García Márquez torna a Barcelona

Barcelona va ser la ciutat triada per Gabriel García Márquez (1927-2014) per desembruixar-se de si mateix, després de l'èxit planetari de Cien años de soledad, el 1967. I aquest dilluns una processó de records d'ell l'ha portat a la capital catalana, que li ha fet un homenatge amb el lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat, a títol pòstum, per part de l'Ajuntament. L'ha rebuda Gonzalo García Barcha, un dels dos fills del Nobel de literatura colombià, al Saló de Cent, decorat amb tres retrats de García Márquez somrient, durant els seus anys a la ciutat, i un ram de roses grogues. Hi havia molts dels seus amics de llavors (com Carmen Balcells i la família Feduchi) i amics de després (com Claudio López de Lamadrid, encarregat de glossar l'escriptor) i uns 200 admiradors. Entre els assistents també hi havia Jorge Herralde.

Diversos dels presents han parlat, i han donat origen a una processó d'evocacions sobre l'autor a la ciutat i la seva importància per la literatura. La Medalla la concedeix el plenari per unanimitat, una cosa molt estranya avui dia, ha destacat l'alcalde Xavier Trias. La rep el Nobel per la seva "contribució a enriquir el patrimoni literari de Barcelona i universal". Es tracta d'un dels autors que estan en l'imaginari universal i "és part de la cultura de Catalunya", segons ha recalcat Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

García Márquez va arribar a aquesta ciutat a principis de novembre del 1967, cinc mesos després de la publicació de la seva obra mestra a Buenos Aires. Aquella tardor va arribar, procedent de Mèxic DF amb la seva dona, Mercedes Barcha, i els dos fills, Rodrigo i Gonzalo, a un pis de lloguer al costat de la plaça de Lesseps, i després a un del carrer dels Caponata, 6, al barri de Sarrià.

García Márquez va arribar a Barcelona el 1967 i es va instal·lar

Allí va començar una nova vida, es va unir a la gran festa de la cultura que vivia la ciutat, va fer bons amics, va estrènyer llaços, es va aixoplugar de l'èxit atordidor de Cien años de soledad, que semblava amenaçar la seva inspiració per moments, va acabar d'escriure el llibre de relats Los funerales de la Mamá Grande, i va escriure, durant gairebé set anys, El otoño del patriarca.

García Márquez va arribar a Barcelona pel record de l'escriptor Ramon Vinyes, més conegut com el sabio catalán de la seva famosa novel·la, i per Carmen Balcells, la seva agent literària, que el volia a prop.

Després sempre preguntava per Barcelona a totes les persones que la visitaven i que ell sabia que venien d'allí. Com va ser el cas del seu últim editor, durant 15 anys, Claudio López de Lamadrid, de Penguin Random House. L'editor ha recordat que quan es veia amb García Márquez i la seva dona, el primer que feien era preguntar-li: "Què ens expliques de Barcelona?".

El seu fill Gonzalo ha donat les gràcies en nom de la seva mare també, i ha volgut recordar els amics.

Al final han sonat algunes de les cançons favorites de García Márquez, com el bolero Franqueza, el vallenato La diosa coronada, i la cúmbia Soledad, a càrrec del pianista i acordionista Maurici Villavecchia, el guitarrista Toti Soler i la cantant Gemma Humet.