Més del 40% dels menors de 15 anys ja s’han emborratxat

El consum nociu (o excessiu) d'alcohol s'està reduint als 40 països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) –i els seus socis prioritaris–, però els joves frenen la millora de les estadístiques. De fet, aquest segle, el 43% dels nois de menys de 15 anys i el 41% de les noies de la mateixa edat ja han experimentat alguna vegada una borratxera. Abans era, respectivament, del 30% i el 26%. La primera anàlisi de l'OCDE sobre l'alcoholisme, feta pública aquest matí a París, també indica que aquesta substància s'ha convertit en 30 anys en la cinquena causa de mort i invalidesa. Abans ocupava el vuitè lloc.

L'OCDE se suma a l'Organització Mundial de la Salut en la seva lluita contra l'alcoholisme. Des del punt de vista econòmic, assegura el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, “aquest informe demostra que fins i tot les polítiques més cares de prevenció de l'alcoholisme són rendibles a llarg termini”. Els costos de l'alcoholisme no es mesuren només en nombre de morts (2,5 milions a l'any a tot el món). També, en morbiditat, violència i accidents de trànsit, entre d'altres. L'informe, titulat Lluites contra el consum nociu de l'alcohol, està disponible al web de l'organització.

Els països més bevedors són Estònia, Àustria, França, Irlanda i la República Txeca. Els menys, Indonèsia, Turquia, l’Índia, Israel i Mèxic

La tendència és, en termes generals, positiva als països de l'OCDE. L'alcoholisme s'ha reduït un 2,5% els últims vint anys. La mitjana se situa en 9,1 litres d'alcohol pur per persona i any. Per sobre d'aquesta mitjana se situen al capdavant com els països més bevedors Estònia, Àustria, França, Irlanda i la República Txeca. Els menys bevedors són Indonèsia, Turquia, l'Índia, Israel i Mèxic. Especialment importants són les dades d'aquest últim país, on no pesa la cultura musulmana contra l'alcohol. Un ampli ventall de mesures polítiques ha aconseguit mantenir la taxa d'alcoholisme en 5,7 litres durant els últims trenta anys.

La bona notícia, segons Gurría, és que prenent mesures es pot reduir l'alcoholisme. Donen resultat les campanyes de prevenció, l'augment dels impostos, la pujada dels preus i una reglamentació més restrictiva sobre la venda de begudes alcohòliques. Una sola mesura, com la pujada d'impostos, no dóna resultat. “Així ho demostren les altes taxes d'alcoholisme en alguns països nòrdics”, ha dit aquest matí Francesca Colombo, cap de la divisió de Salut de l'OCDE.

Espanya (en l'informe hi ha una separata, en espanyol) ha dividit gairebé per dos la seva taxa d'alcoholisme en els últims trenta anys. Ara se situa en la mitjana de l'OCDE amb 9,8 litres per persona i any. Una característica hispana és que el consum nociu està molt concentrat en grans bevedors. El 20% de la població que més beu consumeix el 58% del total. El fenomen és similar a França i Suïssa. “En aquests països cal enfocar les polítiques cap a la població de risc”, adverteix Stefano Scarpetta, director d'assumptes socials de l'OCDE.

Una de les dades més cridaneres de l'informe és l'afirmació que el consum moderat d'alcohol pot tenir un impacte positiu fins i tot en els sous. Colombo i Gurría han hagut d'aclarir que no es tracta d'una causa-efecte, sinó del resultat obvi que l'alcoholisme repercuteix negativament en els salaris de qui el pateix.