Podem ocupa el seu lloc al mapa i s’erigeix com a tercer partit

Podem va deixar aquest diumenge la virtualitat de les enquestes per primera vegada des del maig passat i va ocupar el seu lloc en el mapa polític d'Andalusia amb un discurs que ha buscat el xoc frontal amb el PSOE de Susana Díaz i, finalment, ha aconseguit desplaçar IU. El partit de Pablo Iglesias, que s'ha autoproclamat en diverses ocasions el líder de l'oposició, va trencar l'esquema bipartidista, però els 15 diputats que li atorga la tercera posició queden molt lluny dels 33 escons del PP, segona força de la Comunitat, i l'anàlisi del vot no es correspon a aquesta “centralitat del tauler” a la qual aspiren els seus estrategs.

La valoració del resultat de la candidatura a la Presidència de la Junta, Teresa Rodríguez, va transmetre satisfacció, però va evitar l'eufòria. “Entre altres coses perquè demà continuarà havent-hi 45 desnonaments”, va assenyalar l'exeurodiputada, que va prometre que “mai més hi haurà pactes secrets”. “On tingui els ulls Podem tindrà els ulls la ciutadania”, va afegir Rodríguez, que comptarà amb un grup parlamentari de “gent corrent”. “Hem assistit a la irrupció d'una força de canvi a Andalusia”, va analitzar Sergio Pascual, secretari d'Organització de Podem. “El Parlament andalús de demà no s'assemblarà gens al d'ahir. El canvi avui no és quantitatiu, sinó que també és qualitatiu. Ja es pot”, va emfatitzar aquest dirigent des de l'escenari del teatre Salvador Távora de Sevilla, on la candidatura va seguir el recompte. Rodríguez, que va comparèixer cap a dos quarts d'onze de la nit, va evitar en qualsevol cas “atribuir-se la victòria” i va assegurar que la seva feina assentarà el canvi amb vista a les pròximes eleccions.

La direcció confiava en un resultat que permetés a la formació refermar-se com a alternativa. Malgrat les declaracions públiques de Rodríguez i del mateix Iglesias, les millors expectatives dels analistes de la formació els situaven prop dels 20 diputats autonòmics. Aquesta és, en el fons, la seva victòria, encara que els resultats deixen clar que, almenys a Andalusia, Podem no ha pogut conquistar grans quotes de l'espai polític, que des de fa tres dècades ocupa el PSOE. Sí que s'ha acostat, en canvi, al que Esquerra Unida buscava a la Comunitat des de 1994, quan Luis Carlos Rejón va arribar al seu màxim històric i va formar un grup de 20 parlamentaris. I ho ha fet amb una aspirant, vinculada als moviments socials i a Esquerra Anticapitalista, tan significada que va despertar dubtes a Madrid i va condicionar el disseny de la campanya.

Podem s'asseu al Parlament andalús amb l'ambició de determinar, almenys en part, l'acció del futur Govern. El debat sobre els possibles pactes ha sobrevolat les dues últimes setmanes, i Rodríguez assegura que a partir d'avui parlarà amb totes les forces i que està disposada a arribar a acords amb Díaz sobre mesures urgents. Per a hipotètics acords estables, l'exeurodiputada gaditana, que acaba d'abandonar l'Eurocambra després de nou mesos, reclamarà una contrapartida als socialistes que ella qualifica de “gir de 180 graus”.

De tota manera, les eleccions andaluses han demostrat que amb el missatge de regeneració en el qual ha posat l'accent Podem durant la campanya no n'hi ha prou. I que, al marge de la fidelitat dels electors a cada territori, la formació haurà d'aprofundir ara en el programa amb vista a les autonòmiques del 24 de maig i les generals de la tardor.