El Servei d’Ocupació perd el 31% de la plantilla en cinc anys

El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha reduït un terç de la seva plantilla durant els últims cinc anys, la qual cosa li ha fet perdre al voltant de 600 treballadors, segons ha admès aquest dimecres el Departament d'Empresa i Ocupació. El SOC ha passat de 1.946 treballadors el 2010 a 1.342 el 2015, un 31% menys. La Generalitat atribueix la caiguda a les retallades del Govern central i les restriccions en la contractació en el sector públic. Els sindicats, no obstant això, retreuen a l'Executiu d'Artur Mas les externalitzacions i la temporalitat que va impulsar abans que el pressupost minvés.

El nombre de funcionaris amb prou feines ha variat en aquest període, segons una resposta parlamentària del conseller d'Empresa, Felip Puig, amb data del 21 d'abril: dels 837 del 2010 encara en quedaven 814 l'any passat. La reducció, per tant, s'ha concentrat en les contractacions temporals realitzades per engegar programes com el dels orientadors laborals. El programa va ser anul·lat el 2012 per part de l'Executiu central i i això ha suposat la pèrdua de 238 llocs de treball, ja que la Generalitat n'ha mantingut 110 amb fons propis.

Els sindicats admeten que les retallades estatals han estat importants: els fons per impulsar polítiques actives d'ocupació rebuts per Catalunya han passat de 453 milions d'euros el 2011 a prop de 180 milions el 2014. No obstant això, insisteixen que la Generalitat tenia marge per fer una gestió més eficient d'un servei essencial per als centenars de milers d'aturats que la comunitat ha sumat en els últims temps i que en l'actualitat ascendeixen a 552.974. Si fa cinc anys el SOC disposava d'un treballador per cada 305 aturats, avui aquesta proporció és d'un per cada 412.

“És veritat que la retallada de pressupost ve de Madrid, però la Generalitat també té recursos propis. No té sentit que en el punt més àlgid de la crisi es deixi morir el SOC”, afirma la secretària de política social d'UGT, Laura Pelay. “Ara que es parla d'estructures d'Estat, el SOC hauria de ser la més gran i potent. En canvi, treuen personal i obren línies de finançament per a les agències de col·locació”, afegeix.

La secretària de socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, critica les contractacions temporals i les externalitzacions a les quals la institució va recórrer abans de la reducció del pressupost: “Aquell model sí que el va decidir la Generalitat i encara que venia d'un Govern anterior, no va fer res per canviar-ho”.

El portaveu del sindicat Catac, José Corvo, hi coincideix: “Hi ha molts aturats que no s'apunten al SOC perquè no n'esperen res. S'han reduït les seves funcions. Per exemple, els vuit centres de formació propis només gestionen el 5% dels fons destinats a l'educació per al treball i alguns tanquen a les tres de la tarda quan abans funcionaven fins a les vuit. En què ha quedat el paper del SOC? A derivar la gent al Servei Estatal d'Ocupació (SEPE)?”

El portaveu de CGT, Moisés Rial, considera que es tracta d'una qüestió de prioritats polítiques: “Sembla que per la Generalitat, facilitar eines de treball als aturats no és prioritari. Si el SOC no és una ajuda en aquest sentit, al final acaba incentivant que la gent s'adreci a les agències privades de col·locació”.

El Departament d'Empresa i Ocupació defensa que malgrat la reducció de plantilla Catalunya “lidera la recuperació d'ocupació”.