“Cinc mesos a l’hotel és massa”

Segueixen a l'hotel o a casa de familiars. Els 50 habitants d'un edifici en mal estat situat al número 91 del carrer Santa Rosalia, del barri de la Teixonera, de Barcelona, van ser desallotjats l'octubre passat de casa seva pel perill imminent d'esfondrament d'alguns murs i bigues. Feia més d'un any que els pisos se sostenien amb puntals de ferro i a l'interior dels habitatges es podien veure esquerdes de grans dimensions. La nit del 17 d'octubre passat, després d'una inspecció municipal amb tècnics que van valorar l'estat del complex, els bombers i la policia van irrompre als pisos i van desallotjar els veïns. Els que van poder es van instal·lar en cases de familiars i 30 veïns més que no tenien una cap altra opció, es van traslladar a l'Hotel Catalonia Park Güell.

Un mes després del succés, la comunitat de veïns va alertar de robatoris a l'edifici buit i l'Ajuntament hi va instal·lar un sistema de vigilància amb tres alarmes. “Però era molt fàcil de burlar”, va apuntar Claudio Banchelli, president de la comunitat de veïns, en un dels plens convocats per la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Francina Vila (CiU). Els veïns de Santa Rosalia, 91, es van organitzar ràpidament per patrullar per l'edifici de la nit al dia durant més d'una setmana fins que l'Ajuntament hi va respondre i va posar diverses patrulles de policia davant de la casa 24 hores, a més d'oferir-los trasters per deixar-hi els mobles.

Actualment, les 11 famílies segueixen vivint a l'hotel i del total dels veïns només quatre han estat reallotjats en pisos públics. Dilluns passat s'acabava el termini en què la comunitat es podia allotjar al Catalonia Park Güell. L'Ajuntament està proposant solucions individualitzades per a cada família afectada, depenent de si són propietaris o arrendataris i de si tenen dret a reallotjament. A més, es tenen en compte factors com l'edat i la situació econòmica.

L'Ajuntament acusa els veïns reallotjats del mal estat de l'edifici

Diversos veïns es queixen de les condicions que l'Ajuntament els imposa en l'allotjament a l'hotel. A la Pepa, propietària d'un pis afectat, li van assignar una sola habitació perquè la compartís amb el seu nét, de 34 anys, amb qui vivia. Va demanar una altra habitació perquè tots dos poguessin tenir més intimitat i el Consistori va rebutjar la proposta. Als veïns també se'ls obliga a fitxar cada vegada que no dormen a l'hotel o no consumeixen la pensió completa perquè són despeses a càrrec dels serveis públics. “Les necessitats no són les mateixes… I la intimitat? Això s'aguanta un mes, però cinc mesos a l'hotel és massa”, assenyala la Dolors, una altra veïna que viu a l'hotel. Des de l'Ajuntament s'afirma que el període d'expropiació i reallotjament és el normal en aquests casos.

El dia en què el Gorka complia deu mesos, els seus pares, que llogaven un dels pisos de Santa Rosalia, 91, es van haver de mudar a l'hotel. “Ha fet els seus primers passos aquí”, diu el pare, el Juanjo, bomber de professió, a l'espera d'una solució d'acord amb la seva situació econòmica.

Les famílies es queixen de la rigidesa de les condicions del reallotjament

L'expropiació de la casa és una incògnita per als veïns perquè encara no han rebut l'informe tècnic de l'estat del complex. Alguns veïns afirmen que la casa no ha aguantat més perquè feia 62 anys que estava dreta. Els seus primers habitants, per falta de mitjans, van anar construint i reparant l'edifici ells mateixos. En diversos casos, inspectors municipals han acusat l'actual comunitat de veïns de no invertir en les reparacions de la finca i de tenir-la en mal estat.

L'esfondrament del túnel del metro del Carmel el 2005 va afectar moltes cases del barri adjacent de la Teixonera, on es troba aquesta finca. Santa Rosalia, 91, està a uns 700 metres del Carmel i Banchelli es pregunta si els desperfectes que té l'edifici podrien tenir relació amb els fets de fa deu anys.

Les indemnitzacions als afectats oscil·len entre els 1.000 i 2.000 euros per metre quadrat. Alguns veïns es queixen que les indemnitzacions són insuficients per comprar una altra casa. El Consistori ja ha mostrat diversos apartaments de baix cost al barri de la Clota.

Des del desallotjament, la Dolors està de baixa per depressió i, com a conseqüència d'això, el sou mensual que té ha baixat. “Un pis d'una sola habitació a la Clota val 90.000 i això no ens ho podem permetre. M'hauria d'hipotecar”, afirma. Per a la família de la Cristina també és difícil pagar un nou habitatge de tres habitacions. I les necessiten perquè són sis de família: l'àvia octogenària i propietària del pis; el seu xicot, el germà, la cunyada i el nebot. Diversos veïns han hagut d'insistir perquè l'Ajuntament els ofereixi pisos de baix cost en altres barris, com el Poblenou o Nou Barris.

Dimarts passat es van complir cinc mesos d'estada a l'hotel. L'Ajuntament ja ha pagat uns 300.000 euros pels costos d'allotjament, segons dades de Banchelli, que creu que es podria haver resolt la situació de molts veïns amb aquesta mateixa xifra.