Canal 9, un negoci privat sucós

Noche sensacional va ser un espectacle ideat pel productor i ventríloc José Luis Moreno. Desfilades de models en roba interior compartien escenari amb el còmic Jaimito Borromeo. Canal 9, la televisió pública valenciana que va tancar el 2013, va pagar més de vuit milions d'euros a l'artista per aquest espai. No va ser el seu únic negoci. Alba Adriática, la productora del showman, va facturar més de 20 milions a la cadena entre el 2006 i el 2011 per formats de varietats com Siempre Estrellas, Planta 25 o De un tiempo a esta parte. Aquest últim es va emetre de matinada amb una audiència d'un 1,2%. “El programa no hi havia per on agafar-lo. Ja s'havia difós abans a la televisió pública de Castella-la Manxa. Vam haver d'editar-lo”, explica un exdirectiu que va passar 26 anys a Canal 9. Aquest mitjà ha intentat sense èxit contactar amb Moreno.

Com la companyia del ventríloc, un reduït grup d'empreses va fer caixa a Canal 9 a l'empara dels governs populars d'Eduardo Zaplana i Francisco Camps, segons la documentació a la qual ha tingut accés EL PAÍS. La facturació de les productores entre el 2000 i el 2013 va superar els 400 milions. I va suposar una de les despeses principals de l'ens en aquest període després de les nòmines (700 milions) i dels drets del futbol (535).

El negoci es va disparar amb Pedro García en la direcció general (2004-2009). García, que abans de desembarcar a la cadena havia estat cap de premsa de Zaplana, està imputat per haver rebut presumptament 500.000 euros de la xarxa Gürtel i va arribar a ser propietari del 20% d'Orange Market, la franquícia valenciana de la trama pilotada per Francisco Correa.

L’audiència idònia d’un programa de llibres és del 0%”, diu Sánchez Dragó

La televisió que va fer fosa a negre el 2013 amb un deute de 1.300 milions va ser un bon client de Producciones 52. Una firma, dirigida per Ángel Moreno, que es va embutxacar entre el 1997 i el 2004 més de 32 milions de diners públics valencians. El seu format es deia Tómbola i va ser un paradigma de la teleporqueria. Per ell van desfilar a cop de talonari Chabeli Iglesias –que el 1997 va cobrar 30.000 euros per una entrevista– o la néta de Francisco Franco Carmen Martínez Bordiú. Producciones 52 està avui en fase de liquidació, segons el registre mercantil. “Tómbola era rendible. Canal 9 ho venia a Canal Sur i Telemadrid”, defensa l'exdirector de continguts de l'empresa José Fernández.

L'escriptor Fernando Sánchez Dragó va ser un assidu de Canal 9. El seu programa El far de Alejandría es facturava a través de la madrilenya Star Line Productions i va costar prop de nou milions. La seva quota de pantalla vorejava un 1% el 1999. “L'audiència idònia d'un programa de llibres és del 0%. Significa que tots els espectadors estan llegint”, diu el que va ser presentador durant cinc anys d'aquest espai en castellà. Malgrat haver treballat a Telemadrid i TVE sota organigrama conservador, Sánchez Dragó diu “no tenir vincles amb administracions del PP”. “És veritat que vaig donar suport a l'expresident José María Aznar el 1993 i el 1996”, matisa després l'autor. El cost per programa d'El far de Alejandría (50.000 euros) duplica les tarifes de mercat de l'època, segons un conegut productor que demana l'anonimat.

Les tertúlies van ser un filó per a la producció externa. La firma Estedi va facturar per Canal 9 debats setmanals entre el 2005 i el 2009 com Parlem clar o Gente de Tárrega. La seva despesa va vorejar els 11 milions. “No eren cars perquè se'n van fer molts programes”, opina qui va ser el seu director, l'exdirectiu del Barça Ramón Fusté, de 71 anys. Un periodista valencià que va participar en aquests debats, gravats en els mateixos estudis de Canal, 9 reconeix que rebia 800 euros bruts per tertúlia, més del doble del que paguen avui les cadenes nacionals als col·laboradors.

La nòmina de beneficiats per Canal 9 va incloure el Grup Intereconomía, que va facturar 3,6 milions. I la productora El Mundo TV, que es va embutxacar 14,8 amb Camps i Zaplana a la Generalitat. “Treballem amb preus de mercat, sense criteris polítics. Canal 9 va ser un client més”, diu Melchor Miralles, exdirector general de la companyia. Malgrat la caixa que va fer la seva empresa, aquest periodista defensa la supressió de les cadenes públiques com Canal 9. “La seva gestió és una calamitat”.

El desembarcament d'artistes castellanoparlants va marcar l'etapa de Zaplana en la Generalitat (1995-2002). D'aquest període són espais com el format de cuina de Barbará Rey En casa de Bárbara, que va costar cinc milions, o el concurs presentat per la model Mar Flores La música es la pista (4,2). Tots dos s'emetien en castellà.

La Generalitat d'Alberto Fabra, que gestiona des del 2013 la liquidació de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), xifra en 144 milions el tancament. Les xifres inclouen –segons fonts oficials– els 86 milions d'indemnitzar els 1.600 treballadors afectats per l'ERO d'extinció. No obstant això, fonts coneixedores del procés estimen que la factura no baixarà dels 200 milions. El pressupost inicial, afegeixen, no preveu partides com els 22 milions que caldrà pagar a proveïdors per programes no emesos, indemnitzacions o les nòmines del centenar de treballadors que continuen al centre de producció de programes de Burjassot (València).

La televisió creada el 1989 per difondre el valencià es va transfigurar amb els anys en un colós amb peus de fang que va inspirar tesis doctorals sobre manipulació i va arribar a tenir, el 2008, 1756 treballadors. El 40% va entrar sense fer oposicions.

Mantenir oberta la cadena costaria avui 68 milions anuals, segons l'última directora general, Rosa Vidal. “El meu perfil tècnic no agradava a uns quants membres de la Generalitat”, reconeix aquesta advocada de l'Estat que va ocupar el càrrec set mesos abans de la caiguda del tità audiovisual.

investigacion@elpais.es