Juncker amenaça de retirar el seu pla si l’Eurocambra hi posa traves

Abans de començar a caminar, el pla Juncker d'inversions ja ha aixecat 25.500 milions d'euros a Alemanya, França, Itàlia i en menor mesura Espanya, però també ha rebut una clatellada important al Parlament Europeu sobre la seva governança i, sobretot, el seu finançament. L'Eurocambra manté una pugna amb la Comissió Europea. Va esmenar la setmana passada un dels projectes estrella de Jean-Claude Juncker: els eurodiputats volen que els responsables del nou vehicle inversor, que aspira a tenir una potència de foc de fins a 315.000 milions, retin comptes en seu parlamentària, però sobretot rebutgen que el pla es financi drenant recursos als fons ja destinats a infraestructures de transport i a política industrial i d'R+D. L'Eurocambra vol que el pla inversor es financi escurant els marges del pressupost, any rere any. Aquest moviment ha irritat el braç executiu de la UE, que ensenya les dents: Juncker amenaça amb retirar el seu flamant pla si l'Eurocambra no suavitza les seves línies vermelles, segons van explicar a aquest diari fonts properes al president de la Comissió.

La jugada té un component d'estratègia calculada, però subratlla així mateix el zel de l'ex-primer ministre luxemburguès amb un dels projectes clau per treure Europa de la seva interminable crisi. En una reunió a porta tancada amb diversos eurodiputats socialistes, Juncker ja va exposar la setmana passada el seu ultimàtum. Sense èxit: els eurodiputats van seguir endavant amb les esmenes més compromeses. “L'Eurocambra dóna suport en línies generals al pla, però arremet contra la pedra angular del projecte: el finançament ha d'estar clar des del primer dia si Europa vol convèncer el fons sobirà de Noruega i els inversors del Golf o del sud-est asiàtic que arrisquin els seus diners. Sense aquests diners assegurats, no hi ha pla”, adverteix l'entorn de Juncker.

El Fons Juncker tenia 16.000 milions del pressupost europeu: bàsicament, garanties procedents de fons ja assignats per a les citades infraestructures de transport (l'anomenat Connecting Europe) i un pla de suport a la inversió industrial i la R+D, l'Horitzó 2020, que es va aprovar l'any passat després de mesos de negociació. A aquests 16.000 milions cal sumar-hi 5.000 milions del BEI. Amb l'esquer d'aquests 21.000 milions, que servirien per sufragar les primeres pèrdues, el vehicle inversor s'endeutarà als mercats i buscarà inversió privada fins arribar a un total de 315.000 milions en tres anys, amb un elevat grau de palanquejament i enginyeria financera que ha provocat crítiques. El Parlament discuteix el més important: aquests 16.000 milions inicials. Vol que surtin dels marges del pressupost, dels diners que no es gasta anualment, la qual cosa significaria recórrer cada exercici als fons que no es fan servir. “Un instrument tan ambiciós no pot dependre d'una negociació anual que no acostuma a ser senzilla”, concedeixen fonts europees.

És molt possible que la pugna es resolgui a favor de les idees de Juncker: el debat dista molt d'estar tancat. Fonts comunitàries avisen que les traves del Parlament “obeeixen a la pressió del potent lobby de transports i d'altres grup d'interès”. El braç executiu de la UE no està disposat a transigir: "L'esquema de finançament que planteja el Parlament és difús i dificulta la tasca de vendre el pla als inversors internacionals”. Al seu torn, l'Eurocambra juga amb les presses de Brussel·les: el pla ja ha d'estar a punt a l'estiu per poder engegar els projectes més atractius, i per això, després del vistiplau del Consell Europeu, cal la llum verda del Parlament.

José Manuel Fernades, del PPE, destaca que l'objectiu és “assegurar la màxima flexibilitat i garantir el control democràtic per evitar que els projectes es triïn amb criteris polítics”. L'eurodiputat socialista espanyol Jonás Fernández lamenta que el pla Juncker retiri fons a projectes que ja tenien aquests recursos assignats, però admet que la Comissió ha de garantir el finançament per evitar dubtes en el sector privat. “El projecte acabarà sortint”, subratlla Fernández.

Els Vint-i-vuit ja han aprovat les línies mestres del vehicle inversor dissenyat per la Comissió. Hi ha contribucions importants dels bancs públics dels grans països de l'euro; altres governs, com el polonès o els bàltics, estan a prop d'injectar fons o dissenyar plataformes d'inversió per canalitzar recursos. “Els primers projectes ja s'estan avaluant sense l'aprovació definitiva del Parlament, que ha d'arribar abans de l'estiu, i els inversors internacionals han donat una mica més que mostres d'interès per participar. No és el moment de posar en dubte el finançament públic del pla”, van explicar fonts de la Comissió.