El documental que va resoldre el que la policia no va poder

Una sèrie documental de la televisió nord-americana pot ser que hagi ajudat a resoldre un cas d'assassinat que ha mantingut en suspens les autoritats durant tres dècades. Robert Durst, el sospitós més esmunyedís dels últims anys –o “l'home amb la pitjor sort del món”, segons HBO–, és el protagonista de The Jinx (La mala sort). En l'últim episodi, un micròfon obert el va gravar dient-se a si mateix: “Ja està. T'han enxampat. Què vas fer? Doncs matar-los a tots, per descomptat”.

“Tots” es refereix a la seva primera dona, Kathleen Durst, la seva amiga Susan Berman i un veí, Morris Black. La confessió es produïa fora de càmera, poc després que els responsables d'aquest documental li presentessin una prova capaç d'incriminar-lo en la segona de les morts, la de Berman, el 2000. Quan aquesta prova va aparèixer en el cinquè capítol de la sèrie, les autoritats de Los Angeles van anunciar que reobrien la investigació que en el seu moment va apuntar Durst com a sospitós principal.

Aquest cap de setmana, hores abans que s'emetés l'episodi final, va ser detingut en un hotel de Nova Orleans. La confessió ha costat a Durst una extradició a Los Angeles, Califòrnia, on ha estat acusat formalment d'assassinat en primer grau per la mort de Berman. L'amiga de Durst va ser trobada sense vida a causa d'un tret en el seu habitatge de Beverly Hills després que la policia rebés una carta anònima alertant que hi havia un cadàver a casa seva. Una nota escrita per l'acusat i que contenia la mateixa errata que aquella missiva, revelada en el penúltim episodi de la sèrie, va portar la policia de Los Angeles a reobrir el cas contra ell la setmana passada. Durst es pot enfrontar ara a la pena capital si és declarat culpable.

Un poderós equip d’advocats va aconseguir convèncer el jurat que l’acusat, que havia confessat com va esquarterar un cadàver, havia actuat en defensa pròpia

La televisió dels EUA, acostumada a la recreació de crims i a les sèries basades en tota mena de successos que han passat en la vida real, acaba d'obrir una nova etapa. Andrew Jarecki i Marc Smerling pot ser que hagin aconseguit –després de deu anys d'investigació i més de 25 hores d'entrevistes amb Durst– el que no van aconseguir les autoritats. L'hereu d'una família multimilionària de Manhattan, desheretat quan el seu pare va cedir el llegat de l'empresa al germà petit, torna a estar entre reixes.

El sospitós descriu fredament quines ganyotes va triar fer en les declaracions a la policia, davant les càmeres o davant un jutge. Es va depilar les celles per amagar-se de la justícia vestit de dona i des de la seva fugida va demandar un germà per una fortuna de 65 milions de dòlars. The jinx mostra un Durst caminant per la línia fina que separa el fugitiu que avança sempre dos passos davant dels agents i el sospitós a qui tothom creu culpable, fins que no ho és.

El laberint de The jinx és el mateix al qual Durst va arrossegar la policia el 1982, quan va desaparèixer la seva dona Kathleen. El cadàver no ha estat trobat encara i les autoritats no van aconseguir mai inculpar Durst. Susan Berman, amiga del sospitós i portaveu durant les primeres investigacions, va aparèixer morta 18 anys després a casa seva a Los Angeles. Les autoritats tampoc no van poder inculpar ni detenir Durst. Al cap de pocs mesos, a Texas, un jove trobava un tors surant a les aigües de la badia de Galveston. Van trobar també els braços i les cames en diferents bosses de plàstic, però no el cap. Un document d'identitat sí que va permetre posar nom a la víctima, Morris Black, veí de Durst.

Un poderós equip d'advocats va aconseguir convèncer el jurat que l'acusat, que havia confessat com havia esquarterat el cadàver, va actuar en defensa pròpia quan, enmig d'una discussió, va intentar prendre-li una pistola i aquesta es va disparar. Lliure de culpa però no de sospita, Durst va desaparèixer de la vida pública fins que fa quatre anys l'equip de Jarecki va decidir gravar una pel·lícula basada en ell, Todas las cosas buenas, i va accedir a explicar per a un documental la seva versió dels fets.

La confessió que contenia l'últim episodi de The jinx obre interrogants nous, com la seva validesa davant la justícia –no està demostrat que sabés que l'estaven gravant–, fins a quin punt els directors poden haver obstruït la feina de les autoritats o què guanya Durst lliurant-se gairebé deliberadament. No és la primera vegada que regateja la policia per demostrar que “pot fer el que vulgui”, com van relatar els agents en el primer lliurament. Perseguit per la mort del seu veí, Durst va provocar una detenció robant un entrepà en un poble de Pennsilvània malgrat que portava 38.000 dòlars al cotxe. Llavors sí que va poder demostrar la seva innocència. Però aquest nou cas no ha fet més que començar.