Aguirre vol treure els sense sostre del carrer per impulsar el turisme

La presidenta del Partit Popular madrileny i candidata a l’Ajuntament de la capital, Esperanza Aguirre, ha promès “estudiar a fons” per què “està permès viure al carrer”. Aguirre vol saber la raó per la qual no passa “com abans”, que, segons ha dit, “venia el Samur Social, oferia a les persones que volen dormir al carrer anar a l'alberg, i si aquestes persones no volien anar-hi, el Samur Social les portava allà, els feia no sé exactament què, suposo que una valoració sanitària o el que fos, i després d'això es netejava tota aquesta zona”. La candidata del PP creu que les persones que dormen al carrer perjudiquen el turisme, com també ho fan les manifestacions, motiu pel qual advoca en aquest sentit per limitar el dret constitucional de reunió al centre de la capital.

El recompte dut a terme el desembre del 2012 per l’Ajuntament va localitzar 1.900 persones sense llar, 701 de les quals dormien al ras i la resta es refugiaven a les nits a la xarxa d'albergs municipals i en centres gestionats per ONG. La xifra de persones que dormien al ras era semblants a la de recomptes anteriors: 621, el desembre del 2006; 650, el febrer del 2008; 651, el juny del 2008; 553, el març de 2009, i 596, el febrer del 2010.

El 2006, amb Alberto Ruiz-Gallardón (PP) com a alcalde i Aguirre com a presidenta regional, l’Ajuntament va demanar que es modifiqués la Llei de Forces i Cos de Seguretat de l’Estat per disposar d’“un instrument legal” que permetés a la policia municipal traslladar, fins i tot contra la seva voluntat, persones sense sostre als albergs. El 2011, Gallardón va tornar a insistir-hi: “Hem d'aprovar una llei estatal que estableixi que, quan hi ha recursos públics gratuïts, sigui obligatori abandonar la via pública. Estic absolutament a favor d'això. És necessari un debat profund sobre els usos de la via pública”. Aguirre ha recuperat aquest matí aquesta idea, però no en un context de serveis socials sinó en un acte sobre turisme, posant l'èmfasi en la mala imatge que causa per a la ciutat la presència de persones dormint al carrer, i barrejant aquest tema amb la brutícia als carrers i les pintades a les parets.

A més de les persones sense sostre, també el dret de manifestació suposa, en opinió d’Aguirre, un llast per al turisme. En la seva opinió, les 1.800 protestes que, segons va dir, es fan a l'any al centre de la ciutat “espanten”, “intimiden i coarten” els turistes. Per això, la candidata del PP advoca per limitar les manifestacions, entre les quals, les que se celebren en el recorregut tradicional de la glorieta de Carlos V a la plaça de Cibeles i la Puerta del Sol. Aquesta idea ja la va impulsar l'any passat l'alcaldessa actual, Ana Botella, i el president regional, Ignacio González (els dos, del PP), i es van trobar amb l'oposició de la llavors delegada del Govern espanyol i ara candidata del seu partit a la Comunitat, Cristina Cifuentes. Aquesta, no obstant això, havia apostat també poc abans per “modular” aquest dret constitucional, i va ser el Govern central qui va tallar d'arrel el debat; ho va fer precisament Ruiz-Gallardón, llavors ministre de Justícia.

Respecte a la xifra de protestes, no són 1.800 a l'any, com diu Aguirre: el 2012 va haver-hi 396 manifestacions, i el 2013 va haver-n’hi 391. I ni tan sols van ser multitudinàries: el 2012, 175 van tenir menys de 50 participants (el 44%); un any després van ser 143 (el 37%).

Persones sense sostre però amb estudis

L’Ajuntament va fer una enquesta a les persones que dormien al carrer el desembre del 2012, en col·laboració amb les universitats Complutense, Pontifícia i UNED. Es van fer 531 entrevistes per elaborar un perfil, en què el 86% d'aquestes persones eren homes i pràcticament la meitat, estrangers. El 24% de les persones que dormien al carrer tenien estudis superiors; el 29%, educació secundària, i el 48%, primària o inferior. Un 37,5% eren solters; el 21%, casats; el 17%, separats; el 11%, divorciats, i el 10%, amb parella.

Abans d'acabar al carrer, la majoria vivia a casa seva (53%); el 13%, en pensions, i el 10%, en pisos compartits. Ara, el 54% dorm en carrers o places, i la resta, sota sostres improvisats (15%), en parcs (11%), caixers (9%), comerços (2%) o vehicles (1%). Gran part, al districte Centre (171 persones), perquè és on més gent passa pels carrers i més segurs i assistits se senten; a Arganzuela (64), Moncloa-Aravaca (64) i Chamberí (63); i, en menys quantitat, en Salamanca (36) i Chamartín (35). En total, només la meitat estan empadronats, i tenen, per tant, més possibilitats d'assistència social i sanitària.

Pràcticament un de cada quatre fa menys de quatre mesos que dorm al carrer. El 54% fa més de dos anys que està sense sostre. El 35% té entre 40 i 49 anys; el 25%, entre 50 i 59 anys; el 16%, entre 30 i 39 anys, i el 14%, entre 60 i 69 anys. La mitjana d'edat ha passat de 41 anys el 2008 a 46 el 2012.

Respecte als motius de la seva situació, el 41% al·lega no tenir feina, i el 19%, falta de diners. El 8% assenyala una ruptura afectiva; el 8%, les drogues (inclòs l'alcohol), i el 7%, la falta de papers. Com a font d'ingressos, el 38% diu que viu de la mendicitat, i només el 9% de feinetes o encàrrecs diversos. Pel que fa a l'ús de la xarxa assistencial, el 27% va als menjadors socials; el 26%, a pisos protegits; i el 16%, a buscar roba. El 18% no n’aprofita cap.