Quins controls han de superar els pilots?
Tripulants i experts expliquen quins exàmens passen els que piloten els avions
La mort de 150 persones a bord de l'avió que el copilot Andreas Lubitz va estavellar voluntàriament dimarts, segons ha afirmat el fiscal de Marsella, suscita nombrosos interrogants sobre els controls mèdics i les proves psicològiques a les quals han de sotmetre's els que estan al comandament d'una aeronau.
A quin tipus de controls mèdics s'han de sotmetre els pilots?
Els pilots d'avions de passatgers estan obligats a sotmetre's, una vegada a l'any, a un examen mèdic anomenat simple. Una part d'aquesta revisió mèdica –que dura unes quantes hores– avalua la salut psicològica. Se'ls fan anàlisis de sang i orina, proves oftalmològiques, d'audició i cardíaques. També se'ls pregunta per qüestions de salut mental. Cada cinc anys, els pilots han de sotmetre's a un examen extens. És més exhaustiu, se'ls fan més proves, com electrocardiogrames, etc.
Aquests tests –que es fan amb els estàndards que estableix per tot Europa la Joint Aviation Authorities (JAA)– serveixen per renovar la part mèdica de l'examen que tot pilot ha de passar per obtenir la llicència. El certificat que obtenen els atorga la consideració d'aptes per pilotar. Sense el certificat no es pot volar. A partir dels 40 anys aquest examen mèdic simple s'ha de passar cada sis mesos.
Qui acredita la salut dels pilots?
Aquesta normativa funciona a tot Europa i, a Espanya, aquest control sanitari es fa en centres mèdics homologats, explica un portaveu del Col·legi Oficial de Pilots, Borja Díaz Capelli. “Un dels més exhaustius i amb mitjans més bons és el del Centre d'Instrucció de Medicina Aeroespacial (CIM), de l'Exèrcit de l'Aire”, indica. Per exemple, al CIMA expliquen que renovar aquest certificat mèdic anual costa, al centre, entre 250 i 375 euros, segons la categoria dels pilots. En altres centres sanitaris homologats o metges privats acreditats pot costar entre 150 i 200 el simple.
Llacunes en les proves
Hi ha una altra classe de proves per veure en quin estat està el pilot?
A part de l'examen mèdic, els pilots tenen sessions de simulador una vegada a l'any com a mínim, tot i que gairebé sempre són més, segons la companyia en què volin. La fan en una cabina exactament igual que la de l'avió que ha de manejar el pilot. S'hi reprodueixen al detall situacions “d'emergència i també normals”, comenta Díaz Capelli, per veure els procediments i les reaccions del pilot. “Això ens permet avaluar habilitats no tècniques, actituds, que en determinats casos han servit per detectar malalties”, explica el pilot i instructor.
Com són les proves de salut mental?
El president de l'Associació Espanyola de Psiquiatria, Miguel Gutiérrez, explica que els exàmens mèdics extensos inclouen unes quantes proves psiquiàtriques i psicològiques. “S'acostumen a fer tests psicològics, de personalitat i algun altre per detectar patologies específiques", diu. Els més exhaustius són els exàmens d'obtenció de la llicència, on es fan entrevistes personalitzades a fons. "L'anàlisi dels qüestionaris permet detectar si hi ha algun perfil patològic en la persona o no. Si es troba alguna cosa, s'exigeix un examen més profund i individualitzat”, indica. Qualsevol indici de problemes de salut mental és criteri d'exclusió. “Això no treu que algun pugui passar desapercebut”, afegeix. S'analitza, per exemple, la seva concentració, però també la seva resposta emocional a diferents situacions; també el temps d'aquesta resposta.
Quins controls mèdics i psicològics duu a terme Lufthansa, la matriu de Germanwings, que va formar el pilot?
Els pilots de Lufthansa, com en el cas d'altres línies aèries, superen una prova d'idoneïtat psicològica abans d'iniciar la formació. Després d'aconseguir la llicència de pilot, els professionals són sotmesos periòdicament a revisions mèdiques, però ja no se'ls sotmet a una prova psicològica, segons explica en un article sobre el tema Die Welt.
El diari alemany relata també que els aspirants a ser formats a l'escola de Lufthansa a Bremen –la mateixa en què es va formar Andreas Lubitz– responen un ampli qüestionari abans que els contractin per primera vegada. Una vegada superat aquest filtre, els interessats se sotmeten durant tres dies a proves tècniques i psicològiques abans de ser admesos a l'escola. La formació no s'inicia fins que els futurs pilots superen un altre cop un examen mèdic exhaustiu. Entre les proves s'inclou el control per possible consum de drogues. L'escola de pilots també demana un informe policial abans d'admetre els candidats i, després, cada cinc anys.
Influeix la formació dels pilots en la seguretat?
El pilot i instructor Díaz Capelli afirma que un dels problemes principals del sector és la falta de control en l'accés a la professió de pilot. “Als Estats Units per ser copilot en companyies de passatgers es requereixen 1.500 hores de vol com a mínim. A Europa això és el que es demana per ser comandant”, compara. El copilot de l'avió sinistrat tenia només 630 hores de vol. “A Espanya contracten copilots que cobren mil euros i s'han pagat el curs per pilotar l'avió. L'índex de suspensos a les escoles de pilots és molt inferior que el de qualsevol altra carrera universitària”.
Un altre pilot, que demana no ser identificat per por de represàlies laborals, diu que “a Espanya, abans hi havia una escola pública d'aviació". Explica que ara són totes privades. "El cost del curs surt per 80.000 o 90.000 euros, i amb això s'obre el llistó perquè entri com més gent millor. Potser d'una promoció de 500, en surten 400 que no són gaire bons, cosa que fa una mitjana mediocre”, afirma. Díaz Capelli creu que l'accés a la professió s'ha convertit en alguns casos "en un negoci, en què els pilots paguen a les companyies per la seva formació i després són contractats per un temps amb salaris que no es corresponen amb la responsabilitat que tenim els pilots”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.