El PP només podrà conservar Madrid amb el suport de Ciutadans

Si s'haguessin celebrat unes eleccions el 28 d'abril passat, el PP hauria tornat a guanyar els comicis a la Comunitat i a l'Ajuntament de Madrid, dos dels seus grans feus electorals des de fa més de 20 anys. Això sí, dessagnant-se i estant obligat a pactar per aconseguir una majoria estable tant a l'Assemblea regional com al Consistori. Amb els vots obtinguts per Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, en tindria prou en les dues institucions.

Així ho posa de manifest un sondeig fet per Metroscopia per EL PAÍS entre 1.200 entrevistats telefònicament a la regió, 600 dels quals resideixen a la capital. L'abstenció seria del 28% a la Comunitat i del 31% a l'Ajuntament. Sis punts menys que en els comicis del 2011 per a la Comunitat i dos menys per al Consistori. En el cas del Parlament autònom, la diferència aritmètica d'una possible coalició o suport de Ciutadans al PP i la suma dels diputats obtinguts per PSOE, Podem i IU és mínima, un únic parlamentari: 65 escons (36 per al PP i 29 per a Ciutadans), davant de 64 (PSOE, 29; Podem, 28; i 7 d'IU).

En canvi, a l'Ajuntament, la designació d'Esperanza Aguirre com a candidata del PP suposa un autèntic revulsiu per als seus votants (principalment entre els que tenen més de 65 anys) i les diferències numèriques amb l'oposició són majors. Des que va ser nomenada aspirant per Mariano Rajoy a principis de març, Aguirre ha fet pujar el suport al seu partit a la capital sis punts i se n'allunya set de la seva companya de formació Cristina Cifuentes, que opta al Govern regional (34,6% de vots per a Aguirre, davant del 27,2% de Cifuentes).

Manuela Carmena eleva Ara Madrid del 18,6% de vots al 24,3% en 4 mesos

Segons els resultats d'aquest sondeig, titulat Situació social i política a la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid, el PSOE, encapçalat a les llistes autonòmiques per l'exministre Ángel Gabilondo, aconseguiria més mal resultat que el que va obtenir el 2011 el defenestrat Tomás Gómez. No obstant això, Gabilondo, des que el secretari regional va ser destituït el febrer passat per Pedro Sánchez, ha remuntat 4,6 punts respecte de les expectatives que li va deixar el seu antecessor. En concret, aconseguiria el 21,6% de les paperetes i sumaria 29 escons, a només set del PP. Ara se'n distancien 36.

Ciutadans, liderat per l'advocat i expert en el sector energètic Ignacio Aguado, seria la tercera força a la Comunitat amb el 21,4% dels vots i 29 parlamentaris, els mateixos que el PSOE i un més que Podem, amb l'enginyer agrònom José Manuel López al capdavant. El partit d'Albert Rivera ha experimentat durant els últims mesos un increment espectacular: del 10,5% d'intenció de vot en el sondeig del gener al 21,4%.

Podem, per contra, cau en intenció de vot cinc punts respecte de les enquestes de principis d'any: passa del 25,2% al 20,7%, cosa que els experts de Metroscopia qualifiquen d'“una clara tendència descendent”. Tot i això, disposaria d'un ampli grup parlamentari: 28 diputats.

IU, liderada pel poeta Luis García Montero, també ha reduït dos punts el seu suport des del gener, i es queda en el 5,5% de paperetes: set actes (ara en té 13). UPyD, en canvi, desapareix literalment del Parlament i de les enquestes (0,5% de vots, davant del 6,9% assolit el 2011). El grup que encapçala Ramón Marcos actualment té vuit butaques a l'Assemblea.

IU aconsegueix set parlamentaris, però es queda fora de l'Ajuntament

Aquests resultats obren una etapa inèdita en la vida política madrilenya, amb tres partits pràcticament empatats (PSOE, Ciutadans i Podem). Una situació molt diferent de la del 2011. En les últimes eleccions, PP i UPyD sumaven el 58% dels vots, davant del 35,8% que van aconseguir PSOE i IU. Ara, en canvi, la suma de PP i Ciutadans suposaria el 49,1% de les paperetes i la de PSOE, Podem i IU, el 47,8%. És a dir, entre els dos blocs hi ha una diferència de dos punts, davant dels gairebé 20 d'anteriors comicis.

A la capital, el PP quedaria com a primera força política amb el 34,6% dels vots i 22 regidors (actualment en té 31 i el gener passat només n'aconseguia 18).

Passa una cosa semblant amb l'agrupació Ara Madrid (la marca de Podem, Guanyem, Equo i altres formacions). L'elecció en primàries de l'exjutgessa Manuela Carmena com a aspirant ha fet pujar aquesta formació en només quatre mesos del 18,6% de vots al 24,3%, cosa que li donaria 15 regidors al palau de Cibeles. Ciutadans, encapçalat per l'advocada Begoña Villacís, especialitzada en Dret Tributari, Laboral i Mercantil, està en la mateixa línia. Ha pujat del 8,4% de suport a l'inici de l'any al 16,9% i 10 edils. Per contra, el PSOE d'Antonio Miguel Carmona cau cinc punts en quatre mesos i es queda en el 17,2%, cosa que li dóna el mateix nombre de regidors (10) que a Ciutadans. Al gener, el PSOE n'hauria tret 14. Seria la primera vegada que els socialistes no conformessin la segona força a l'Ajuntament.

La candidatura que encapçala Raquel López (IU) pateix l'esquinçament que la coalició d'esquerres ha suportat durant els últims mesos i la falta de suport del seu candidat al Govern central, Alberto Garzón, que sí que dóna suport en canvi a l'aspirant autonòmic, García Montero. L'experta en medi ambient es queda a vuit dècimes d'entrar a l'Ajuntament (4,2% dels vots), ja que és necessari un mínim del 5% per tenir representació municipal. Per la seva banda, UPyD simplement s'evapora amb un 0,6% dels vots. Tenia cinc edils.