Sant Joan ‘visita’ el MNAC

L'excepcional col·lecció d'art medieval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) no només està formada per les pintures murals arrencades de les esglésies del Pirineu al començament del segle XX per evitar que acabessin venudes. També per pintures sobre fusta, peces d'orfebreria i talles de fusta i pedra, sobretot de imatges de la marededéu, crucifixos i sants. Hi destaca un conjunt, o part d'un conjunt també excepcional, el conegut com el de Davallament d'Erill la Vall, format per dues de les set figures de fusta provinents de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall fetes al segle XII en què es representa un dels moments més dramàtics de la passió de Jesucrist, icona de la fe cristiana, tal com es pot comprovar cada Setmana Santa. Des de fa uns dies la sala 11 del MNAC té un nou inquilí: La imatge de Sant Joan Evangelista que el seu propietari, el Vinseum de Vilafranca, ha dipositat al MNAC durant un any, després del procés de restauració i conservació a què ha estat sotmès en aquest museu de Montjuïc.

La talla feta en fusta de perera —cosa que no se sabia fins ara— amb prop d'un metre d'altura representa un personatge masculí, imberbe, pràcticament de cara i lleugerament inclinat que assenyala amb el dit índex de la mà dreta un llibre que sosté amb el braç esquerre. Se sap que es tracta de Sant Joan per l'atribut parlant que l'acompanya: un àguila, associada sempre a aquest evangelista, símbol de la seva altura espiritual.

“Aprofitant la visita del Sant Joan l'hem tornat a estudiar i veure el seu estat de conservació, posant èmfasi en el seu aspecte formal i iconogràfic”, explica Jordi Camps, conservador cap de l'Àrea de Medieval del MNAC i comissari de l'exposició Jo, Joan. Una talla romànica recuperada que pot veure's fins al gener que ve i que gira al voltant d'aquesta peça, una de les 15 figures i grups que es conserven del Taller d'Erill, situat a la Vall de Boí i responsable de la decoració escultòrica de les seves cèlebres esglésies.

Mireia Mestre, al capdavant de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, ha analitzat literalment amb lupa l'escultura per conèixer-la amb profunditat, cosa que ha permès comprovar certs aspectes que a simple vista els havien passat per alt, a ell i al seu equip. Després de procedir a desinsectar-la per anòxia, se n'ha netejat la superfície i eliminats restes d'estucs i ceres d'anteriors intervencions que estaven repartides per tota la seva superfície. “La peça està molt arrasada, però conserva restes de policromía, tal com es pot veure a simple vista”. Però ha estat la tecnologia, sobretot el microscopi òptic de la Unidad d'Espectrometria de Masses de Caracterització Molecular de la Universitat de Barcelona, la que ha permès recuperar virtualment els colors vius que tenia la peça quan el mestre d'Erill la Vall la va crear al segle XII.

I el resultat ha estat força semblat a un parxís. A part de les carnacions de cara i mans que es van aconseguir amb blanc de plom, cinabri i vermelló. el mantell blau amb indi o pastís; la túnica era vermella aconseguida a partir de dos pigments diferents: el cinabri i el mini aglutinats amb ou; el llibre estava pintat de groc aconseguit amb oropiment; mentre que l'àguila estava pintada de verd aconseguit a partir d'una pintura blava recoberta amb una veladura groga.

El gest i la postura de la figura també han estat elements d'anàlisis pels investigadors del MNAC i el Vinseum. “Aquesta talla està molt a prop en característiques amb l'obra mestra del taller d'Erill la Vall: el Crist de Mijaran, una peça encara de culte conservada a l'església parroquial de Viella, considerada una de les millors escultures de fusta del romànic català”, assegura Camps.

Per l'especialista, la figura del Vinseum per la lleugera inclinació i la seva postura va haver de pertànyer a una estructura major, un moble litúrgic, potser un baldaquí o un faristol. El treball minuciós al taller també ha permès descobrir a la zona de les espatlles dos fragments de fusta afegits: “Podria ser per encaixar una espècie de suport o fixació, o també que es tracti de l'encastament per col·locar-hi algun tipus d'element, com unes ales, per la qual cosa la figura també podria sintetitzar alguna figura més, com la de Sant Mateu”, explica Camps.

Com aquest evangelista se sol representar al costat dels seus uns altres tres companys, no es descarta que formés part d'un conjunt escultòric més ampli de les quatre figures al voltant d'un crist, del qual no es té notícia. Els investigadors del MNAC, amb Camps al capdavant, han pogut veure com a la part esquerra de la figura hi falta una part i presenta un tall molt net a la fusta, cosa que fa possible pensar en aquest lloc la figura estigués connectada amb una altra figura d'aquest hipotètic grup escultòric.

L'obra, que va arribar al museu de Vilafranca del Penedès després de la donació que en va fer el 1972 Manuel Trens, després que l'adquirís a un antiquari de la localitat lleidatana de Tremp (Pallars Jussà), és una de les menys conegudes atribuïdes al taller d'Erill la Vall. Però segons els especialistes es tracta de l'única escultura atribuïda a aquest taller que no es relaciona amb un cicle de la Passió de Crist, com passa amb les Davallades i les dues peces que representen Maria que es conserven al Fogg Art Museum de Harvard i al Museo Nacional de l'Edat Mitjana de París, respectivament.

Totes es van reunir per última vegada el 2005 a l'exposició Obres mestres del Romànic. Escultures de la Vall de Boí que es va veure al MNAC. Ara Sant Joan ha de conformar-se amb compartir espai amb només dos dels seus germans.