Manuel Valls: “Vaig aprendre català abans que espanyol i francès”

El primer ministre francès, Manuel Valls, el que avui enarbora amb orgull l'estendard de la identitat francesa i es dol per la deriva del seu país, cada dia una mica més amant de la ultradreta del Front Nacional, no va tenir el francès com a llengua materna. Nascut a Barcelona, de pare espanyol i mare suïssa italoparlant, les llengües de la seva infància van ser el català i l'italià. Només més endavant va aprendre l'espanyol i el francès. En realitat, afegeix ara a la revista del diari Le Parisien, va aprendre de gran a ser francès.

En una entrevista concedida a aquesta revista i que està avui divendres als quioscs, Manuel Valls parla amb franquesa i orgull dels seus orígens. Sempre ho ha fet. Va néixer a Barcelona l'estiu del 1962 i, encara que sempre ha viscut a França, mai ha renunciat a la seva condició de fill d'immigrants, cosa que ara li serveix des del Govern per fer el contradiscurs al Front Nacional.

El pare del primer ministre, Xavier Valls, no era un pintor de parets, com va sospitar alguna de les seves mestres a l'escola, sinó un pintor de prestigi. Ara, dos dels seus quadres adornen el despatx del palau de Matignon que en el seu moment va ocupar André Léon Blum, primer ministre abans i just després de la Segona Guerra Mundial. Valls els mostra amb orgull a alguns dels que el visiten.

A l'entrevista que ha concedit a Le Parisien explica que fins als setze anys vivia plenament la seva “triple cultura espanyola –i catalana–, italiana i francesa. Més endavant, per necessitats merament burocràtiques, va comprendre que havia de nacionalitzar-se francès.

Manuel Valls va sovint a Catalunya. La seva germana Giovanna viu ara al barri barceloní d'Horta. És el mateix lloc on va néixer el primer ministre i on la família solia gaudir de les vacances d'estiu. Giovanna Valls ha escrit recentment un llibre sobre el seu procés de desintoxicació de les drogues i al seu germà no li molesta en absolut que li preguntin per això fora de micròfon, sinó tot el contrari.

El catalanisme de Manuel Valls no inclou, no obstant això, vel·leïtats nacionalistes, sempre difícils d'entendre en la ment d'un francès. A la pregunta de com veu el procés independentista sol respondre amb una idea clara: “Tot el que uneix, reforça, i tot el que divideix, afebleix”…”Com a socis i veïns, desitgem una Espanya forta i estable”. Així va respondre a les preguntes d'EL PAÍS quan se li va preguntar per aquest assumpte fa vuit mesos.