El jutge ordena el bloqueig de tots els comptes bancaris de Rodrigo Rato

Enrique de la Hoz, jutge de guàrdia que va assumir dijous passat la causa contra Rodrigo Rato a instàncies de la Fiscalia de Madrid, va ordenar aquest divendres a totes les entitats financeres d’Espanya que bloquegin els comptes i els productes financers a nom de l'expresident de Bankia.

La Fiscalia acusa Rato de frau fiscal, blanqueig i alçament de béns basant-se en un informe elaborat pel Servei de Prevenció del Blanqueig de Capital (Sepblac) sobre moviments sospitosos per part de societats propietat de Rodrigo Rato.

El jutge, a petició de la Fiscalia, va enviar ahir divendres a la tarda a la patronal bancària, l’Associació Espanyola de Banca (AEB), a la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) i la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (Unacc), l’ordre del bloqueig dels comptes corrents, dipòsits, fons d’inversió i fons de pensions, així com altres productes financers, el titular dels quals sigui Rodrigo Rato, segons van explicar a EL PAÍS fonts financeres. Aquestes mateixes fonts consideren que es tracta d’una mesura molt dràstica que estreny el setge sobre el patrimoni de l’exvicepresident del Govern del PP en l’etapa de José María Aznar.

Rato va explicar ahir a aquest diari que no té societats en paradisos fiscals ni en cap altre país fora de la Unió Europea i que durant els últims 13 mesos no ha dut a terme operacions de venda de patrimoni, descartant així que pogués haver comès un alçament de béns –ocultar el seu patrimoni per evitar que sigui embargat–.

Després de l’escàndol per la detenció de Rato i l’escorcoll del seu domicili i el seu despatx del barri madrileny de Salamanca, el Govern espanyol va assenyalar ahir que la nova causa judicial oberta contra l’exvicepresident econòmic té el seu origen en “un assumpte particular” sense relació amb el càrrec públic que va exercir. La vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaria va destacar que l’Agència Tributària “funciona amb independència del moment i el lloc, hi hagi eleccions o no, o si afecta un polític d’un partit o d’un altre”. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per la seva banda, va detallar que l’operació judicial que va desencadenar els escorcolls és conseqüència “d’una investigació que va començar fa força temps” sense relació amb l’anomenada amnistia fiscal a la qual es va acollir Rato.

El cas va néixer d’una investigació que va dur a terme el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capital (Sepblac), dependent del Ministeri d’Economia, que va presentar una denúncia a la Fiscalia de delictes econòmics de Madrid després de detectar “moviments sospitosos” en els comptes de l’exvicepresident del Govern central. El fiscal Carlos García Berro, després de constatar l’informe dels experts en antiblanqueig, va decidir cursar una denúncia al jutjat, avalada pels seus superiors jeràrquics a la Fiscalia de Madrid, i ordenar l’immediat escorcoll de les propietats de Rato.

Les primeres inspeccions del seu habitatge i el seu despatx professional al centre de Madrid han donat fruits, segons les fonts consultades i pistes sobre el destí dels diners. Entre les més de 15 caixes de documents requisades hi ha “papers i arxius informàtics de valor”, el bolcat dels quals en els suports dels investigadors va retardar ahir els escorcolls. Els agents de Duanes van reclamar durant els dos últims dies a Rato documentació de les seves empreses que es remunta a diverses dècades enrere.

El mateix exvicepresident va tornar ahir al seu despatx professional, ja en llibertat, per supervisar les actuacions dels agents del Servei de Vigilància Duanera, un organisme adscrit a l’Agència Tributària. Amb vestit i corbata i un rostre tranquil, Rato va evitar respondre les preguntes dels periodistes que hi havia davant el semisoterrani del barri de Salamanca i va recordar que el cas continua sota secret de sumari.

Els moviments del patrimoni familiar del també exministre d’Hisenda d’Aznar és només un dels fils del qual tiren els investigadors, que també volen saber l’origen d’alguns dels fons ocults a Hisenda. “Tot va començar per una investigació fiscal”, assenyala una de les fonts que està al cas de les perquisicions. El delicte d’alçament de béns que li atribueix el ministeri públic està relacionat amb un presumpte intent d’ocultar propietats per evitar que puguin ser confiscades en embargaments hipotètics.

Com a màxim responsable de Bankia, Rato afronta una reclamació des del març passat de 133 milions d’euros per part dels nous gestors de l’entitat pública, que intenten recuperar així (hi ha peticions similars a tres exdirectius més) la fiança de 800 milions d’euros que li va imposar un jutjat de Madrid per falsejar els comptes en la seva sortida a borsa. Aquesta emissió d’accions va derivar en una cascada de reclamacions per part dels accionistes quan es va saber que l’entitat estava fallida quan va començar a cotitzar en borsa. De no rebre aquests diners, després del requeriment notarial, els successors de Rato al capdavant de Bankia amenacen amb els tribunals.