de les llars d'infants públiques. Pajares, per contra, va reclamar la gestió indirecta de les escoles infantils, els resultats de les quals són millors que la pública. El representant de CiU va reivindicar el compromís de la seva formació: “Quatre començaran aquest curs, hi ha quatre projectes i el mateix nombre en planificació”. Andrés, del PSC, i Pisarello, de BComú, es van comprometre a construir més centres públics. El segon va avançar la xifra de 150 centres en deu anys.

Els efectes de la LOMCE, així mateix, van dividir els ponents. Belén Pajares, del PP, va rebutjar que la immersió lingüística fos necessària per aprendre “indistintament qualsevol de les dues llengües”. Sierra, per la seva banda, es va posicionar contra la LEC i la LOMCE, al mateix temps que va sostenir que el Consistori “no disposa de competències per actuar contra una llei que democràticament s'ha votat en l'àmbit nacional”. “No es pot fer una declaració envaint la llei”, va reblar. Els representants de la resta de formacions van respondre amb un rebuig directe a la llei Wert, encara que amb matisos. Si el representant feia una crida a “desobeir la LOMCE i revertir la seva interpretació esbiaixada”, el representant de CiU va assegurar que “la insubmissió la pot fer un ciutadà”.

Al debat dels ponents es va sumar una protesta dels alumnes de l'Escola Llotja de Sant Andreu, un centre dedicació a la formació professional en disseny. Aquests van assegurar que el Pla d'actuació municipal amenaçava amb “derrocar dos de les naus [del recinte] per fer un centre esportiu”. Els alumnes van reclamar un replantejament de l'obra, ja que, segons ells, “hi ha molts més llocs per fer l'equipament”. La reacció dels candidats va oscil·lar entre la sorpresa de Codina, de CiU, que “va assegurar no tenir tots detalls de l'operació” i va negar “cap interès a rebaixar l'oferta educativa” i promesa de Pisarello i Andrés de donar suport a les reivindacions dels alumnes.