El ‘virus’ de la inseguretat aèria

Algunes estadístiques fan referència a l'any 2014 com el més segur, atès que l'índex de sinistralitat va ser de només de 2,38 accidents per cada milió de vols. No obstant això, l'estadística ens diu que 13 dels 21 accidents aeris que es van produir l'any passat van ser en la fase creuer, després que els pilots perdessin el control de l'aeronau, sense saber molt bé per què i sense ser capaços de recuperar-lo.

L'accident d'Air Algérie (operat per la companyia espanyola especialitzada en vols xàrter Swiftair) a Mali el juliol passat, el d'Asiana Airlines sobre el mar de Java al desembre i el d'Air France sobre l'Atlàntic Sud el juny de 2009, són només alguns exemples.

El virus de la inseguretat aèria ha mutat i s'anomena pèrdua de control en vol, però no l'estem tractant adequadament. El simple compliment d'una sèrie d'estrictes regulacions no garanteix la immunitat; en són prova les més de 2.500 víctimes que deixa l'aviació des del 2003.

Per trobar la vacuna efectiva hem d'identificar quins factors estan contribuint al fet que els pilots no puguin recuperar aquestes pèrdues de control.

Sens dubte, un d'aquests ha estat la massiva implementació d'ordinadors complexos a les aeronaus per automatitzar l'operació de vol i protegir els pilots dels seus errors, prenent el control si fos necessari.

Aquesta alta tecnificació ha aportat un alt grau seguretat, sempre que les condicions de disseny i certificació previstes hi siguin, però, i si aquestes condicions no hi són? Llavors el desastre és molt probable.

Aquesta condició ha fet que els pilots no puguem detectar en molts casos els errors de sistemes i ordinadors, i, per tant, intervenir-hi i corregir-los. En altres casos, l'ús massiu de tecnologia ha fet que els pilots perdem les nostres habilitats bàsiques de vol manual, perquè ja pràcticament no les fem servir ni les entrenem.

Aquesta situació només és sostenible sobre el paper. Els pilots necessitem amb urgència rebre l'entrenament adequat que garanteixi les nostres competències prenent com a base incidents reals de seguretat, per poder resoldre les situacions crítiques imprevisibles, i evitar que el virus de la inseguretat aèria segueixi causant més víctimes.

La solució només la poden aportar les autoritats aeronàutiques i un compromís polític real que ens porti a treballar en la millora contínua de la seguretat aèria, sense caure en la complaença i l'autosatisfacció de les estadístiques que amaguen la consolidació d'una nova tipologia d'accidents.

Gustavo Barba és vicedegà del Col·legi Oficial de Pilots de l'Aviació Comercial.