Quins són els aeroports amb més beneficis i més pèrdues d’Espanya?

Només 14 dels 48 aeroports espanyols de la xarxa d'Aena van obtenir un resultat abans d'impostos positiu l'any 2014, segons les xifres del gestor aeroportuari. La sortida a borsa de l'empresa ha obligat la companyia a augmentar l'exercici de transparència i ha facilitat el desglossament dels comptes aeroport per aeroport. L'aeroport amb més passatgers, Madrid-Barajas, és líder per ingressos i per resultat brut d'explotació (Ebitda), però el màxim benefici abans d'impostos és per a Barcelona-El Prat, seguit de Palma, Tenerife Sud i Gran Canària. A l'altre extrem, La Palma, Santiago de Compostel·la i Vigo són els aeroports amb més pèrdues abans d'impostos. A la llista no s'inclouen els aeroports que no pertanyen a Aena, com el de Castelló o el de Ciudad Real, pràcticament inactius.

Més en detall, amb el criteri de l'Ebitda, Madrid-Barajas se situa al capdavant amb 567 milions, seguit de Barcelona-El Prat (510), Palma (181), Màlaga (114) i Alacant-Elx (96 milions). Cap aeroport té un Ebitda negatiu de més de quatre milions d'euros, i només tres perden més de tres milions amb aquest criteri: Pamplona, Melilla i Madrid-Quatre Vientos.

Però si es té en compte el resultat abans d'impostos, Barcelona-El Prat, que ha tingut comparativament menys inversions i, per tant, té menys amortitzacions i despeses financeres a les quals ha de fer front, és amb diferència el que més guanya. Obté un resultat de 339 milions abans d'impostos, la qual cosa multiplica per més de dotze els 27,5 milions de Barajas. El segon aeroport amb més bon resultat abans d'impostos és Palma, amb 159 milions, seguit de Tenerife Sud (73 milions), Gran Canària (70) i Alacant-Elx (50). També tenen beneficis Lanzarote, Eivissa, Fuerteventura, Màlaga, Sevilla, Bilbao, València i Girona.

Pel que fa a les pèrdues abans d'impostos, hi ha quatre aeroports en què aquestes superen els 10 milions. Es tracta de La Palma (-18 milions), Santiago (-15), Vigo (-10,85) i Pamplona (-10,5).

Els actuals gestors d'Aena, amb José Manuel Vargas al capdavant, sempre han defensat la configuració d'Aena com una xarxa. D'aquesta manera, els aeroports més rendibles compensen les pèrdues dels deficitaris que, d'altra banda, permeten alimentar de viatgers els principals aeroports per a vols en connexió.

A més, els gestors consideren que l'aspecte rellevant no és tant el resultat net o abans d'impostos, sinó el benefici brut d'explotació (Ebitda), això és, la diferència entre els ingressos i despeses d'explotació sense comptar les amortitzacions. El seu argument és que les inversions ja estan fetes i les partides d'amortitzacions són comptables, però no afecten la generació de caixa, l'evolució del negoci.

Atès el criteri de l'Ebitda, la meitat dels aeroports espanyols d'Aena són rendibles i l'altra meitat, no. Però l'empresa ha destacat en presentar els resultats del 2014 que les pèrdues brutes d'explotació que sumen els aeroports deficitaris són de 42 milions. En canvi, l'Ebitda positiu dels altres 24 és de 1.898 milions d'euros.