“Vull que s’accepti l’educació en línia”

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una de les deganes en formació en línia a Espanya, fa 20 anys. Amb més de 58.000 graduats, estudiants en més de 70 països i una oferta de 72 màsters (entre propis i oficials), la UOC revisa com enfrontar-se als nous reptes de l'ensenyament en línia, com la proliferació de centres d'aquest tipus, que s'han triplicat en un lustre i que ja arriben a 230.000 alumnes. El rector d'aquesta universitat, el físic Josep A. Planell, expressa la seva preocupació perquè el Ministeri d'Educació “no reconegui la qualitat” d'aquesta modalitat i demana processos d'acreditació que assegurin la idoneïtat dels programes.

Pregunta. Algunes veus reclamen al Ministeri d'Educació un catàleg dels títols que no es poden impartir en línia. Què n'opina?

Resposta. Un dels reptes de la UOC és trencar els límits de la virtualitat. Hi ha activitats de l'aprenentatge que han de ser presencials, però tot el que sigui contingut pot treballar-se en línia. El 2016 oferirem un grau en Belles Arts, en col·laboració amb el museu Reina Sofia, però d'altres van molt més allà. La Universitat de Yale, per exemple, anuncia la posada en funcionament del grau en Ciències Mèdiques a Internet, que inclou les activitats pràctiques al campus físic però el màxim pes acadèmic és virtual.

P. Què n'espera del nou decret d'obertura de centres?

R. Em preocupa que encara no es reconegui la qualitat de l'educació en línia. Vull que s'accepti que aquesta manera d'ensenyar és igual de vàlida que la presencial. És un debat que tenen els centres més importants del món. L'estratègia del MIT per al 2020 ho veu com la manera de preservar el seu model basat en la investigació, ja que estalvia costos i creuen que no sacrifica la qualitat.

P. Però qualsevol pot oferir un curs a Internet…

R. Al mercat arribaran més empreses amb oferta de formació a Internet i cal que els continguts i els centres se sotmetin als processos d'acreditació per part de l'Aneca [Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació] i el ministeri. El 2013, uns periodistes de la BBC van inscriure un gos per cursar un MBA [màster en negocis] a l'American London University del Regne Unit. N'hi va haver prou amb el pagament de 4.500 lliures (6.200 euros) perquè li donessin el títol. És un exemple extrem, però per això m'interessa que la competència també compleixi els estàndards.

“Cal que els continguts se sotmetin a processos d'acreditació”

P. Què marcaria la diferència?

R. Ara tothom té la tecnologia, però al darrere hi ha d'haver un model educatiu. Penjar les anotacions de classe a la xarxa es fa des de fa anys. A la UOC, cada docent pot sol·licitar pressupost per desenvolupar un prototip d'aplicació o laboratori virtual. El 90% de la tecnologia docent és pròpia. Part del debat de la qualitat és que a les universitats en línia es faci investigació, que és el que dóna notorietat i solidesa en el món acadèmic. Aquí els estudiants també han d'interactuar entre ells, el treball en equip és fonamental.

P. Què n'opina dels graus de tres anys i els màsters de dos?

R. De mitjana, els estudiants de la UOC es demoren el doble per acabar una carrera. El 50% té més de 30 anys. Entre el 2010 i el 2014 hem doblat el nombre d'estudiants que aprofiten l'atur per formar-se. Crec que el debat no és el 3+2, sinó el 3+1+1+1, és a dir, la formació al llarg de la vida. Internet ofereix serveis; les universitats, productes. Un professional no ha de fer un màster de 60 crèdits si el que necessita és focalitzar-se en business intelligence i aquest contingut el troba en un curs massiu en línia i obert (MOOC) de cinc.

“Busquem que els materials educatius es puguin utilitzar en mòbils intel·ligents”

P. Com ha canviat la UOC la irrupció dels ginys?

R. Abans dèiem als estudiants que s'havien de comprar un ordinador portàtil per estudiar. Ara tot està orientat a les tauletes i estem treballant fortament perquè el material educatiu, els bufets d'advocats en línia, per dir un exemple, puguin utilitzar-se en telèfons intel·ligents. Això abarateix costos per a l'estudiant i és un factor que ajuda a la internacionalització. Estem tancant acords amb socis a Colòmbia, Xile i Mèxic. Tenim programes a la Unió dels Emirats Àrabs i el Marroc.