“La falta d’harmonització fiscal permet l’elusió legal d’impostos”

“Iaia, per què l’avi sempre està fent deures?”. La Carla, la néta més petita de Salvador Alemany (Barcelona, 1944) es va expressar així en veure'l sempre entre papers al seu despatx. L'últim any s'ha bolcat amb Inteligencia empresarial, un llibre amb format d'entrevista amb el periodista Martí Saballs, que es converteix en un manual empresarial basat en l'experiència d'aquest home, president d'Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació i Creixement (Carec) de la Generalitat i que ha estat implicat en moltes responsabilitats socials, culturals, esportives i econòmiques a la seva terra.

Pregunta. Quant d'experiència hi ha en aquest llibre?

Resposta. Un munt d'anys, d'algú que comença a treballar als 14 anys i compatibilitza els estudis i la feina.

P. Què vol dir intel·ligència empresarial?

R. Vol dir que només es pot construir un projecte empresarial a partir de la intel·ligència d'algú que ho veu clar i ho vol tirar endavant. Un emprenedor ha d'acabar imaginant una idea per valorar-la, executar-la i posar-la en pràctica.

P. No es confon la paraula emprenedor?

R. L'emprenedor és el que comença o té l'impuls de fer alguna cosa. L'empresari ha d'actuar sempre com un emprenedor, tot i que estigui en una empresa consolidada. Si entenem l'empresari com l'individu instal·lat que creu que no ha de buscar idees per transformar i revitalitzar la seva empresa, tendiria a desaparèixer.

P. Ha canviat gaire la manera de fer empresa?

R. Els dos grans canvis són l'accés al finançament i la globalització dels mercats.

P. Està l'empresa convençuda que cal buscar altres fórmules de finançament?

R. Les empreses han d'acostumar-se a arriscar. A partir d'aquí, hi ha projectes i talent per lluitar al món global. Però s'han de crear polítiques públiques que afavoreixin la capitalització i millorar la cultura per buscar el finançament no bancari. El diàleg entre banca i empresa ha de millorar.

P. Creu que l'empresa ha aconseguit internacionalitzar-se?

R. Primer no interessa tant tenir moltes oportunitats com que hi hagi seguretat jurídica. Dit això, l'empresa ha pres consciència de la necessitat d'internacionalització; però, per fer-ho, és imprescindible una dimensió mínima. Sense una dimensió suficient no es pot sortir dels mercats locals. A tot Europa predominen les pimes; no obstant això, si les pimes espanyoles fossin com les alemanyes, la nostra capacitat d'exportació seria un 25% més alt. Necessitem dimensió, però hi ha impediments de naturalesa cultural que ho determinen.

P. Suggereix que l'empresa familiar en molts casos obstaculitza la modernització?

R. Defenso el concepte industrial de l'empresa, de permanència i visió a llarg termini. Cal distingir entre fer empresa i fer negoci. L'empresa familiar està orientada a fer empresa. La idea bàsica és la dificultat cultural de compartir i això les condemna davant de projectes de fusió, associació, ampliacions de capital de tercers... Però té avantatges, en general són projectes industrials i quan aconsegueixen desenvolupar-se, com ho han fet algunes grans empreses espanyoles, s'arriba a grans actors internacionals.

P. Diu que superar la por de perdre, ajuda a guanyar, hi ha la por de fracassar a l'empresa?

R. Hi és en la societat. Als EUA, per a la selecció d'un directiu, és positiu que hagi tingut algun fracàs dels que fan mal. A Espanya, el que cau, té molt difícil aconseguir una segona oportunitat. La llei de la segona oportunitat és perfecta com a idea.

P. Creu que l'empresa està preparada per al nou model industrial?

R. El nou model industrial consisteix a treballar sobre un coneixement i a llarg termini. Es vol fugir que la indústria és manufactura, es tracta d'admetre el software, la indústria turística, la bancària, els serveis financers. És tot allò que té voluntat de mantenir-se i seguir tant com ho permeti el cicle vital de l'empresa, les persones i l'obsolescència del producte.

P. Ha estat eficaç la tasca dels governs?

R. El dinamisme ha estat més de la societat i de l'empresa que no pas dels governs. Però crec que tracten de facilitar les coses. Cal fer polítiques; si no, es fan soles.

P. Quan parla de diners fàcils inclou la corrupció?

R. Els diners fàcils relacionats amb el finançament és una cosa; la corrupció, una altra. El llibre no entra en aquests jardins. Parlo de pèrdua de prestigi dels lideratges, no només polítics. Hi ha hagut situacions que s'han creat certes connivències entre les grans corporacions i les administracions en les quals s'ha pogut passar la frontera de la confiança.

P. Vostè parla de la lluita del frau fiscal, quina solució té?

R. De totes les malalties es troba el tractament, però n'apareixen d'altres. Cal aconseguir l'harmonització fiscal a la UE i la fi dels paradisos fiscals a escala mundial. Es poden fer determinades coses com a legals a causa de la falta d'harmonització fiscal. Per exemple, l'elusió fiscal, no pagar impostos legalment.

P. És correcta la política del Govern espanyol per posar fi a l'economia submergida?

R. Sempre fujo de crítiques a governs concrets. La intencionalitat de combatre el frau i l'economia submergida la veig clara. Però si no hi ha una harmonització fiscal, l'equitat se'n ressent.

P. Defineixi líder empresarial

R. Es caracteritza per la seva capacitat de solució del risc, de decidir, escoltar i convèncer; de saber-se envoltar de persones i tractar-les amb dignitat. També ha de saber delegar; però es delega autoritat, mai responsabilitat. Hi ha un moment per pensar i un altre per decidir. Aquest és el moment top del líder, com un jugador d'escacs, que només pot decidir ell. Un altre leit motiv és que és més important la reacció que no pas la planificació. Si ets captiu de la planificació no desenvoluparàs la teva capacitat de reacció per prendre decisions sobre la marxa.

P. I Salvador Alemany ha complert?

R. Em sento satisfet. He estat bé en l'actitud de lluitar i en la creació d'equips, que he sabut escoltar. Jo parlo de tres conceptes per formar un equip: solidaritat, responsabilitat i competència.