Recull coreogràfic

Impressionant resposta del públic en l'edició del Festival Dansat del dissabte passat al Sat. La proposta coreogràfica era prou atractiva per omplir de gom a gom l'espai escènic. Aquest any, el festival ha inaugurat un nou projecte, Alian Sat. Es tracta d'un compromís de col·laboració entre alguns dels millors grups de dansa catalans per crear i ballar espectacles al Sat. Les sis companyies són: Roberto Olivan & Enclave Arts del Moviment, CobosMika Company, Increpación Danza, La Veronal, Thomas Noone Dance i Kulbil Dance Company.

Quatre d'aquestes companyies van oferir coreografies de curta durada. La més aplaudida va ser la de La Veronal, la companyia que lidera Marcos Morau, sens dubte el coreògraf de moda al nostre país i a Europa. El seu duet Zelenstva és una joia de la coreografia. Interpretada per les magnífiques ballarines Laia Durán i Lorena Nogal exhibeix un llenguatge coreogràfic versàtil i distorsionat, ric en molts matisos. El fragment en el qual totes dues ballen amb la música de les Danses Hongareses de Brahms va resultar inoblidable. Precisament serà aquesta companyia de dansa, La Veronal, la que inaugurarà aquest estiu la programació del Grec 2015 amb un espectacle sobre la maldat.

La funció del dissabte al Sat va començar amb Increpación Danza que va ballar Ángulo muerto, un interessant duet de Lucía Álvarez i J.M. Álvarez en el qual el flamenc i la dansa contemporània es trenen en un expressiu ball, bressolat pel chelo de Nene Maya. El va seguir un solo brillant de Thomas Noone, As If I, una peça que reflexiona sobre el coreògraf i l'intèrpret. Noone, en una esplèndida forma física, va ballar amb força i va transmetre al públic una cascada d'emocions torbadores. La música d'aquest solo és de Hildur Gudnadottir i d'Anna Subirana i Joan Saura. El grup CobosMika Company va oferir One to another, interpretat per Peter Mika i Diego Sinniger amb música de Lutz Glandien i Avi Belleli. Una interessant peça inspirada en El Banquet de Plató, en la qual dos homes lluiten per trobar-se. En el ball d'aquesta peça la dansa contemporània es barreja amb les arts marcials, la qual cosa deriva en un ball enèrgic tenyit de misticisme.

I per posar la cirereta a l'espectacle: col·loqui entre el públic i els coreògrafs i ballarins al vestíbul del Sat.