Les víctimes mortals en el terratrèmol del Nepal superen les 4.000

El paisatge quotidià de Katmandú s'ha vist alterat des de dissabte de manera dràstica. Els enderrocs d'edificis sencers s'acumulen a la cantonada més inesperada. Els parcs i els descampats a la capital nepalesa estan ocupats per tendes de campanya, de més bona o més mala qualitat, aixecades per aquells que han perdut casa seva o temen perdre-la en possibles noves rèpliques del sisme de 7,9 graus que dissabte va sacsejar el país i va causar almenys 4.000 morts i milers de ferits.

“La meva mare, la meva germana gran i jo som aquí des de dissabte mateix”, diu Monica Kharel, de 16 anys, una de les refugiades a Tundikhel, un dels principals parcs nepalesos, on dormen ara centenars de persones. La seva família resideix a Bag Bazaar, un barri comercial a pocs centenars de metres on molts edificis han quedat danyats, i no s'ha atrevit a tornar-hi des d’aleshores. “Ens temem que ja no tinguem casa quan tornem”, explica.

El sisme la va trobar al pis superior d'un dels centres comercials que han començat a esquitxar el centre de Katmandú en els últims anys. “Vaig baixar cridant com una esperitada”, recorda, mentre soldats de l’Exèrcit nepalès comencen a envoltar la zona del descampat on la família ha establert el seu refugi amb paraigües i algunes lones. Els militars han començat a aixecar tendes de campanya de bona qualitat, que puguin suportar les pluges i allotjar famílies completes més còmodament. “És la primera vegada que els veiem [els soldats] en 48 hores”, apunta la noia. Han començat a repartir aliments bàsics de supervivència, fideus i aigua. “Fins ara no havien arribat”.

La pluja, la falta de comunicacions i de mitjans i les rèpliques van complicar aquest dilluns la recerca de supervivents, i es tem que el nombre de víctimes pot ser molt més alt a causa de la dificultat de les operacions de rescat en alguns dels llocs més afectats, a les zones muntanyenques de l'oest del país.

Com molts del milió de residents de la capital, Ram Prasad Manandhar ha passat la nit al ras i, al costat de la seva família, acampa a la plaça Durbar, que fins fa dos dies era patrimoni mundial de la humanitat i avui és només un munt d'enderrocs que traginen les excavadores governamentals de manera poc cerimoniosa. El domicili de Manandhar, a Basantapur, és només dos carrers més enllà, ha quedat intacte, però la família encara no es refia de tornar-lo a ocupar. Mentre xerren amb els veïns a la plaça, assenyalen els monuments derruïts. “Tot això s'ha perdut. Si no ens ajuden altres països a reconstruir-ho, mai tornarà a ser el que va ser. Els nepalesos són massa pobres, i el nostre Govern... bé, tot depèn del que vulgui fer el Govern. Ja ho veurem”, apunta Manandhar.

A pocs metres de la plaça, on les excavadores han començat a amuntegar els enderrocs d'uns temples centenaris, el barri d’Indra Chowk, normalment ple de turistes estrangers en temporada alta, està pràcticament buit. Els pocs comerços que estan oberts no tenen electricitat i gairebé no tenen mercaderies per posar a la venda. Qui fa l’agost és un venedor ambulant, que des d'una cantonada ofereix lones per a tendes de campanya a 130 rupies nepaleses (1,20 euros) la peça. Els veïns les hi prenen dels dits.

En aquest barri és difícil trobar un edifici que no mostri senyals del fort moviment tel·lúric de dissabte. N’hi ha que han caigut del tot, uns altres estan semiderruïts, com el venerable institut d'ensenyament mitjà Ranipokhari, fundat el 1854 i que ha perdut tota la façana sud. Altres s'inclinen perillosament sobre els seus veïns, i la majoria presenten esquerdes d’algun tipus.

És el cas de l'hospital universitari Bir, un dels emblemàtics de la ciutat. “Us dic que hem de tancar-lo del tot”, insisteix Shree Laxmi Sainju, responsable del departament de Diàlisi, als seus col·legues. L'estructura és inestable i presenta profundes esquerdes. Molts dels seus pacients han estat traslladats a altres centres mèdics, i els que queden es troben a les plantes més baixes o fins i tot el soterrani. “Ens preocupa el que pugui passar si ve una altra rèplica. I després hi ha la falta d'electricitat, la falta d'aigua... Tenim els pacients de qualsevol manera”, admet.

Molts han estat traslladats a l'hospital militar veí, on s'han derivat la majoria dels casos d'emergència. Els hospitals s'estan quedant sense espai i molts dels afectats i les seves famílies dormen en matalassos als passadissos, o fins i tot al ras.

A l'Índia el balanç de morts a causa del sisme és de 62, mentre que 20 persones més han mort a la regió xinesa del Tibet. Tots dos països han anunciat l'enviament de personal i ajuda humanitària per intentar alleujar la situació, enmig dels esforços dels equips de rescat per localitzar més supervivents.

El terratrèmol de dissabte, que va arrasar la vall de Katmandú, densament poblada, i que va provocar una allau mortal a l'Everest, ha estat el de més magnitud en gairebé 80 anys al Nepal, des que el 1934 un sisme va causar uns 8.500 morts. També és el pitjor que ha viscut la regió en una dècada des que el 2005 un moviment tel·lúric va causar una tragèdia de grans dimensions al Caixmir, amb un balanç de més de 84.000 morts.