Grècia utilitza les reserves per pagar un venciment de 750 milions a l’FMI

Estratègia de negociació o veritable asfíxia financera? Grècia ha pagat aquest dimarts al Fons Monetari Internacional (FMI) un venciment de 750 milions d'euros, encara que per això ha hagut de recórrer a les seves pròpies reserves d'emergència en la institució amb seu a Washington, segons fonts de l'Executiu grec, davant les dificultats de liquiditat que travessa. Durant els últims dies van circular rumors sobre la possibilitat que el Govern d'Alexis Tsipras no fes front a aquest pagament, davant la perspectiva de no poder abonar els sous públics o les pensions. Grècia no ha deixat de satisfer ni una sola de les seves obligacions al Banc Central Europeu, als socis europeus o a l'FMI. Però el mateix Executiu hel·lè adverteix que s'està quedant sense fons ràpidament. “Ningú sap quants diners li queden a Grècia”, apunta una font europea, “però no són gaires”.

Els països membres de l'FMI tenen un compte per a situacions d'emergència, segons fonts del Banc de Grècia citades per Reuters i AFP, que apunten que Atenes ha utilitzat entorn de 100 milions d'euros amb aquella palanca per aconseguir els 750. “La part negativa és que aquell compte es queda buit”, ha assegurat la mateixa font. Grècia està pendent de desemborsaments de fins a 7.200 milions d'euros procedents del segon rescat, que només arribaran si aconsegueix un acord amb els creditors sobre les reformes. Aquest pacte no acaba d'arribar. Hi ha progressos sobre una pujada de l'IVA i una normativa per combatre els desnonaments, però el Govern de Tsipras no vol retallar pensions ni escometre una nova reforma laboral. I ha de retornar més de 10.000 milions als seus creditors fins a finals d'any, amb un coll d'ampolla l'estiu de 6.700 milions al BCE.

La premsa grega publica aquest dimarts que l'Executiu té prou fons per pagar sous, ajudes socials i pensions al maig per import de 2.000 milions d'euros. Però el ministre Iannis Varufakis va explicar dilluns a la nit que la falta de liquiditat s'ha convertit en un assumpte “terriblement urgent” i va explicar que espera aconseguir un acord “en un parell de setmanes”, encara que no hi ha hagut avenços sobre aquest tema des del 20 de febrer passat. Grècia es planteja fins i tot la possibilitat de convocar un referèndum per aconseguir un mandat clar per negociar. I reclama des de fa setmanes al Banc Central Europeu (BCE) que li permeti emetre més deute a curt termini (T-bills) que després compren els seus bancs i col·loquen a la finestreta de Frankfurt, cosa a la qual l'Eurobanc no accedeix.