Nosaltres, els matussers

L'Aliança del Poblenou, debat a BTV. La Rambla del Poblenou fa olor de fregits. Barcelona, al capdavall, i com deia Pla, és una ciutat matussera. Suposo que, amb això, Pla reconeixia que era molt gran, una Babilònia, per a les descripcions petites, en les quals, habitualment, es pot colar un país, però mai una ciutat. Barcelona, en aquest sentit, és una pedra a la sabata de Catalunya o d'Espanya. Mai no ha encaixat amb cap descripció homologada. Fa uns segons hi ha hagut sarau. Un vidre trencat, un detingut. M'escorta fins al control de premsa un policia. “Si no està acreditat, me l'enduc”, diu. A l'acadèmia, al cap i a la fi, ja no els ensenyen el monòleg interior, aquell senyal d'identitat de la poli democràtica. L'hi dic matusserament. Entro. Sala plena de gom a gom. Els candidats, excepte els de C's i la CUP –no han estat convidats; això no és un acte periodístic, sinó, amb la llei a la mà, polític– són a l'escenari. Us els presento. El doctor Trias. En quatre anys ha perdut en aspecte de metge enrotllat que dóna piruletes i ha guanyat un cert posat de Doctor No. Jaume Collboni, del PSC. La seva gran carta és l'electorat que encara no sàpiga res del PSC o de l'imperi austrohongarès. Alberto Fernández Díaz, un home feliç. Si tenia un pla, el va revelar fa dècades. Ada Colau, la incògnita del grup. Un altre llenguatge. Alfred Bosch, un dels dos actors de la llista d'ERC, i un indici de la incomprensió d'ERC cap a Babilònia. S'inicia al debat. La primera pregunta, votada a Internet, és sobre desigualtat i pobresa. Un tema matusser. La segona pregunta ho és encara més. Sobre drets civils. Al llarg del debat se succeeixen altres matusseries. Un grup d'anarquistes es carrega el subministrament elèctric; matussers entre el públic increpen a l'alcalde. Li criden "lladre!", quan parla d'hotels. La majoria dels candidats semblen jugar fora de casa. Aquesta campanya serà molt matussera.