Les ximpleries d’en Mario

En Mario té 24 anys i és universitari. Fa uns 15 dies va fer una escapada a Barcelona a la recerca d'un cap de setmana per recordar. Quin altre propòsit pot tenir una decisió com aquesta, si no és trencar la rutina dels estudis i les cares conegudes de sempre. I de passada, si s'escau, canalitzar aquesta molesta adrenalina que porfidieja per sortir. Tot i que mirant-ho bé, potser en Mario no s'avorria tant.

Afirma un dels seus amics, el que el va acompanyar fins a la capital catalana, que en Mario és divertit per naturalesa. Sempre disposat a fer una broma, tot i que potser cap, que se sàpiga fins ara, com la inesperada i terrorífica que va perpetrar contra una dona de 48 anys per l'esquena en una de les matinades d'aquell cap de setmana.

El vídeo que el va delatar fa estremir. Costa de creure que una pirueta tan agressiva com aquesta pugui passar de veritat. Voldria interpretar-la com un joc en què participen el que signa el vídeo, el que infligeix la pirueta contra les cames de la dona i la dona. Estic segur que molts van pensar això. Necessitaven pensar això. Tres personatges anònims de la nit barcelonina coronant una vetllada d'alcohol i discoteca de moda amb un cel de lluna plena a punt de fer-se de dia.

I malgrat això, no. La realitat és més nua i més brutal que la inofensiva ficció que la podria haver representat. En Mario va triar el seu objectiu amb claredat i precisió. No ho va fer de manera aleatòria. Va identificar la seva presa igual que un depredador. Va voler que fos una dona. Va necessitar que fos una dona. Una vegada assegurat el blanc, va atacar.

Tinc la impressió que aquesta notícia es va abordar de manera parcial. Tractada més aviat com un producte per a titulars periodístics que com el que realment va ser. Es va abordar com un succés de caràcter gairebé policíac. Un fet inopinat en el zenit d'una matinada boja. No es va deixar, això sí, d'insistir en la contundència de l'agressió. Es va posar l'accent, fins i tot, en la covardia d'en Mario, que quan es va adonar que tot el que feia per esborrar el seu delicte resultava infructuós, es va lliurar a la policia, a la ciutat on resideix i d'on és originari, Talavera de la Reina.

Així va resultar que el salt de karateka d’en Mario dirigit contra la cama de suport d’una dona va fer la volta al món

Així va resultar que el salt de karateka d'en Mario dirigit contra la cama de suport d'una dona (acompanyada d'una altra dona) va fer la volta al món. Va fer la volta al món la seva gosadia de pallasso. I aquesta cama idiota d'un universitari, traçant a l'aire un recorregut inaudit.

No crec que s'insistís massa a buscar el lloc exacte de la descomunal ofensa. Aquesta que s'alberga encara en el cervell (per dir-ho d'alguna manera) de molts homes. En Mario, si el comparem amb els maltractadors de dones (i de nens) que surten habitualment als diaris (i els que no hi surten perquè les dones no els denuncien), pot ser que en comparació amb aquesta trista espècie humana sigui un simple aprenent. Però alguna cosa em diu que va camí d'igualar-los si algú o ell mateix no posa urgentment remei al greuge psicològic i moral en què està ficat.

En Mario va ser detingut i posat en llibertat amb càrrecs. El seu pare, a la sortida de la comissaria, va declarar que el seu fill havia fet una cosa “horrorosament mal feta”. Però tot seguit va qualificar aquest comportament d'una “ximpleria” a causa de l'alcohol. La víctima d'aquesta “ximpleria” segurament no estaria gaire d'acord amb aquest sobreprotector diagnòstic.

La víctima, que es querellarà contra l'agressor, tindrà tot el dret a exigir una pena exemplar per al divertit d'en Mario. I si fa volar una mica la imaginació, aquest dret guanyarà graus en el moment en què visualitzi en Mario amb la seva colleta d'amics de la universitat trencant-se de riure, mirant mil i una vegades el vídeo en què la dona cau d'esquena a pocs centímetres de la vorera on s'hauria pogut estavellar el seu cap. Veure en Mario llançant-se a les cames d'una dona de la qual ni tan sols havia vist la cara havia de ser una passada, una de les tantes d'aquest Mario que és d'allò que no hi ha.

Sembla que aquest universitari n'està penedit. Això és una bona notícia per ell. Així podrà enganyar-se, pensar que està en pau amb ell mateix i amb la seva víctima. Però segueix sense quedar massa clar amb aquesta declaració de què es penedeix exactament. Es penedeix de la ximpleria comesa, com va qualificar el pare la seva agressió? O es penedeix de tots els comportaments menyspreables contra les dones, inclosos els tocaments a les militars en el si de l'Exèrcit, que simbolitza la seva acrobàcia injustificable?

A la dona que va agredir i a les dones en general, em sembla que només els serviria com a reparació ètica la segona raó del seu penediment.

J. Ernesto Ayala-Dip és crític literari