Espanya impulsa a l’ONU un text per frenar la via migratòria del Mediterrani

La millor manera d'evitar que els immigrants s'ofeguin intentant arribar a les costes d'Europa és impedir que embarquin a Líbia. “L'espectacle horrorós” –en paraules del ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo– del naufragi d'un pesquer amb 850 persones a bord ha tret els Governs europeus de la passivitat amb què assistien al degoteig de morts al Mediterrani. Espanya, amb el suport d'Itàlia, està promovent una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que serveixi de paraigua per a una intervenció limitada que contingui aquesta allau humana.

“No podem esperar indefinidament que es formi un Govern d'unitat nacional a Líbia. [Bernardino] León [enviat del secretari general de l'ONU] ha de donar un ultimàtum a les parts”, adverteixen fonts diplomàtiques. Això significa que cal fixar un termini per a la formació d'un govern inclusiu a Líbia; que si no és possible un acord entre totes les faccions, s'hauria de seguir endavant sense les que s'autoexcloguin del procés; i que, si encara així no s'aconsegueix formar govern, n'hi haurà prou amb el mandat de Nacions Unides. “La legitimitat d'una missió pot donar-se perquè la demana el Govern reconegut del país, com en el cas de l'Iraq, o perquè l'aprova el Consell de Seguretat de l'ONU. N'hi ha prou que es doni una de les dues condicions”. Aquestes reflexions il·lustren fins a quin punt és urgent actuar.

Però quin tipus d'operació? La primera opció que es planteja és autoritzar l'enfonsament, quan estiguin buits, dels bucs utilitzats per al tràfic d'éssers humans, com s'ha fet en l'operació europea Atalanta contra la pirateria a Somàlia. L'agència europea de fronteres Frontex ha constatat que els vaixells són cada vegada més grans i els qui hi viatgen van més amuntegats. Tenint en compte l'escassetat d'embarcacions a Líbia, s'han donat casos en què els negrers intenten recuperar-les després de desembarcar els passatgers.

No obstant això, fonts militars recorden que gairebé sempre són bucs molt deteriorats, que amb prou feines sobreviuen a un trajecte i es destrueixen si són requisats.

“Es tracta d'enfonsar-los a port? I, en aquest cas, com es pot tenir la seguretat que pertanyen a les màfies?”, al·leguen les mateixes fonts, que recorden que el bombardeig de barques en terra només s'ha fet una vegada, amb caràcter dissuasiu, a Somàlia.

L'alternativa passa pel desplegament d'una força policial o militar europea en els “quatre o cinc punts de Líbia” des d'on salpen la majoria dels vaixells amb immigrants. Però aquesta mesura només es pot aplicar si es pacta amb la milícia que controla el port en qüestió i, tot i així, els traficants podrien canviar els punts d'embarcament i utilitzar vaixells més petits.

“No n'hi ha prou amb posar pegats sense afrontar el problema de la inestabilitat de Líbia”, resumeix un diplomàtic. Un almirall afegeix que si s'han multiplicat els naufragis és perquè Frontex s'ha allunyat de les costes líbies. “Podríem apropar-nos i rescatar-los a poques milles de la sortida. Però, se'ns permetria retornar-los a Líbia? I qui se'n faria càrrec? Com es pot evitar que ho tornin a intentar? No hi ha remeis simples ni miraculosos”.