Fractura a la mesquita

És mitja tarda quan desenes de musulmans s'acosten al polígon de Torredembarra (Tarragonès). Esquiven tallers, fàbriques i algun bar fins a accedir a una nau industrial espaiosa que compleix les funcions de mesquita.

Resant damunt el terra emmoquetat els està esperant per a l'oració de la tarda Mohamed el-Maazouzi, l'imam des de fa 13 anys. Segons l'alcalde, Enric Grangel, l'imam també és el principal responsable de la divisió que pateix la comunitat islàmica del municipi. Grangel (PSC) l'acusa d'impartir una doctrina molt forta i relaciona la presumpta incomoditat que això provoca en els fidels amb les peticions perquè s'obri una segona mesquita al nucli urbà.

Les declaracions de l'alcalde han arribat en un clima convuls per la recent detenció d'una cèdula gihadista preparada per atemptar a Catalunya. Es produeixen poques hores després que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, assenyalés la mesquita de Torredembarra, juntament amb la de Reus, Vilanova i la Geltrú i Salt, com a centres que mereixen especial vigilància policial pels suposats ensenyaments fonamentalistes que s'hi imparteixen.

L'alcalde acusa l'imam d'impartir

Mohamed el-Maazouzi aparenta sorpresa quan se li reprodueixen les manifestacions de tots dos càrrecs polítics. “Sóc imam des de l'any 2002 i mai ningú m'ha dit res de queixes”.

Idriss el-Ghzaoui és el president de la junta que gestiona el centre de culte i assenyala que “dubto molt que algú pugui tenir cap problema amb l'imam, el que passa és que n'hi ha que volen manar i com que no ho poden fer, se'n van d'aquí i volen obrir la seva pròpia mesquita”.

De manera semblant es pronuncia Radouane el-Hachimi, responsable administratiu de la comunitat islàmica pastoral del Tarragonès, una associació que des de la mesquita de Torredembarra dóna cobertura i assessorament a “més de 7.000 famílies”. “Amb l'imam no hi ha ningú al poble que tingui problemes, els problemes els tenen amb nosaltres i són de tipus personal”, sentencia alhora que convida a visitar la base on es reuneix el grup rival.

El recel es nota, però fugen de disputes amb el procediment

L'associació magrebina Osba es troba en una casa atrotinada situada al costat de la carretera d'Altafulla. “Nosaltres som els més antics de la mesquita de Torredembarra”, asseguren a manera de benvinguda. Es refereixen al centre de culte que, des de 1993, ocupaven al centre del poble i que va ser clausurat quan es va obrir el local del polígon.

“Aquells d'allà dalt no són de Torredembarra, ni els coneixem ni els volem conèixer”, adverteix Abdenassar El Merrouni, president del col·lectiu Osba.

El recel és evident, però fugen de qualsevol controvèrsia amb el procediment oratori de l'imam. “Ja sé per on vas, però jo aquí no hi entraré”, diu Abdelouahid El Younoussi quan se li demana si són certes les acusacions abocades per l'alcalde. “No tenim problemes amb l'imam, jo el conec bé perquè treballem junts en la construcció”, explica Abdul.

“Temes personals”, “nosaltres hi érem primer” i fins i tot “diners” són conceptes recurrents quan proven de fer comprendre la rivalitat amb els seus homòlegs del polígon. No és cap qüestió de fe, asseguren. Preguntats llavors per si hi ha alguna possibilitat que millorin les relacions i puguin arribar a compartir espai de culte, la resposta és tan immediata com unànime. “Si tenim casa nostra, per què hem d'anar a la casa d'uns altres?”