Ciutadans atreu el vot indignat de Podem

La dimissió de Juan Carlos Monedero ha destapat amb tota la seva cruesa la pugna que enfronta Ciutadans i Podem, les dues forces polítiques que han emergit en el panorama polític espanyol per intentar desbordar el bipartidisme del PP i el PSOE. “La pujada de Ciutadans és proporcional a la baixada de Podem”, va dir Albert Rivera com a resposta a la marxa del número tres de Pablo Iglesias. Les dues formacions han passat d'erosionar les perspectives electorals dels dos partits tradicionals a enfrontar-se directament entre si per atreure una mateixa franja de l'electorat (joves professionals, urbanites i indignats amb la gestió de la crisi) i per capitalitzar el discurs del canvi en les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig.

“L'emergència de Ciutadans ha atret una part d'electors que fa uns mesos es mostrava disposat a votar Podem per no votar el PP o el PSOE”, segons els experts de Metroscopia. El novembre del 2014, per exemple, entorn d'un 8% d'anteriors votants del PP manifestava la intenció de votar Podem. Llavors cap elector mostrava preferència per Ciutadans, que encara era una força d'aspiracions estrictament catalanes i sense implantació nacional. En el baròmetre de l'abril, ja només un 2% dels anteriors votants del PP es mostrava disposat a votar la formació de Iglesias. L'explicació? El partit de Rivera, segons els experts de Metroscopia, ha atret anteriors votants del PP que compleixen amb el perfil de joves, laboralment actius, amb estudis, residents en nuclis urbans, i que van veure en Podem l'única possibilitat de castigar el partit que havien votat fins ara sense caure en l'abstenció. Quan va aparèixer una opció més moderada (Ciutadans), aquests votants van canviar d'opinió perquè comparteixen una característica clau que explica l'evolució actual de les enquestes: es defineixen ideològicament de centre. Cap altre partit encarna millor el que representa aquest espai polític que Ciutadans, segons el baròmetre del CIS.

“Entenc els seus nervis”, va dir Rivera sobre Iglesias a La Sexta. “Ha passat de liderar totes les enquestes a ser la quarta força política”, va subratllar. “Que reflexionin sobre el seu missatge i la seva actitud prepotent”, va afegir. “Iglesias”, va insistir Rivera, “viu de crear un enemic”. “Una lògica molt antiga”.

El secretari general de Podem, que reconeix l'impuls de Ciutadans per trencar el tauler polític, qualifica, en canvi, el projecte d’aquest de "recanvi", i equipara la seva política econòmica a una còpia de la del PP. Iglesias es va declarar enemic, més que d’una formació en concret, de totes les mesures que, segons la seva anàlisi, han contribuït a la crisi. "Que el mapa polític espanyol canviarà amb l'arribada de nous actors a les institucions és un fet. També ho és que la causa fonamental de la reculada dels partits polítics tradicionals s'explica per la seva gestió de la crisi econòmica i per la percepció que tenen els ciutadans de les elits polítiques i econòmiques, a les quals identifiquen amb la corrupció i amb el saqueig del que és públic", va escriure en una tribuna publicada a EL PAÍS.

No obstant això, Iglesias segueix considerant Rivera un rival menor, almenys públicament. El seu objectiu, assegura, és desbancar el PP, i aquesta és la raó per la qual encara no ha accedit a debatre amb el president de Ciutadans. El líder de Podem fa mesos que juga amb la idea de la centralitat, que, assegura, no és el mateix que el centre polític tradicional. Els votants als quals aspira arribar la seva formació són principalment els del PSOE. Aquest és el seu destinatari. Segons Metroscopia," els espais ideològics semblen ja ben definits" amb vista a les properes eleccions. En una escala ideològica, en què 0 representa l'extrema esquerra i 10 l'extrema dreta, "els futurs votants de Ciutadans es posicionen de mitjana en un 5,3, els del PP en un 6,5, i els del PSOE i Podem en un 4 i en el 3,6, respectivament". És a dir, "un centreesquerra disputat". Malgrat això, a Andalusia es va veure com Podem, que presentava una candidata, Teresa Rodríguez, vinculada a Esquerra Anticapitalista i molt significada ideològicament, només va aconseguir ocupar l'espai que tradicionalment havia pertangut a IU.

En aquest context, Podem i Ciutadans han trencat la predicció que únicament erosionarien el PSOE i el PP, respectivament. De sobte, s'han vist posats cara a cara, competint per un mateix sector demogràfic. Comparteixen que són atractius per als electors d'edats mitjanes i també tenen una similar proporció de joves i gent gran entre les persones que es declaren disposades a votar-los, segons les dades de Metroscopia. Quan falta menys d’un mes per a les eleccions municipals i autonòmiques, que segons totes les enquestes es decidiran per un estret marge, els dos partits s'esgarrapen vots en el mateix sector.