L’exili armeni clama contra Obama en l’aniversari del genocidi

El vídeo projectat en un escenari a Sunset Boulevard aquest divendres al matí no deixava lloc a dubtes. Primer, els líders armenis assassinats durant el genocidi de fa un segle a les mans de l'imperi turc. Després, un punt de comparació: una imatge d'un orfe en Ruanda després de les matances del 1994. Finalment, una foto de Barack Obama circumspecte i amb una ganyota. La negativa del president nord-americà a utilitzar la paraula genocidi per referir-se a l'assassinat d'entre 1,2 i 1,5 milions d'armenis a les mans dels turcs ha estat un afront per a aquesta comunitat, exiliada en bona part als Estats Units, que ha dominat les marxes multitudinàries celebrades en commemoració dels 100 anys de la massacre.

Els colors de la bandera armènia van inundar tot el centre de Hollywood, on es va instal·lar l'exili armeni durant els anys 20 del segle passat i encara avui es diu Little Armenia. Des d'aquí va sortir una enorme marxa plena de famílies senceres que recorreria tota la ciutat fins a acabar en una protesta davant el Consolat General de Turquia per exigir reconeixement als fets de fa un segle. Actes similars es van fer al centre de Nova York i a Boston. Als Estats Units viuen gairebé 1,5 milions de persones d'origen armeni i és una comunitat amb una forta identitat religiosa i cultural.

El 24 d'abril és la data en què es commemora l'inici del genocidi armeni, la primera persecució ètnica en massa al segle XX. En aquesta data, uns 300 líders armenis van ser deportats o executats i unes 5.000 persones van ser assassinades als voltants d'Istanbul en el que llavors era l'imperi otomà i dins del context de la I Guerra Mundial (1914-1918). L'actual Turquia mai no ha reconegut els fets. El reconeixement com a genocidi, com a pas previ a la reparació, és una petició històrica dels armenis. Així ho han fet el Parlament Europeu, diversos països llatinoamericans i especialment el Vaticà, a través del papa Francesc. No obstant això, aquesta setmana la Casa Blanca confirmava que el president Obama no es referirà als fets com a genocidi, en el que s'interpreta com una concessió a Turquia, un aliat militar clau a l'Orient Mitjà. Obama va prometre com a candidat el 2008 que reconeixeria el genocidi.

Los Angeles, a l'àrea metropolitana de la qual viu la major comunitat armènia dels Estats Units, amb gairebé 200.000 persones segons el cens del 2010, fa dies que té els carrers plens de banderes amb els colors armenis. A la ciutat de Glendale, al nord-est de la megalòpoli, un terç de la població és armènia. Els càrrecs electes de Los Angeles i Califòrnia, gairebé tots demòcrates, no poden permetre's ignorar la comunitat armènia.

Entre les desenes de milers de persones que a les nou del matí ja omplien Sunset Boulevard es podien veure cartells donant les gràcies a Bolívia o l'Argentina pel reconeixement. Les crítiques eren per a Obama. El matí va començar amb el descobriment per part de l'Ajuntament d'una placa que a partir d'ara marcarà una cantonada de Hollywood Boulevard com a plaça del Genocidi Armeni. El regidor Paul Krekorian, el primer d'origen armeni a Los Angeles, va explicar la història de com la seva àvia va rebre una carta en la qual li explicaven que els turcs havien matat el seu germà: "Li van arrencar la barca, li van tallar la llengua i van deixar que es dessagnés", va relatar Krekorian. El regidor ha qualificat l'actitud de Obama de "vergonyosa". Mike Feuer, el fiscal de la ciutat, va dir: "Va ser un genocidi i cal dir-ne així". "És conegut que als inicis de l'Holocaust Hitler va dir 'qui es recorda de l'extermini dels armenis?'. Avui li donem resposta. Nosaltres ens en recordem", va dir Feuer a un públic emocionat. El congressista Adam Schiff, que representa aquest districte al Congrés dels Estats Units a Washington, va dir: "La negació del genocidi és l'últim capítol del genocidi. Volem tancar aquest capítol". 

Allà hi havia Sutenia Tateryon, de 84 anys, nascuda a Grècia durant la fugida dels seus pares d'Armènia. Li semblava "molt important" el nou cartell del centre turístic de Hollywood. "Tothom el pot veure encara que Turquia ho negui". Entre el 1915 i el 1930, amb tres presidents diferents, els Estats Units van acollir 132.000 orfes armenis, segons xifres de les organitzacions a l'exili.

El suport de tots els líders electes de Los Angeles a les reivindicacions armènies va quedar clar amb la participació de regidors, supervisors del comtat, legisladors estatals i el mateix alcalde, Eric Garcetti, en la manifestació que acabaria davant del Consolat de Turquia. "Tots som una mica menys humans quan neguem el que ha passat", va dir Garcetti en la manifestació. "Exigim la veritat, exigim reconeixement". Els líders armenis que organitzaven la marxa van deixar frases dures contra el president: "Senyor Obama, no podem ser els campions de la justícia i els drets humans mentre deixem que Turquia jugui amb nosaltres". "No necessitem covardia, no necessitem un lideratge moralment corrupte. Els líders que no reconeixen el genocidi són còmplices del genocidi", es va sentir a la tribuna.

En la manifestació, el peu dret d'Ara Ghizairyan, de 21 anys, cridava l'atenció. Portava una bandera turca lligada a la bota, per tant l'anava trepitjant constantment i arrossegant-la pel carrer. Ara i el seu germà Hamlet, de 17 anys, van néixer a Armènia i són de les últimes generacions que han anat a Los Angeles, un degoteig que continua avui dia. Ara explicava que la identitat armènia "es passa de generació en generació" i que les reivindicacions de fa un segle continuen vives a la seva: "Volem la terra i tot el que ens van robar", deia, mentre convidava a qualsevol que se li creués a trepitjar la bandera turca que duia a la bota. "Trepitja-la, és gratis".