Tres anys de presó per a l’hereva de Nina Ricci

Fins fa poques setmanes, Arlette Ricci era una de les personalitats més discretes de l'univers de l'estil. Hereva de l'imperi de la moda  i el perfum creat per la seva àvia, la modista francoitaliana Nina Ricci, aquesta francesa d'aparença aristocràtica que s'havia caracteritzat fins ara per la seva extrema discreció mediàtica. Però la seva sort va canviar en veure's involucrada en l'escàndol Swissleaks, quan el seu nom va aparèixer a la llista de titulars de comptes no declarats a la filial suïssa del banc HSBC.

Ricci, de 73 anys, va ser condemnada ahir a tres anys de presó, dos dels quals exempts de compliment, i una multa d'un milió d'euros per frau fiscal, que se suma als 10 milions d'impostos impagats que li reclama l'Administració francesa. El Tribunal Correccional de París va sentenciar que havia amagat 18,7 milions d'euros al fisc francès durant més de dues dècades, una suma procedent de l'herència del seu pare. A més, el Tribunal va considerar que la seva actitud suposa un atac “a l'ordre públic i al pacte republicà”. La seva filla Margot Vignat i un dels seus advocats, Henri-Nicolas Fleurance, també van ser condemnats, però no hauran de complir penes de presó. El de Ricci era un dels noms més cèlebres de la llista, en la qual també figuren l'actor Gad Elmaleh, el perruquer Jacques Dessange o l'empresari Fabien Ouaki, antic propietari de les botigues Tati.

Fins ara se no se sabia gaire cosa de la biografia d'aquesta discreta hereva. Malgrat que apareixia com a “mestressa de casa” en els fitxers del banc, Ricci va començar la seva carrera com a psicoanalista lacaniana, abans de convertir-se en dramaturga. Va estudiar Medicina i Filosofia, es va graduar amb una tesi “sobre el nihilisme europeu”, segons una biografia apareguda a la revista teatral Playbill el 2002. La xarxa només parla de dos espectacles estrenats: The Astronaut, presentat en un teatre de Connecticut el 2002, i una posada en escena de Les ones de Virginia Woolf, representada a Hongria el 2011.

Al febrer, Ricci es va presentar al judici obert a París per frau fiscal desentenent-se dels fets. “Estic molt impressionada. Em presenten com l'hereva, quan en realitat sóc psicoanalista i escriptora i no sé res d'aquests assumptes financers. Són els bancs els que han fet això en el meu lloc”, va sostenir durant l'audiència, segons Le Monde. No obstant això, va reconèixer que havia fet una transferència d'un compte a Luxemburg a un altre a Suïssa per destinar diners a la seva filla Margot. “És curiós i desagradable trobar-me aquí, quan he passat tota la vida fugint d'aquesta família cames ajudeu-me. No visc com ells; no vull els seus diners, que espatllen les relacions; i volia demostrar-los que no els necessitava”, va afirmar llavors la filla de Ricci, que va dir que es guanyava la vida cantant en bars i fent classes de cant.

No obstant això, la investigació va determinar que havia viatjat regularment a Ginebra per retirar efectiu, fins a 50.000 euros en 18 mesos. A més, la policia judicial va aconseguir interferir una conversa telefònica en la qual totes dues reconeixien que eren conscients de cometre un delicte. Ricci admetia que havia comprat un xalet a Suïssa per invertir part d'aquests fons al mercat immobiliari. El seu advocat defensor, Jean-Marc Fedida, va denunciar ahir el caràcter exemplar del càstig. “Volien celebrar un judici tan exemplar com fos possible amb el cap de turc més visible possible”, va protestar Fedida, anunciant que recorrerà la sentència.

De moment, les conseqüències en termes d'imatge que aquesta condemna pot tenir per a la marca resulten incertes. Nina Ricci té des de l'octubre passat un nou director artístic: Guillaume Henry, el jove dissenyador que va reflotar Carven, una marca històrica en hores baixes que va aconseguir tornar a posar en els radars de la moda parisenca. Fa pocs dies, Nina Ricci va llançar una nova campanya per al seu perfum Extase, amb Laetitia Casta i Quim Gutiérrez com a protagonistes, que va fer soroll a les xarxes socials pel seu contingut eròtic. La marca és propietat del grup espanyol Puig, que la va adquirir el 1998.