Qui es menja la tortada de la tele a les Balears?

“I ara què els hi diré als meus fills? No podran mirar més els seus dibuixos i les seves sèries en català del Super3”. En Pepi i molts més usuaris a Facebook i Twitter han fet cadena per mostrar el seu desconcert i lament.

A les illes Balears, a partir del 31 de març, el canal en català d’informació continuada 3/24 i el cultural i infantil 33 i Super3 desapareixen de les ones i les pantalles clàssiques de televisió. L’Administració defensa que és a causa d'una operació tècnica, neutral políticament, sense alternativa, fruit del nou repartiment de la tortada de l’espai radioelèctric on ja no hi ha més freqüències, bandes o emissors possibles.

A les illes Balears hi ha prou gent inquieta. Queda parada per la limitació de l'oferta tradicional. Ells creuen que hi ha altres vies possibles i que l’acció té un sentit polític i cultural. A la xarxa s’ha mobilitzat la gent i s’han fet grups. Bona part dels mots són de pinyol vermell, hipercrítics. També hi ha un sector reactiu que blasma –anònimament a les webs– contra els que es queixen i el català, per la pretesa invasió exterior i deformació d’una llengua pròpia que creuen prèvia al català.

Aquest dijous dia 2 a Palma, a les 12 del migdia, es fa una concentració de protesta contra les retallades de la pluralitat i la cultura, davant el Consolat de Mar, seu del Govern de les illes Balears. Els manifestants demanen la “lliure elecció de llengua”, que és un joc de miralls al poder: és l’argument de la política educativa balear per donar joc als pares que volen la primera ensenyança en castellà i no en català.

La retallada –controlada pel Govern de les illes Balears, del PP– ha suposat haver de fer un forat per a la pròpia tele autonòmica, IB3, i el seu canal HD; també un altra estació insular s'ha hagut de mudar de freqüència.

La maniobra de l’apagada a la TDT que s'endú el 33, el Super3 i el 3/24 neix en aplicació del dividend digital per bastir l’operació del 4G, la telefonia mòbil de quarta generació. Per això toca la desaparició d’un múltiplex autonòmic (una antena) que minva i escapça el ventall d’opcions tradicionals per a la televisió a les Illes.

Una petició privada de restitució dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al portal www.change.org ha sumat centenars de signatures en pocs dies. L’Obra Cultural Balear duu el maneig i canalitza la protesta després d’haver intentat convèncer el Govern que era possible fer-ho d’una altra manera sense excloure “la nostra llibertat de veure tots els canals de televisió en la llengua pròpia”.

Nins i grans en són perjudicats. La poda afecta espais clàssics de documentals i cultura, programació musical, notícies de manera contínua –i el temps, molt important–; és una pèrdua i un forat als costums.

En aquests quatre anys, els illencs, per decisions d’administracions del PP, ja han perdut bona part de l’oferta d’emissions en llengua pròpia, la catalana: les dues pantalles del Canal 9 valencià i la de TV Mallorca, l'extinta televisió pública de Mallorca.

Ara quedaran –si no s’esmena– l’esmentada autonòmica balear IB3, l’estatal i pionera en català Informatiu Balear TVE, que emet mitja hora de notícies en català de referència, i les molt comercials Canal 4 a Mallorca i TEF a Eivissa i Formentera.

La resta, les locals i les propostes de noves emissores per llicències de TDT concedides, han mort abans de néixer o s’han venut o llogat a altres cadenes estatals o purament publicitàries. A les Balears hi ha 22 canals estatals. Hi ha dos múltiplex atribuïts als consells insulars que no s'usen.

Les emissions de canals d’una altra comunitat, Catalunya, es mouen en un àmbit imprecís, des de sempre, des dels vuitanta. Fa més de 30 anys que la família de canals de TV3 es veu des del seu naixement, per iniciativa popular i municipal, pagant una quota, de 6 euros fins 60.

Quan va néixer la balear IB3, fa deu anys per obra del Govern de Jaume Matas, els seus gestors polítics van intentar obrir la finestra on hi havia un canal que ocupava TV3, el número 3; és lògic si es volia assimilar amb el logo o la mosca i el nom del canal català. Hi ha opcions, per les minories encara, de seguir totes les emissions en aplicacions de mòbil o tauletes i, més generalment, per Internet.

La televisió balear pública, quan va arribar el PP de José Ramón Bauzá el 2011, va fer un gir. El cas a part és el seu govern –un conseller del Govern en va ser el director general i després un exsenador del PP–, i no cal dir el contingut dels informatius. Pel que fa al tema idiomàtic, tota pel·lícula és en castellà i abans (amb el Govern de l'esquerra) eren doblades al català, amb suports que facilitava TV3. 

Què demana l’Obra Cultural Balear a IB3

En una carta al Govern, en què es demana i proposa l'alternativa tècnica per mantenir els canals sacrificats en la nova apagada de la TDT es diu, per part de l'entitat cultural:

-Que respecti el mandat legal i estatutari de promoure la llengua pròpia i oficial del país, amb el major respecte al pluralisme lingüístic.

-Que respecti la llibertat d'expressió, l'objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions i la seva separació nítida de l'opinió, el respecte a l'honor i a la vida privada de les persones –excloent, per tant, el telefems-, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, religiós, social i cultural.

Qui va cremar el repetidor de TV3

La recepció de TV3 va tenir un ensurt, greu i radical. Hi ha haver un acte de terrorisme. El 1989 un ultradretà va calar foc amb benzina al repetidor pagat per la gent i l'Ajuntaments situat a la muntanya d’Alfàbia, a la serra de Tramuntana de Mallorca. El falangista, Jaime Martorell Mir (1924-2009), va ser condemnat a sis anys de presó l’any 1994. Va entrar al centre penitenciari, culpable d’un delicte d'estralls "susceptible de causar mals personals i materials importantíssims" que a més va crear alarma social.