L’Audiència Nacional processa la cúpula de la CAM per saquejar l’entitat

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha donat per tancada la investigació principal sobre el saqueig de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, iniciada el 2011. El magistrat veu prou indicis de delicte per processar vuit exdirectius de l'entitat creditícia alacantina, rescatada amb 5.249 milions d'euros i comprada pel Banc Sabadell el febrer del 2013 per un euro. El jutge Gómez Bermúdez proposa portar al banc dels acusats, entre d'altres, l'expresident de l'entitat, Modesto Crespo, el seu exdirector general Roberto López Abad i la seva adjunta Dolores Amorós.

En la seva interlocutòria, el magistrat comença per relatar la suposada alteració dels comptes anuals de la CAM en els exercicis del 2010 i el 2011. Segons l'escrit, “els estats financers” de la caixa “no reflectien la imatge fidel de l'entitat”, amb un desfasament el 2010 de 210,3 milions, però no per un error o un accident. L'instructor considera que “hi va haver un pla concertat” dels directius “per diluir el veritable estat de la caixa” i “poder cobrar els incentius per resultats i altres complements lligats a la bona marxa de l'entitat”, la qual cosa va causar un perjudici de 47,3 milions d'euros.

Segons Bermúdez, la investigació ha deixat “acreditat” que va haver-hi una manipulació en diversos àmbits. D'una banda, la CAM “va donar de baixa les provisions per als crèdits de deute de molt baixa qualitat”, i “va comptabilitzar de forma incorrecta intencionadament un contracte de SWAP [de permuta financera] amagant l'existència d'opcions de compra”.

A més, els balanços periòdics de l'entitat “estaven falsejats” i “no reflectien la situació crítica” en què es trobava. És més, oferien una “imatge distorsionada”, simulant beneficis per uns 60 milions d'euros mentre que en realitat les pèrdues eren de 1.136 milions, com van determinar les auditories del FROB, el Banc d'Espanya i KPMG. Aquest falsejament, recorda el jutge, va perjudicar els inversors i va demorar l'adopció de mesures que haurien evitat –o almenys reduït– la injecció de 5.259 milions d'euros públics “per evitar el risc que suposava per al sistema financer espanyol”.

El jutge recorda que els imputats van amagar conscientment a la consultora externa Towers Watson que sis membres del seu comitè de direcció s'havien adherit al programa de reestructuració de la plantilla de la caixa, mitjançant prejubilacions, per valor de 15,5 milions d'euros. Aquesta quantitat no es va comptabilitzar en el resultat del 2010, evidentment com a pèrdues. Les proves pericials practicades conclouen que els exdirectius “van cobrar indegudament 47,3 milions per diversos conceptes retributius com a indemnitzacions, complements variables salarials i interessos relatius a l'excés de prima pagat a l'asseguradora Caser”.

El 2007 el Consell d’Administració va contractar amb Caser un complement econòmic que se sumaria a la jubilació dels exdirectius. La prima, equivalent al 60% del salari fix en els últims tres anys, només es podia abonar als directius amb cinc anys almenys d'antiguitat. No obstant això, relata el jutge, al llarg dels anys següents, els exdirectius van anar variant la cobertura en el seu propi benefici al marge del Consell d’Administració. El 2010 van acordar el pagament per endavant de 25,6 milions d'euros malgrat que coneixien la delicada situació de l'entitat. Les diverses modificacions, amb data falsa, van suposar un perjudici brut per a la CAM de 2,14 milions d'euros.