L’Iran veu avenços significatius malgrat la cautela occidental en les negociacions

El secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, no vol tornar a Washington amb les mans buides. L'hora límit per a un acord de les sis potències amb l'Iran va expirar la mitjanit de dimarts, però aquest dimecres a la nit es va acordar continuar un dia més. Els negociadors, que han mantingut trobades fins a les sis del matí d'aquest dijous, es tornen a reunir per intentar aconseguir un pacte acceptable per a totes les parts. Kerry i el ministre alemany, Frank-Walter Steinmeier, han anunciat que es quedaran almenys fins avui a la ciutat suïssa de Lausana, seu de les converses multilaterals.

En les hores de descompte, les expectatives es rebaixen. Els esforços no se centren que un gran pacte freni el programa nuclear iranià a canvi d'aixecar les sancions internacionals. L'objectiu és un acord que permeti continuar negociant fins a finals de juny sense que ningú hi surti perdent.

Al final de la marató nocturna de reunions, el ministre d'Exteriors iranià, Muhammad Javad Zarif, ha afirmat que hi ha "avenços significatius" però "encara no tenim cap resultat final". "El que esperem fer és establir els paràmetres per als assumptes que s'han de resoldre per poder redactar i tant de bo acordar en gairebé tres mesos un pla d'acció global, que serà el producte final", ha declarat el negociador iranià, que ha afegit que han de "veure si aquest progrés sorgirà avui". Malgrat l'optimisme iranià, segons un funcionari occidental citat per Reuters els avanços són "limitats".    

Superat el termini, sorgeixen noves dates. El 30 de juny és el dia que venç l'acord interí del novembre del 2013 entre Teheran i les potències del Consell de Seguretat de l'ONU més Alemanya. L'acord interí, que deixava en l'aire noves sancions i paralitzava el programa nuclear iranià, havia de donar temps per negociar l'acord final. La data del 31 de març havia de servir per aprovar un acord marc que els tècnics posarien per escrit d'ara fins al 30 de juny.

L'altra nova data, rellevant per al president demòcrata Barack Obama, és el 13 d'abril. Aquest dia el Congrés dels EUA torna de vacances. Si llavors la ronda negociadora que va arrencar fa vuit dies a Lausana (Suïssa) no ha acabat, o ha acabat sense resultat, el Congrés, de majoria republicana, pot activar una iniciativa per reforçar les sancions a l'Iran. Si la iniciativa prospera, serà un obstacle en unes negociacions que han durat més d'un any i que han assegut a la mateixa taula els líders de dos països que han estat enemics durant més de tres dècades.

Els EUA vol un acord detallat i un aixecament progressiu de les sancions. L’Iran insisteix que sigui ràpid i preveu la possibilitat d’un acord més vague

Els EUA, que fins ara havia insistit en la solidesa del límit del 31 de març, accepta seguir a Lausana mentre hi hagi esperança que les converses avancin, segons va dir aquest dimecres el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest. Mentre Kerry i el seu equip continuaven negociant amb la delegació iraniana, encapçalada pel ministre Muhammad Javad Zarif, els ministres d'Exteriors de França, la Xina i Rússia van tornar a les seves capitals. El ministre francès va anunciar dimecres a la nit que tornava a Suïssa.

L'abast de l'acord que els negociadors busquen a Lausana és motiu de discrepància. Kerry vol un text tan detallat com sigui possible, amb compromisos quantificables de l'Iran sobre els límits al seu programa nuclear i un pla per aixecar les sancions progressivament, per fases. Es tracta d'aconseguir que l'acord sigui tan vinculant com sigui possible per a l'Iran i que d'aquí al juny no es reobrin les qüestions fonamentals. Però també de fer-ho digerible per al Congrés i per a Israel i l'Aràbia Saudita, aliats clau dels EUA al Pròxim Orient, que temen que massa concessions obrin la via perquè l'Iran aconsegueixi la bomba nuclear.

L'Iran insisteix en un aixecament ràpid de les sancions i preveu la possibilitat d'un acord més vague a Lausana, un comunicat conjunt que inclogués els principals punts de coincidència entre les potències i l'Iran. No era aquest l'objectiu que els EUA i els seus socis s'havien fixat a Lausana.

D'allà havia de sortir no un comunicat sinó un acord ambiciós amb el qual Obama pogués persuadir els nord-americans de la conveniència d'un gir polític –l'aproximació a l'Iran– que suposarà un reajustament en els equilibris geopolítics del Pròxim Orient.