Dol i esperança

Aquesta és una tragèdia tota sencera europea. Europeu era l'aparell sinistrat, l'Airbus 320, una joia de la navegació aèria comercial, que va començar a fabricar el 1984 la companyia EADS, una firma aeronàutica i d'armament de capital francès, alemany i espanyol, tant privat com públic. Europea és Germanwings, filial de Lufthansa, la companyia històrica de bandera, per cobrir trajectes i destinacions majoritàriament europeus amb tarifes de baix cost. Europees les dues ciutats connectades, Barcelona i Düsseldorf, i la gran majoria dels viatgers i membres de la tripulació que han mort. Europeu és Eurocontrol, l'organització internacional de control aeri que no va poder fer res quan va perdre el senyal del vol 9525.

No és una tragèdia europea simplement per la geografia i la nacionalitat de les víctimes i de les companyies. Ho és també pel teixit profundament europeu de relacions que fereix i malmet aquest cop terrible del qual cal esbrinar les causes per poder-ne aprendre. Els 16 escolars i les seves dues professores d'un institut de Renània del Nord-Westfàlia, estudiants de llengua castellana com a segona optativa, que han passat una setmana en un intercanvi d'alumnes amb un institut català. Dos cantants de l'Òpera de Düsseldorf que han cantat el Siegfried de Wagner al Liceu de Barcelona: Maria Radner, nascuda al mateix Düsseldorf, i Oleg Bryjak, un europeu nascut fora d'Europa, al Kazakhstan, com molts d'altres, però format musicalment a Alemanya. Almenys tres pares d'alumnes del Col·legi Alemany de Barcelona, professionals i directius de societats establertes a Espanya. El nodrit grup de dones i homes de negocis, catalans gairebé tots, del sector del tèxtil, l'automoció i la química, que en la seva majoria viatjaven a una fira de tecnologia i alimentació.

No és una tragèdia europea simplement per la geografia i la nacionalitat de les víctimes i de les companyies. Ho és també pel teixit profundament europeu de relacions que fereix i malmet

També són europeus i com a europeus s'han comportat tots els governants i responsables polítics, governs i administracions, implicats directament o indirectament en l'accident. Avui veurem una cimera del dolor europeu al qual assistiran Merkel, Hollande i Rajoy. Sobre França recau la complexa tasca de localitzar, recollir i analitzar les restes de l'avió en una zona d'accés molt difícil. L'entesa ha estat total entre governs i administracions, fins i tot entre els Governs català i espanyol. Al contrari, el president Rajoy ha demostrat la seva sensibilitat amb el seu homòleg català, en recollir amb el seu mateix avió Artur Mas.

Europa existeix. Existeix i funciona. I una tragèdia com aquesta fa visible la frondosa xarxa de relacions i solidaritats, habitualment discretes i poc visibles, que hi ha entre els europeus, les seves ciutats, empreses i institucions públiques i privades. Com ha fet visible, feliçment, la capacitat de cooperació i d'harmonia entre governs i administracions de diferents nivells i de tres països de tant pes com França, Alemanya i Espanya. No sempre el dolor uneix, sinó que de vegades es converteix en una font de ressentiment i de distància. No ha estat el cas. Per una vegada veiem que les solidaritats són més fortes que els interessos particularistes o els narcisismes de les diferències menudes o inventades. Europa funciona i existeix molt més del que acostumem a pensar els qui voldríem que existís molt més encara.