Obama diu que el que ha passat a Baltimore no és una crisi nova

La Casa Blanca es va mantenir en un sonor silenci mentre Baltimore se sumia dilluns en el caos i el foc era la imatge de l'última protesta iniciada després de l'enterrament de l'últim jove afroamericà a les mans de policies blancs. Observador distant, sabedor que les relacions racials continuen sent territori minat als EUA, el primer president negre de la nació va comparèixer aquest dimarts obligat davant la premsa per exigències de l'agenda, que el situava podi amb podi amb el primer ministre del Japó, Shinzo Abe.

Obama portava preparada la resposta, llarga, composta de sis punts. El país està davant d'una crisi nacional, amb l'estat d'emergència declarat a Baltimore i la guàrdia nacional desplegada als carrers d'una ciutat a menys de 40 minuts amb cotxe de la Casa Blanca?, va preguntar la periodista, deixant al marge els jocs econòmics resultat del triangle geopolític que formen els EUA, la Xina i el Japó.

Durant més de 15 minuts de soliloqui, Obama va fer els equilibris politicocircenses que fa cada vegada que es toca la raça, en general des que va assumir el poder el 2009, i en concret des que l'estiu passat un policia blanc va matar un jove negre desarmat en el fins llavors anònim Ferguson (Missouri).

Durant més de 15 minuts de soliloqui, Obama va fer els equilibris politicocircenses que fa cada vegada que es toca la raça

Així, el president va enviar les seves condolences a la família de Freddie Gray; va reconèixer que entenia que volgués respostes a la seva mort sota custòdia policial; va mostrar solidaritat amb els policies ferits en els disturbis; va criticar els mitjans de comunicació per quedar-se només amb una part de la història i mostrar en bucle les imatges del vandalisme però no les de les protestes pacífiques que es van fer durant el dia; va arremetre contra els violents, als quals va qualificar de criminals; i va finalitzar dient que hi havia crisi però que, evidentment, no era nova.

“Això fa molt temps que passa”, va declarar el mandatari, fill d'un home negre africà i una blanca de Kansas. “No ve d'ara, no podem fer veure que és nou”, va insistir Obama reconeixent que entenia per què els líders religiosos i comunitaris parlaven de crisi. A Fergurson i Michael Brown els va seguir Staten Island (Nova York) i Eric Garner. Després va arribar Cleveland i Tamir Rice, un nen negre de 12 anys al qual un policia blanc va abatre en un parc perquè creia que el petit anava armat.

Aquest mes, una altra mort a les mans de la policia posava al mapa North Charleston, Carolina del Sud. En aquesta ocasió, la gravació que un transeünt va fer dels fets exonerava Walter Scott, conduïa a la presó acusat d'assassinat l'agent Michael Slager i obria el debat en posar la següent pregunta damunt la taula: quantes morts d'homes negres a les mans de la policia podrien haver estat tapades sota l'epígraf d'“ús necessari de la força davant d'un suposat delinqüent”? Obama va fer una referència velada al que va passar amb el cas de Walter Scott en dir que només hi havia una bona notícia en aquesta dolorosa successió de morts, el fet que “les xarxes socials” ajudaven ara a la propagació de la veritat.

Arribats a aquest punt i quan encara no havia pronunciat la meitat de la seva llarga resposta a una curta pregunta, el president va demanar disculpes al primer ministre japonès per monopolitzar d'aquesta manera la seva roda de premsa conjunta. “Això és bastant important per a nosaltres”, va dir Obama, recolzat al podi i girant-se cap a Abe.

No em faig il·lusions que aquest Congrés tingui la intenció d’invertir en les comunitats negres empobrides” Barack Obama

A la Casa Blanca, a Baltimore, als Estats Units hi ha ressons del passat. El president d'un país que es va enriquir amb l'esclavitud i que com a nació té la taca de la segregació és caut i en ocasions dubitatiu a l'hora d'expressar la seva frustració i exasperació perquè no sigui identificat amb una sola comunitat. Frustració perquè, com ell mateix va declarar, “no em faig il·lusions que aquest Congrés tingui la intenció d'invertir en les comunitats negres empobrides”. Exasperació en esmentar el viaducte que condueix “els nens negres de l'escola a la presó” i més exasperació en recordar que aquesta mateixa canalla neix en llars sense futur, amb mares drogoaddictes i pares absents.

El passat va ressonar dilluns a la nit i va remuntar les forces de l'ordre de Baltimore a la dècada dels setanta, quan regnava el Black Liberation Army. La policia de la ciutat al nord de Washington va considerar que hi havia una amenaça creïble que les colles rivals dels Crisp i els Bloods havien format una aliança per assassinar policies blancs després del funeral de Gray.

El president va dir que no trobava “excusa” per a “la violència sense sentit” viscuda a Baltimore i va assegurar que els responsables dels disturbis serien tractats “com a criminals”. “No va ser una protesta. No va ser una manifestació”, va declarar el mandatari. “Va ser un grapat de gent que es va aprofitar d'una situació per als seus propis motius”. Obama descartava així que els que van cremar cotxes i centres socials i van saquejar comerços entressin en la categoria que va definir Martin Luther King fa més de mig segle. “Els disturbis són el llenguatge que utilitzen aquells que no són escoltats”.