_
_
_
_

Benvingut, Mr. Apple

Un petit poble irlandès d'emigrants diposita les esperances en una multimilionària inversió del gegant tecnològic

Al fons, instal·lacions d'Apple a Cork (Irlanda), en una imatge de l'octubre del 2014.
Al fons, instal·lacions d'Apple a Cork (Irlanda), en una imatge de l'octubre del 2014.PAUL FAITH (AFP)

Martin Morrissey es va asseure al seu bar a un pas de la plaça principal d'Athenry, va agafar un iPad imaginari i va explicar què significa per a la seva família la decisió d'Apple d'instal·lar-se als afores de la ciutat de l'oest d'Irlanda.

Apple, que té seu a Cupertino, Califòrnia, va dir fa poc que invertirà al voltant de 1.000 milions (més de 900 milions d'euros) en un centre de dades de 166.000 metres quadrats enmig d'un bosc dels afores de la ciutat propera a la costa atlàntica en el marc de la inversió més gran de la seva història a Europa. Cobrirà l'equivalent a unes 23 pistes de futbol.

Más información
Apple, el Mides corporatiu
Tim Cook, l'ombra d'or de Jobs
Els ingressos de l'iPhone superen tots els de Microsoft i Google junts

“Tots temen educar als seus fills i acabar portant-los a l'aeroport i acomiadant-se'n”, va dir Morrissey, de 43 anys, que dirigeix la Square Inn de la ciutat. “Estic convençut que ara els meus fills no hauran d'anar a l'aeroport. Es podran quedar aquí si volen fer-ho”.

La zona era coneguda com a símbol de la depressió econòmica, immortalitzada en una balada sobre la fugida de la fam a mitjan segle XIX. Ara és un exemple de reanimació, atès que la inversió nord-americana contribueix a convertir l'economia en la que més ràpid creix a la zona de l'euro després d'experimentar la pitjor recessió de la seva història durant la crisi del deute. Irlanda és ara una de les principals destinacions del món per a la inversió nord-americana, segons un informe que es va donar a conèixer dijous passat a Dublín.

“La companyia més gran del món arriba a la ciutat més petita del món”, va dir Peter Feeney, un agricultor local i conseller en representació del partit més important de la coalició governant, Fine Gael.

Dades d'iTunes

El castell medieval Athenry domina la ciutat, que té uns 4.500 habitants. A l'altre costat, prop de camins per on els agricultors condueixen tractors per camps delimitats per murs de pedra, hi ha Derrydonell Woods.

En els pròxims tres anys, Apple transformarà el lloc en el seu projecte de centre de dades més important d'Europa, que alimentarà l'iTunes Store, l'App Store i els serveis d'iMessage, juntament amb un segon centre situat a Dinamarca.

“Comptar amb centres de dades permet a Irlanda tenir presència al món dels projectes dels executius d'aquestes companyies”, va dir Leo Clancy, cap de la divisió de tecnologia d'IDA Ireland, l'agència que s'encarrega d'atreure inversió estrangera. “Quan s'avaluïn projectes més intensius pel que fa a ocupació, ja formarem part de l'equació”.

Unes 300 persones treballaran en el projecte, en gran part en la construcció, a mesura que Apple sumi empleats als 4.000 que ja contracta en altres parts d'Irlanda.

Les companyies nord-americanes han invertit prop de 277.000 milions de dòlars a Irlanda des del 1990, més que al Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina juntes, segons la Cambra de Comerç americana a Irlanda. Les exportacions ajudaran l'economia d'Irlanda a créixer al voltant d'un 3,5% aquest any, segons les previsions de la Comissió Europea.

Apple segueix els passos de Google i Amazon en la localització a Irlanda de grans centres de dades, essencialment grans hangars plens de màquines. Les empreses se senten atretes per una combinació de factors, incloent-hi el 12,5% d'impost de societats i el clima fred i humit d'Irlanda, que redueix el cost de mantenir freds els centres.

Un fred rendible

En un matí de març a Athenry, els vilatans intercanvien històries sobre com bregar amb la neu que ha caigut els dies anteriors. "Arriba molt vent fred des de l'Atlàntic, cada grau de fred són diners a la butxaca", va dir Feeney. "Quan sortim al matí i el vent i la pluja augmenten, bé, almenys serveix per a alguna cosa".

El desavantatge per a ciutats com Athenry és que els centres de dades, una vegada construïts, creen relativament poques ocupacions. La ciutat es va veure afectada pel col·lapse de la indústria de la construcció el 2008. Els preus dels immobles es van reduir al voltant del 50% i els magatzems buits dominen els carrers.

L'emigració, una característica tradicional de la vida a l'oest d'Irlanda, recollida en l'himne The Fields of Athenry que canten els aficionats al futbol i el rugbi del país, es va reiniciar en el deixant de la crisi i l'augment consegüent de la desocupació. "Vam perdre la joventut, les persones que van als pubs", va dir Morrissey. "Te n'adones per Nadal quan tornen a casa. Es pot veure: aquest se n'ha anat, aquest se n'ha anat...".

L'esperança d'Athenry és que Apple es converteixi en una targeta de visita d'Irlanda, atraient altres empreses, d'acord amb Morrissey, que té un fill de 8 anys i una filla de 10. "Qualsevol altra empresa no tindria aquest factor tan atractiu", va dir Morrissey. "No subestimo el poder d'Apple".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_