Sis milions d’euros perquè Miró ‘torni’ a Mont-roig

En una carta manuscrita per Joan Miró consta la invitació que li va fer arribar al seu admirat amic Vasili Kandinski perquè anés fins a Mont-roig (Baix Camp) a visitar-lo. “Has de venir al setembre a provar els raïms d'aquesta terra, són extraordinaris”, indicava Miró al pintor rus. La masia tarragonina on l'artista català es va recloure per perfeccionar la seva tècnica escultòrica i els seus treballs en volum no és avui aquell recés de pau rural on Miró respirava inspiració. Davant de la casa, on la vista es topa amb el mar, continua havent-hi camp, arbres i fins i tot s'hi podrien trobar vinyes. Però, a la part posterior del Mas Miró, allà on abans s'albirava la serra del Colldejou, hi ha avui una autovia de quatre carrils i, al costat, les vies del tren. I encara una mica més enllà, l'autopista amb quatre carrils més.

Eclipsat per tant formigó, el Mas Miró ha romàs gairebé oblidat sempre que s'ha fet recompte del llegat de l'autor. Però ara ja no. Així ho pretén la Fundació Mas Miró, que ha anunciat una inversió de sis milions d'euros per aixecar la tercera pota del triangle mironià. Palma, Barcelona i Mont-roig. Ho revelava Joan Punyet Miró, el nét del pintor, en assegurar que es tracta d'un “projecte ambiciós a escala mundial” que pretén que “Mont-roig sigui una localitat indispensable en el món de Miró”.

La proposta museística i arquitectònica del Mas Miró pretén convertir l'espai en un fidel reflex de l'entorn que imbuïa el pintor els dies en què va traçar el seu cèlebre La masia i, de fet, la casa conserva encara avui el tocador que apareix al seu Cavall, pipa i flor vermella i la taula model de La table (Nature morte au Lapin), pintat a París el 1920 i que el 1995 va ser venut per la casa de subhastes Christie’s, a Londres, per més de 940 milions de pessetes. Els treballs al Mas Miró estan planejats per etapes, s'aniran fent a mesura que hi hagi finançament, però arrencaran en qüestió de mesos i es pretén que “des de la primera fase sigui visitable”. El projecte està tutelat pels estudis RCR i Varis Arquitectes.

En cap cas es tracta d'habilitar el senyorial habitatge com a espai d'exposicions, sinó més aviat, com diu Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, emular el model que s'ha sabut trobar en Giverny amb la maison Monet. Es busca perpetuar l'estudi on treballava l'artista i rememorar el paisatge on s'esbargia Joan Miró. Aquell Joan a qui el seu pare, enutjat perquè el noi havia decidit fer-se pintor, li va etzibar: “Recorda que fins i tot l'aire que respires em pertany a mi”. Joan Punyet Miró recordava dijous que el seu besavi no tenia raó del tot, perquè “la casa la va comprar la meva besàvia”.